Qui no te cap te ...... ! Crònica Matagalls-Montserrat 2013

Ja sabeu que m’agrada començar uns dies abans explicant una mica  la preparació, pero aquesta vegada no ho faré pq el mateix dia ja te tela ..telita.. tela.!

Molts de vosaltres ja sabreu que he fet la travessa Matagalls-Montserrat, pero el que no sabeu es que la travessa l’he fet dues vegades, vaig fer Montserrat-Matagalls-Montserrat, i us puc assegurar que ho vaig passar molt pitjor fent la travessa Montserrat-Matagalls amb diferents transports que no la Matagalls-Montserrat tot corrent.

Situem-nos, em llevo a les 9, tot correcte, esmorzo, tot bé, m’acomiado de la family, tot bé, faig un petit repàs mental, i recordo que no tinc el paper d’inscripció vàlid per pujar al bus que em portarà al Montseny desde Barcelona, vaig a una copisteria, llei de murphy ... tancada, vaig a una papereria, llei de Murphy 2 ....no tenen impressora, vaig a una tenda llei de Murphy 3.... no li va la impressora, ...peròoooo TACHANN ..em diu que hi ha una copisteria oberta, total ja porto 1km caminant pel poble, preparació perfecte per fer una travessa de 85,5k ..jajaja, finalment aconsegueixo imprimir, i surto cap a Montserrat, tinc la avantatja que casa els meus pares es tot just a 5km del monestir, i es on dormiré aquesta nit, deixo les 4 coses a casa els meus pares i enfilo cap al monestir a agafar el cremallera, però ..... a mitja pujada ...recordo que m’he deixat el paper del bus a sobre de la taula de casa els meus pares, dono la volta,  trovo el paper i cap amunt un altre vegada, ( un amic sempre em deia “ Qui no te cap te cames” i quanta raó tenia) , total tornem a pujar cap al monestir, de cop els cotxes parats a la carretera ( cua per accedir al pàrquing del monestir) , per sort tot just abans d’aturar-me hi ha un petit descampat , a on queden 3 places, i que ocupem en 20 segons tres cotxes..m’ha anat d’un pel... agafo tot, i xino xano cap al monestir, la cua es de 1,5km i de la barrera del pàrquing al cremallera deu haver-hi un altre km, total 1,5 + 1+ 1 del poble, ja porto 3,5km a les cames, 2,5 del quals en pujada i caloreta, bon escalfament per la travessa..jajaja.

Arribem  finalment al cremallera , el revisor, al veurem tot uniformat de córrer, em pregunta vas a la Matagalls, li contesto que si, i em diu estàs a punt de perdre el cremallera, i jo tot tranquil, li contesto cap problema quan surt el següent, em contesta, que enllaci amb el tren a Barcelona en una hora, EN UNAAA HORAAA???? Em començo a posar nerviós... per sort em valida el tiquet  el mateix revisor , corro escales avall, i entro al cremallera tot just quan sona el sorollet de tititi tititi.., d’un pel de nou, i ja van dos, em sento i em relaxo .... vaig a mirar l’hora per controlar a quina hora arribaré a Barcelona i TAXAAAaannn, m’he deixat el rellotge, ara si que em cau el món a sobre... amb el rellotge-gps puc controlar la travessa, els kms que he fet els que em queden, vaig controlant el ritme per no accelerar-me i palmar després, total es com un petit company de travessa, a més li vaig demanar a un amic pq la bateria del meu no dura tan temps...total seguim sense cap,  amb tot això arribo a la estació de Monistrol, baixo li pregunto a la revisora, a quina hora surt el tren i em diu a les 12:41.. , s’em foten uns ULLS COM PLATS!! Si els bus que et porten al Montseny surten de 13:00 a 14:00 de Barcelona, i com a mínim tinc una hora fins a Barcelona, hostia i jo anava tan tranquil.... pensant que tenía temps fins i tot per dinar..... ara em comencen a sortir els nervis de veritat! Tot i aixi sóc una persona bastant pragmàtica i decideixo preparar la bossa-camel back per la cursa, per no pensar-hi, de cop sento al passatger del costat parlant per telèfon dient que arribaria a les 14:00... em surt fum del cap! Em vaig apropant a BCN,  i veig que finalment arribaré a les 13:45, em preparo com si anés a fer un esprint, obro la porta i sèrie ( anar a muerte) al canto de 100m , paro per validar el tiquet , i una altre sèrie amb escales fins a plaça Espanya, agafo un taxi al vol, entro i li dic haig de ser a plaça Joanic a les dues, i em diu, “ tranquilo que llegamos”, dit i fet, a les 13:59 arribem, però no veiem el bus, hostiaaaa, ja li estava dient com l’acudit del gran Eugenio, Tito cap a Igualada, però canviant igualada per el Montseny..., pero per sort ..puja una mica i finalment els veiem al carrer a ma esquerra . De cop el taxista em diu, “no te preocupes,  me cruzo delante del bus y no lo dejo salir ” jajajaja un crack...!! li pago surto i em poso a la cúa ,  de cop sento el clàxon del taxi tot desesperat, m’apropo i em dona la gorra.. recordeu lo de que no te cap te.... doncs em va “que ni al pelo”... em torno a posar a la cua, de cop penso .. collons si no he dinat res... i vaig amb dos torrades de pernil desde el matí, veig al Bon Preu que per sort està obert, a més fan entrepans, entrepà de pernil i coke, si un altre vegada pernil, jajajaja cap .. cap diríem que no en tinc... jajajaja.. em poso a la cua, de cop veig que el bus se’n va... se’m desencaixa la cara, comencen de nou els càlculs, si son les 14:10, surto a les 16:11, i un bus deu tardar 1:30 en arribar a Coll Formic , tinc que esperar que arribi el pròxim bus, i esperar que s’ompli per sortir, conclusió.....NO FANTA NO WAY!!  ..... De sobte... em pica una noia per darrera de la organització, i em diu “busquem dos que vagin sols per omplir el bus de dalt”, no havia acabat de dir dalt que ja estava pujant el bus, i això que estava 50 metres més amunt...jajajaja!!!

