Finalment a la cursa del CEC de Collserola ens varem apuntar el Kilian , i jo a la de 21km, i la nostra única representant femenina del team KoR, la Súper-Patri a la de 13km, he de dir que hi han alguns que s’estan entrenant en secret i no volen ensenyar les cartes abans d’hora , i no vull dir noms, eh EUDALD i EDU S.!!!
El Kilian a partir d’avui li tindrem que buscar un cognom Keniata, pq no vegis com va el menda, que us sembla NDOGOMKIMBIAJI, Kilian NdogoMkimbiaji, si així queda millor!!jajaja
Després de posar tot el seu lloc ja podem començar la crònica, i per variar comencem amb un BONA NIT!!! Si alarma 6:40 matinada, com no tot ben FOSC, si només per llevar-nos a aquestes hores, ja ens tindrien que donar una copa, no faria falta ni córrer.
Esmorzar ràpid, cotxe, a fora fa 4ºC , em surt un dubte, si sortir a córrer amb màniga llarga o curta, avui vaig sol que el meu veí “Correcaminos” s’ha “RAJAOOO”, arribo a BCN, surto del dubte de la samarreta, al trobar-me un IAIO corrent amb samarreta de tirants, penso aquest jovent estem fets uns mariquilles!!
Aparco relativament bé, vaig a agafar dorsal i xip, mentre sona el “LLAMADO DE DIANA” , estem al costat del caserna del Bruc, per aquells que no heu fet la mili, “panda de escaqueaosss”, es la música despertador de l’exèrcit, em poso a la cua, llavors arriben la Patri i el NdogoMkimbiaji ( jejeje) , després de 15 minuts… aconseguim finalment agafar el dorsal i el xip, decidim anar a fer un cafè, per el camí ens trobem una agradable sorpresa y un gran “Supporter” per la ocasió, a part es un petit responsable de la existència del KoR, el Antonio Romero, pare del Kilian i l’Eudald, i el meu padrí, que va liar als seus fills de ben petits a córrer, i de aquí y el pas del temps neix al KoR.
Arribem a la cafeteria, vaig a demanar cafè amb llet, però la cara del NdogoMkimbiaji, de ..”NENE que haces… tómate como mucho un café”, em fa rectificar i demanar un cafetonet ben sol, comentem estratègia, i que quedi BEN CLAR!! , Sortim junts ( tinc amnistia fins al km 10, a partir d’allà “hachas y puñales”, estratègia general …Comencem de tranquis, agafem ritme i al final a muerte!!!
Escalfem una mica, i la 1ra sorpresa, ens trobem un paio corrent amb mitjons, millor dit son unes bambes , o uns peus de gat, casi que no se que son, però criden la atenció , us detallo foto, la veritat es que el paio se’l veia súper àgil i ràpid, seguim amb l’escalfament, per sort el NdogoMkimbiaji es comporta i fa un escalfament tranqui.
Zapas 5 Dits
Ens posem a la sortida i veiem al Joan Carles i el Cesc ( dos cracks) , que estan a 1ra línea de sortida, ens posem dos files per radera, el Joan Carles ens ensenya un truquillo per les mitges, un Gel, que evidentment portem tots els PROS, es a dir el Joan Carles el Cesc i jo, el NdogoMkimbiaji de moment passa, “pero todo llega amigo!!”..jajajaja
Finalment donen la sortida, fem 10 metros , em trepitgen per darrera perdo la bamba, GLOBEROOOO, marc eres un Puto GLOBERO, si si perdo la bamba, m’aparto a un costat, intento recuperar-la i m’empenten , las SALIDAS es como VIETNAM... , passen com 200 charlies per sobre la meva bamba, el 201 per sort la xuta i miraculosament va cap al costat en comptes de cap a dintre al “pelotón”, em poso la bamba, la penya descollonant-se evidentment.., i finalment el GLOBERO MAYOR de la CEC pot fer la sortida!!