I finalment ......RELAAAAXXXXXX!!!!!! Tot enfilant camí cap a Coll Formic em menjo tranquil·lament el entrepà, faig una senyora “siesta” de 20 minuts,..que “grandes” aquestes siestasssss...., al despertar començo a parlar amb el del meu costat, que també s’estrena a la Matagalls, arribant a Coll Formic, una mica de cua, però tinc 20 minutets per preparar-me, un riuet, em canvio  la camiseta i em poso la de tirants ( es la meva 1ra camiseta tècnica, i li tinc un especial “carinyuuu”) , vaig cap a la sortida, i son les 16:07, tot i estant allà casi se’m passa l’hora, recordeu que vaig sense rellotge, tinc 4 minuts per gaudir i pensar que faré en cursa i fer una fotillo. 

En aquest 4 minutets, decideixo córrer per sensacions i gaudint la travessa, jajaja, millor dit es la única opció que em queda després de deixar-me el rellotge-gps, sembla fàcil  córrer per sensacions, però es complicat en una travessa llarga,  sobretot al principi pq les sensacions son bones, pots apretar més i pagar-ho més tard.

Son les 16: 11 i finalment començoooooooooooooo!!!!

Ara enteneu la duresa de la meva 1ra travessa Montserrat-Matagalls, jajajjaa , i que per mi aquesta sortida de la travessa tingui un sabor especial d’alegria i tranquil·litat a l’hora, amb el QUE HE HAGUT DE PATIR per arribar-hi! Jajajajaja.

Ara només he de fer 85,5km i calculo córrer sobre unes 12 hores, si em trobo bé, per anar a dormir a casa meva ( Montserrat). Vist així no es tan dur, eh!!

Sortim per un corriol de uns 50 mts els quals faig caminant darrera d’un grup gran de gent, arriba el camí de carro, m’ajusto la gorra i a començar a córrer, durant tota la petita pujada fins el 1er control, vaig passant a tots els caminants , tinc unes 300 persones davant meu, ja que la sortida es de 16:00 a les 18:00 i surten 30 persones cada minut, he tingut sort en el sorteig de la sortida, i sortir davant t’assegura dues coses, poca gent per avançar, i més llum solar. A mida que vas avançant gent et dones conta de la importància de la travessa Matagalls-Montserrat, no us podria dir un perfil exacte dels que fan la travessa, gent gran, nanos, noies, nois, famílies, es espectacular, i amb una cara d’il·lusió tothom impressionant , i a uns ritmes per anar caminant molt alts, inclús em trobo gent gran corrent i tot, per mi aquest son els autèntics herois de la travessa, estar més de 16hores , incloent una nit sencera es de bojos , però uns bojos QUE S’HO ESTAN PASSANT DE COLLONS!!

Al arribar al 1er control després de la 1ra pujada, em noto els bessons carregats, mai se’m carreguen i es molt estrany, llavors decideixo anar al ritme que em marquin els bessons per no tenir rampes ni que se’m pugi el bessó, i es que un dia un amic em va explicar com se li pujava un bessó, i es d’aquelles experiències que es millor no viure-les.

Ara ve una baixada llarguíssima que acaba en el 1er avituallament, poc a poc vaig avançant corredors i uns altres m’avancen a mi, a Aiguafreda ja tenim els primers ànims de la gent del poble, que s’agreixen moltíssim, arribo al avituallament amb un grupet, com que he dinat només un entrepà, decideixo menjar MOLT BE als avituallaments, aquesta vegada em decanto per uns trossos de  pastis amb trossos de xocolata i fruits secs, he decidit agafar-ho tot i menjar caminant, així les cames no paren gaire estona i no em costa tan tornar a córrer, pujo per un petit corriol alhora que  acabo de menjar,  collons el pastis està boníssim, també deixeu-me dir  que els voluntaris dels controls i avituallaments SON MOLT BEN PARITS, et tracten com si fossis de la família!

Ara ve un pujadot dels macos, decideixo seguir corrent , veig un grup de 5 corredors davant meu que ja caminen, jo erre que erre corrent, finalment el desnivell pot amb mi i camino, veig que queda poc per coronar, i torno a córrer , avanço als 5 corredors, i penso com la pujada duri molt més faig un RIDICUL de collons, pq hagués tingut que caminar de nou, ...... per sort al coll es allà mateix i em permet arribar corrents tot just darrera un altre corredor, passem junts el 2on control, i enfilem una pujada , segueixo a bon ritme, segueixo amb els bessons carregats i  no es normal, agafem un camí de carro que ens porta a una altre pujada avanço un altre corredor, el miro i fot cara de patir, em perdo en un desviament i ens retrobem amb al corredor, li pregunto que com va, i em diu que té carregats el bessons i amb ell mai li passa, HOSTIAaaa penso lo mateix que em passa a mi, “ja se que mal de muchos consuelo de tontos”, però ja penso que lo dels bessons deu ser normal i començo a apretar de nou.

Fem una trialera molt maca, arribo a dos corredors més els quals em deixen avançar en un corriol ES...PEC...TA...CU...LAR! aquí gaudeixo molt, i es que els corriols i les trialeres em tenen enganxat. Segueixo ja tot sol  carenant una muntanya per camí de carro, arriba una baixada i m’avancen un parell de corredors, un dels quals ..pobre.. es fot un lletot guapo..guapooo... parem els dos que anàvem corrent, li preguntem si està bé, per sort s’aixeca, ens contesta que si, i segueix com un tiro, dubto si seguir-los i incrementar el ritme o seguir al meu ritme, està clara la decisió sensata, no? Seguirlos..jajaja, fem una trialera de baixada molt maca i tècnica, i de seguida el control 3, saludem als voluntaris ( de nou que cracks), i els felicito per el traçat de la travessa, ja que de moment m’ho estic passant a “LO GRANDE” , seguim cap avall, i arribem a una crta a on hi ha gent animant, petit subidón anímic.

Ara ja enfilem els tres per un camí de carro, de cop un d’ells para a fer un riuet, l’altre em diu que té “flato” , jo veig dos corredors més al davant i decideixo seguir amb el meu ritme constant, que fins ara m’ha anat molt bé, els atrapo i avanço , petit corriolet, agafem camí i de cop em trobo a un paio que em diu vas al 7e, i tens tres davant, i penso però que diu aquest home, 7e de que???, i segueixo al meu ritme constant, i em trobo un altre home que em diu al mateix, i a més em diu que tinc 3 just davant, i penso però si jo vaig a fer 12hores, encara que penso que com he sortit dels 1ers de Coll Formic, ja podria ser ja, encara que no em quadrava gaire.