Els 10 kms que teníem que anar junts el NdogoMkimbiaji i jo, han passat a ser 10 mts, “pero han sido muy bonitos y intensos, si senyor!!” Pugem per el carrer del costat del caserna del Bruc, i veig a 300 charlies davant meu, decideixo tot suïcida tirar fort però amb cap per intentar agafar al NdogoMkimbiaji, i fer la estratègia que havíem parlat, als primers kms es tot pujada i puja de la hòstia, finalment veig al NdogoMkimbiaji a la crta de les aigües, ell també amb veu al agafar el camí que encara puja més, intento apretar una mica més per agafar-lo, avanço a la penya, em puja tot el refredat al nas, decideixo fer una neteja a lo esportista pro, i surt d’allà la de Dios, que fins i tot jo flipo, crec que un corredor encara el pobre està enganxat.. al meu... diguem refredat, segueixo triant fort i a tan sols 150mts del cim de St . Pere Màrtir, “me visita nuestro amigo FLATOOOO”, i això que nomes portem 5km, em recupero com puc, i “dale que llegamos tarde!!”
En el mateix temps de la meva gripada, la PATRI fa la seva sortida a la cursa dels 13km, que té al mateix recorregut al principi que la mitja, amb el que la pujada que acabem de fer se la tindrà que menjar amb patates, pobreta!! Però la nostra KoR girl pot amb aquesta pujada i molt més!! A la pròxima cursa de muntanya segur que ja s’anima amb una mitja, i ens fot canya a tots!!
Arribem a la 1ra baixada tipus corriol, amb fang , puc avançar a 2 corredors i el més important, faig la 1ra DISFRUTADA de la cursa.. , arribem al Pantà de Vallvidrera, comencem a pujar una trialera que puja bastant + un tros petit d’asfalt però que no vegis com puja, del NdogoMkimbiaji cap noticia, de cop em passa el CESC, mes ben dit no em passa, el charlie vola, i a sobra va parlant amb la penya, sento que diu que anava 1er, que li portava aprox. 1’ al segon quan es perd , i ha fet aprox 1 -1,5km de més , i tot i així a mi m’avança al km 8,5 , realment un crack!! En qüestió de segons el perdo de vista de nou, després el NdogoMkimbiaji m’ha dit que el Cesc el va avançar i van durar junts 3 metros , NdogoMkimbiaji “ahora ya sabes lo que se SIENTEEEeee!!”
Pujo fins al turons de Can Pascual, avançant i sent avançat, i patint bastant! Arribem a dalt un grup de 4-5 corredors, hi ha 1km planet, amb uns 50 metros finals de pujador que aprofito per fer un “HACHAZO”, ja que comença la trialera ES.. PEC.. TA.. CU.. LAR!!! Se’m junta un charlie a darrera i baixem bastant ràpids, i fent una DISFRUTADA brutal, fins que arribem a un grup de 8 charlies que es impossible avançar, el de darrera em pregunta si avancem, li contesto que complicat, tot i així amb una pedra que el grup rodeja aprofito per traçar recta i pam dos charlies menys, baixem a ritme tranquil·let, aprofito per pensar el que em queda de cursa, i decideixo atacar a muerte al sortir de la trialera, ja que hi ha 3-4km de baixada per camí de carro!!
En aquest camí el NdogoMkimbiaji, s’ha ajuntat amb el paio de les bambes del 5 dits , que no veieu com va amb això als peus, parlant amb el NdogoMkimbiaji ( “que bueno jejejeje , el nombre Keniata, te viene ni que al pelo, jajajaja”), el paio li comenta que abans corria descalç ( si, si per muntanya també), i que ha provat això i que encara es millor, que un cop ho proves ja no tornes a les bambes, realment la sensació té que ser curiosa i xula, ( un dia farem un test) però no heu notat alguna cosa estranya amb tot això?? No, les bambes no, sinó que els charlies al km 14-15, estan XERRANTTT!! “Yo que no puedo con mi alma”, i els winners xerrant!!! PAVERNOSMATAO!! Com diu algun amic meu, “y del dicho al HECHO.”. els dos es van posar a baixar a lo Kilian NO el NdogoMkimbiaji, sino a lo Jornet, equilibrant amb els braços i a muerte, i PATAPAM , SAMATAOOOPACOOOooooo!!! “Si si el VELOZ, el RESISTENTE, nuestro entrañable fundador”, s’ha fotut un lletot de tres parells de COLLON....!! i lo pitjor en un camí de carro, “primo acepto pulpo, pero en un camino de carro, nene realmente debías estar bajando a muerteeeeee!!” Per sort el 5-dits el va recollir i “pabajo que llegamos tardíssimooo!!”