Arribo al 2on avituallament , fem un mica de “cachondeo” amb els voluntaris ( Sou brutaaalss), i demano sal, ja que he sentit o llegit que per prevenir les rampes , et tens que prendre sal, em contesten que es la 1ra vegada que els hi demanen, i la veritat es que jo mai n’havia pres abans, però els bessons els segueixo notant molt carregats, i val més prevenir que curar, al no tenir sal, agafo un parell d’entrepans de tonyina, el meu grapat de fruits secs, i surto caminant tot xino xano de nou, els tres corredors que tenia davant encara estan al avituallament, amb el que com així, mig dissimulant i com qui no vol acabo d’avançar 3 corredors més, jajajajajaja,  vaig tot endrapant el entrepà de tonyina, i un dels corredors es posa al meu costat a caminar, i comencem a xerrar, ....de cop em diu que per ell es un entrenament llarg, se’m foten els ulls com plats, li dic ENTRENAMENTTTT?? I em diu que si que te una cursa de 160km a Isla reunión, hostia quina enveja em dona de cop, total que seguim xerrant i jo menjant, li dic que tiri que jo fins que no acabi de menjar no torno a córrer, però em diu que no s’està trobant bé i que ja li va bé, de cop ens avança un dels corredors del avituallament, seguim caminant fins que arribem a un corriol, comencem a córrer de nou, passem al camí de carro i recordo que aquest tram ja l’havia fet en un reconeixement, ara be un pujada molt llarga fins al control 4, doncs res arranco a córrer i veig que el company de xerrada decideix anar un pel més tranquil, segueixo amb el meu ritme constant i gaudint del lloc per on passem, a part sabia que al final, tot just passat al control, venia un corriol molt guapo, i a mi si algú m’agrada es córrer per corriols.

Tornem a la pujada, segueixo corrent tot i la pujada, la veritat es que no tenia intenció de córrer, però em trobava bé, els bessons m’ho permetien de moment, i recordo que quan vaig fer aquest tram anteriorment ho vaig fer tot corrent, encara que vaig arribar petadillo a dalt.  De cop veig el corredor d’abans, l’avanço ja que ell va caminant, em pregunta la hora, li dic que no porto rellotge, ja som dos que anem per sensacions, encara que jo no he pogut escollir, tot calculant l’hora per la llum que hi havia ja arribo al control 4, veig que son les 20:10 , i el del control em diu que tinc el 3er a 2 minuts, fins aleshores no m’havia plantejat res, simplement corria, i em feia gràcia això d’anar avançant posicions, però res més, mai he estat al davant de ninguna cursa, ni ho tornaré a estar, això es una travessa no pas cap cursa, però simplement la sort del sorteig de la sortida ha propiciat que estigui davant de la travessa, i com que hi ets, no ens enganyarem.... comences  a liarla una mica.

De cop ja ens posem al corriol, 1er puja, després baixa per tornar a pujar lleugerament, aprofito per fer un riuet, menjar un gel que fins ara no n’havia menjat cap, guardo el embolcall ( Que per cert tot sigui dit, hi ha persones que s’han trobat embolcalls de gels i barretes durant tot recorregut, crec que no costa res als corredors o caminants guardar-los, i tirar-los al següent avituallament, en curses de muntanya, es posen el número de dorsal als gels i barretes i si es troba algun queden automàticament desqualificats, em semblaria una bona solució), jo guardo el embolcall en lloc segur pq no em caigui, i segueixo gaudint del corriol.

En aquells moments recordo la sal per els bessons, ara ve la FLIPADA DE LA TRAVESSA... un dia vaig llegir que una corredora d’elit amb els mateixos problemes que jo als bessons es va començar a xupar la suor del braç, ja que porta sal, i siiii.... CONFESOooo que ho vaig fer una quantes vegades, jajaja, pero sempre quan estava sol, que em feia una vergonya de collons, jajaja.

Ja sortim al camí de carro que ens ha de portar a Sant Llorenç Savall, poble que em faria il·lusió arriba de dia, en aquest camí em trobo al 3er , ell para un moment , encara no se pq, però ens saludem i l’avanço, hi ha una mica de boira i hi ha aire en contra, amb el que fa un pel de fred, però a mi m’agrada córrer amb fred, i tiro endavant, segueixo amb el ritme constant i encarem la baixada fins a Sant Llorenç, a uns 2km d’arribar desisteixo d’arribar a Sant Llorenç sense llum, ja no es veu res, trec el frontal, s’em cau el embolcall del gel, paro... recullo el embolcall,  em poso al frontal i ...... click..click...clickclick...click, collooooonnnsss .....ara no va, NO VOLIES ARRIBAR SENSE FRONTAL ENCES, doncs ja ho TENS... CAPULL.....!!! Jajajajja,

Ja veig al avituallament, em fan una rebuda ESPECTACULAR! Inclús em cohibeix  i tot,  pero això d’anar 3er a la Travessa te els seus avantatges, jajajaja, li començo a agafar “el gustillo”, ara paro una mica més d’estona, primer de tot arreglo el frontal, per sort son les piles que estan mal posades ( normal als nervis del tren), em prenc un  caldo...mmmmmmm...que bo!! Bec suc, aigua, i acabo amb coke, tot en el mateix envás on vas...agafo dos entrepans salats,  els meus fruits secs i xino xano.. crta avall, tot just quan marxo arriba un grupet de 3 o 4 corredors, baixant per el poble la gent em va animant ( brutallll), menjar-se dos entrepans de bimbo es més dificil del que em pensava, però fins que no acabo no torno a córrer, cap dels corredors sorprenentment m’ha atrapat, arribo a una masia a on per sort em donen aigua, pq ja m’havia ventilat la coke i no em quedava res,  em donen ànims a part de l’aigua, es una baixada i pujada, i veig els altres corredors que es van apropant, comença la pujada i segueixo amb el meu ritme constant al meu rollo, penso ara venen tots els fitipaldis que han sortir darrera meu, ja estic en una baixada i de cop les abdominals se’m foten duríssimes, no se pq no m’ha passat mai, penso en caminar, però dic... tira una mica pq sembla passatger, i per sort així va ser , passat un minutet passa del tot, i ja arribo al control 5, em recorden que vaig 3er, els felicito per la organització, pot semblar pilota, però la veritat es que la travessa es brutal i la seva organització té que ser molt complicada i més si tenim en compte que tots son voluntaris.

Tornem a córrer, ara em toca una riera-trialera de les que gaudeixo a tope, a part després venen uns corriols molt xulos, aquest tram gaudeixo com un nen petit, imagineu-vos de nit, corrent sols, per corriols i trialeres, amb un pel de fresqueta, impressionant ! Ara tot s’acabaaaa....., a tot aixó no sento cap corredor, ni veig cap frontal a prop, i ara em toca la gran pujada fins Matadepera, un camí de carro que puja MOLT pero MOOOLT! Just abaix decideixo fer caminant el 1er tros, i menjar una pizza que porto, si si una pizza, jajaja, es una barreta amb sabor a pizza per canviar una mica, me la menjo i bec molt, tot just quan acabo i començo a córrer en una corva de 180º veig un frontal, dic ja els tenim aqui, jo al meu ritmet i anar fent, puja que pujarás, un altre tram dur que camino i em trobo un noi amb un gos baixant que m’anima, per respecte a ell em poso a córrer , arribo a un coll, petita baixada i control, els hi pregunto per l’avituallament ja que m’estic quedant sense aigua, efectes de la pizza, jajaja, em diu tot just a 1,6k, faig una pujada trialera caminaaaaaaaannt, i ja enfilo cap al avituallament, arribo i super rebudaaaa, en aquest avituallament de Matadapera, em cuidan com un fill, em pregunten que vull, necessito, si està bo el caldo, el suc, l’aigua, etc.... menjo alguna fruita i arriban dos nois més, carrego bidonet agafo fruits sec i marxo de nou xino xano, faig una baixadaaaaaaaaa per asfalt bastant aburridota i caminant tot menjant, al final de tot petit corriol cap amunt, pujada per una urbanització i camí de carro amunt, ja vaig corrent desde el corriol , patint al asfalt, i gaudint a la muntanya, un aire fresquet m’acompanya fins que arribo al següent control, xerrem una mica i camí de carro avall.

Un tros d’asfalt curtet i una trialera ESPECTACULAR, que vaig gaudir la HOSTIAAAA! De nit , sol amb el frontal i baixant la trialeraaaaa, aquest va ser un dels grans moments de la Matagalls-Montserrat, al mig control i més trialera de baixada-pujada i baixada fins arribar a Vacarisses, tot just entrar ja m’animen, arribo al avituallament, fem unes “risas”, carrego d’aquarius, agafo dos entrepans de nocilla, els fruits secs, i xino xano de nou, faig tot el camí de carro caminant, arribo al asfalt i començo a córrer, però he estat massa estona caminant i els bessons “flipan en coloreees”,  i baixo ritme, de cop em passa un corredor com un coet, penso aquest atrapa els de davant segur, com pot anar a aquest ritme quan portem prop de 71km corrent, i així acaba la meva aventura en la 3ra posició , a més ara em ve un tros d’asfalt llarg i pesat que pateixo bastant, al final petita pujada per camí de carro que em fa recuperar sensacions, control ràpid, i trialera de baixada, que aprofito per gaudir de nou, fer un riuet, i començar a gaudir de l’arribada, ja que estic apunt d’arribar a Monistrol.