Mano Derecha de NdogoMkimbiaji
Mano Izquierda de NdogoMkimbiaji
Al final de la baixada el NdogoMkimbiaji i la Patri es troben tot just a l’últim avituallament i a on connecten les dos curses de 21 i 13 km , aprox queden sobre 5 kms per arribar a meta, el NdogoMkimbiaji es un màquina però tampoc ens passem, que la Patri recordeu que a sortit 30 minuts més tard, i ha anat fent temps per trobar-nos al final, “es que este compañerismo no tiene precio!!”
Tornem a dalt de la baixada del camí de carro, amb el GLOBERO pierdezapas, com us deia havia decidit “lanzar mi gran ataque”, comença la baixada per camí de carro, i trec tot el meu arsenal, i avanço a tot quisqui , no deixo “títere con cabeza !! pero todo lo bonito se acaba, y el señor flato me visita de nuevo ( Se ve que con una visita no ha tenido suficiente, el muy mamó....) “, doncs si, si, qui diria que es pot agafar flato baixant, doncs jo tampoc ho sabia, però si que es pot, òbviament m’avancen 3-4 charlies, per sort els puc aguantar fins al final de la baixada.
L’última pujada et trenca una mica el ritme, primer pq vens d’una baixada llarga, i després pq t’ajuntes amb tots els de la cursa del 13km, et trobes gent caminant, gent corrents, gent parlant, sembla un barra libre de cursa de muntanya, em centro i decideixo agafar un ritme, amb un charlie ens avancem un total de 5 vegades a tota la pujada, finalment arribem a dalt, ara tot baixada i a muerte, recupero sensacions quan entrem al corriol, a muerte, un falso llano, que no se pq no li diuen pujada, pq es para flipar, surto del corriol i em trobo l’Eudald, que acabava un entrenament secret per la mateixa zona de la cursa, quedem que ens veiem abaix, un “repechon” de 3 parells de collons i baixada fins la meta, a la penúltima baixada em trobo el meu tiet Antonio (Que sapigueu que ha fet una marató en menys de 3hores, a veure quans poden dir això??) , total que m’anima per el esprint final, però al·lucino pq el meu rellotge marca 19 km , encara falten 2kms, apreto una mica més i em llenço a per dos que tinc davant que van una mica empanats o cansats, em trobo el NdogoMkimbiaji, el qual no va tenir prou en acabar la cursa, i em ve a buscar a mig km de meta en pujada, li pregunto que si esta lluny la meta pq el rellotge tot just em marca 20 km , em diu que no que esta allà mateix, i em diu que la del final del carrer es la Patri, decideixo apretar encara més per intentar arriba junts amb la Patri, em costa la hòstia, no vegis la Patri como va nenes, l’agafo a l’ultima corba i entrem junts a meta, rebentats, però havent gaudit de la cursa tot i el “Petits inconvenients” .
Ens retrobem tots un altre vegada, comentem jugada, al NdogoMkimbiaji també li surten menys kms de cursa, se descojona de mi globerada, organitzem dinar per la mitja de Granollers, es que hay que estar en todo!! I cap a casa a gaudir de la family!!!
Conclusions del Globero; Si tinc en conte distància del meu rellotge, he fet 2”/km més ràpid, es a dir 42” en total més ràpid que la mitja de Horta , tenint en conte el refredat, i la sortida de bamba amb la conseqüent trencada d’estratègia ( excuses barates), no està malament, ara si tinc en conte la distància de la organització he baixat 4 minuts el temps d’Horta, llavors estic molt content, i posats a triar no dubtarem de la professionalitat del organitzadors, Jejejeje!!!
Temps i posició dels cracks:
Mitja marató ( 615 participants)
Outsiders: ( A estos hay que ficharlos!! )
Joan Carles: Pos. Nº4 Temps 1h 29’ 03” Ritme 4’14”
Cesc: Pos. Nº 22 Temps 1h 36’13” Ritme 4’34” – I això que s’ha perdut el Winner
Team KoR:
Kilian NdogoMkimbiaji ( jajaja) : Pos. Nº 28 Temps 1h37’31” Ritme 4’38”
GLOBERO Marc ( i avui m’ho mereixo) : Pos. Nº86 Temps 1h45’25” Ritme 5’00”
13 kms (75 Participants)
Team KoR:
Patri: Pos. Nº17 Temps 1h20’48” Ritme 6’13”
Comparatiu NdogoMkimbiaji i Globero
Nota del Autor:
NdogoMkimbiaji = Pequeño Corredor
Bons Kms!!