Ja queda moooolt poquet, un cop dins Monistrol, un grup de gent al costat de la font ens ànima, cosa de agrair la hòstia pq deuen ser més de la 1:30 de la matinada, em pregunten si vull aigua, els hi pregunto si no hi ha avituallament, em contesten que no, i els hi dic que llavors SI... SI US PLAU, que estarem cansat però educats ho som..jajaja... de cop, un em diu ......COLLONS MARCCC QUE FOTSSS... era el Roger de la transeyera que vaig conèixer tot just una setmana abans, hòstia no se pq però quan veus algú conegut et dona un petit subidón, em fa fotillo, i al lio que ja porto estoneta parat.

Davant tinc la meva última pujada a Montserrat, tot corriol-trialera molt maca, d’aquelles que es gaudeixen, vaig començar tranqui, però les sensacions eren molt bones, i vaig començar a apretar i córrer allà on podia , arribo al últim control tot corrent, no li va el lector de codi de barres del dorsal, per sort te un altre i ho solucionem, marxo d’allà tot cantant amb els del control que estan amb la guitarra animant-se a ells o els corredors encara no ho tinc clar, però igualment es d’agrair, pujo, pujo segueixo corrent, camino un tros, de cop ....aixeco el cap.... i veig un frontal davant, de cop penso Nooooo, i un Siiiiii a la vegada, el No , per... “ara tinc que apretar per intentar agafar-lo” , i Siiii per la il·lusió que em fa arribar 3er, ja se que es una Travessa, i que per temps ni de conya seré 3er, però sóc de Montserrat i el 3er lloc d’arribada simbòlic seria molt especial i il·lusionant, total que apretoooo, un estona més tard l’atrapo, m’emporto una sorpresa ja que pensava que seria el 2on, però no es el Jaume, el noi que m’ha avançat a Vacarisses i que anava com un coet, parlo amb ell per veure si està bé, i em comenta que està de baixón, però que esta bé i que puja al seu ritme, jo continuo amb el meu ritme i poc a poc ens anem distanciant.

Les meves sensacions son molt bones i corro quan puc i camino ràpid quan es complica el desnivell, pujo, pujo, pujo, de cop arribo a les escales, segueixo pujant, intento córrer, però no puc, bufa vent i sento alguna cosa però no se que es, aixeco el cap i veig que es  algú que m’anima desde dalt, però amb el vent no es sent gaire, petit subidón d’ànims, els hi agraeixo, pujo escales del cremallera, pujo escales del monestir, i han posat una catifa vermella d’arribada, quins cracks!! Un pas, dos pasos i ja hi som, finalment 3er en arribar, recordeu que no en temps, a Montserrat, imagineu l’emoció i sensació que té un Montserratí, quan es el 3er arribat de la Matagalls-Montserrat.... podriem dir que una llagrimeta interior vem tenir. 

De nou felicito i AGRAEIXO als VOLUNTARIS!! Ara si que ja ho puc dir SOU MOLT BEN PARITS!!!

Em fan fotoooo, 

pregunto per el guanyador i el 2n, el 2n ja ha marxat i el 1er estar assegut tot tranquil , el vaig a felicitar i xarrem una mica, torno a reposar energies al avituallament, llavors arriba al Jaume que arriba 4t a dalt, però ha fet millor temps que jo, ja que ha sortit més tard que jo, xarrem una mica, de cop ve a acomiadar-se el 1r, el Santi, amb cara de pena els  hi pregunto si em poden acompanyar al cotxe, ja que com recordeu el tinc a 2,5km i no puc fer ni una passa més, i em diu que ...NO, que m’espavili...jajajajja no home no, el tio es un crack i m’acompanya encantat, xarrem i em confessa un dels problemes d’anar 1er i que no hi havia pensat, el pobre Santi  es va menjar 3 milions de teranyines amb les conseqüents aranyes, ens descollonem quan m’ho explica!! I li comento que jo només me’n vaig menjar una, imagineu-vos el temps que ha fet el crack del Santi, que fins i tot,  una aranya té temps de fer una teranyina entre el seu pas i el meu...jajajaja.  M’acompanya al cotxe, ens despedim, i cap a casa a dormir, en 5 minuts ja sóc a casa, jajajaja!!

Obro l’aixeta de la dutxa i m’enrecordo que no he engegat al calentador, seguim amb el cap, que definitivament no es el meu fort, jajaja ...dutxa d’aigua freda després de 85,5km, al llit i a dormirrrrrrrrrrrrrr!!!

Conclusions:

1-Us explicaré el meu secret d’aquesta travessa ;

QUI NO TE CAP TE........ CAMESSSS!!  .... alguna ventatja te que tenir... no tenir cap! 

Aquest gran amic meu també em deia que; HI HA MANS QUE HAURIEN DE PORTAR MITJONS ( perdoneu les faltes) jajajaja

2- Demano perdó diví , ja que estava escrit en algún lloc que havia d’arribar el 3r, sino com expliqueu: 

El pàrquing miraculós a Montserrat

La gran atenció del revisor del cremallera ( Gràcies)

El Taxista “tranquilo que me cruzó delante del bus” ( Gràcies)

El Taxista de nou per tornar-me la gorra ( Gràcies)

El voluntari que em va colar al bus ( Gràcies)

La Moreneta que va fer mans i mànigues pq un montserratí arribes 3er ( Gràcies per les molèsties)

3- I ara flipareu ....quin era el meu dorsal????

                                   333....jajajaja...i es que estava escrit...

Bons Kms! 

Crònica Marató BCN 2013!

Us imagineu un híbrid entre  Robocop, Chiquito de la Calzada i John Wayne, doncs aquest era jo tot just finalitzar la Marató de Barcelona 2013.

4 mesos d’entrenaments amb malabarismes per conciliar vida familiar,laboral, i podríem dir que esportiva, fent dels migdies el meu petit oasis per entrenar, ja que em vaig posar com a gran repte fer la marató per sota les 3hores, el qual requereix per les persones mortals i amb poca experiència corredora de una mitja de 4-5 entrenaments per setmana, ara enteneu el malabarismes... jajaja, hi havia vegades que anava amb pijama a treballar, em vestia de carrer per anar a córrer i em vestia de córrer per anar a dormir... Però tot i la duresa de la constància en l’entrenament , reconec que ho he gaudit, ja que el córrer està sent un gran descoberta, que em fa no només gaudir, sinó també descobrir noves sensacions que tenia adormides.

Per sort el repte el comparteixo amb un dels meus cosins, l’Eudald que també vol intentar fer sub3h ( baixar de 3 hores), amb el que et fa una mica menys dur els dies que et fa mandra sortir a córrer, que com les meigas “haberlos haylos”, també la Patri vol intentar baixar de les 3h30, amb el que tenim un team de Kor marató que ens auto motivem, per el camí s’han quedat el Kilian per lesió i el Edu S. que aquest any ha fet un kit kat maratonià.

Un gran descoberta en aquesta marató comparativament amb la de l’any passat, a on ens estrenàvem, han sigut les reds socials, per començar hem pogut compartir els entrenaments gràcies a garmin connect, connectant-nos entre nosaltres, així podíem veure els entrenament de cadascú i així et motivaves i et forçaves en els entrenaments ja que després sabies que tindries els altres consultant i fotent-te canya si et penjaves. I després el twitter i whatsapp a on rebies recolzament i veies que no erets l’únic penjat que anaves a córrer la marató i que estaves fent un entrenament tan ....diguem.   MALP.. millor no diguem....si si diguem tan MALPARIT.

Abans de la cursa amb el test de 30k, vaig palmar, no podia seguir ritme de 4m20s /km i per la cursa necessitava 4m15s/km com a mínim, 5s us pot semblar poc per km però si multipliqueu per 42, taxint... estem parlant de 3min 30s, amb el que el somni de fer la marató per sota 3 es inviable, a part no vaig aconseguir fer ritme de marató en cap tirada llarga, m’aproximava però no ho aconseguia, i el test de la mitja de Granollers, tenia que fer 1h23m i vaig fer 1h24m i patint bastant o millor dit molt, la veritat, que si que només es 1 minut, però tot suma i no es el mateix acabar una marató en 2h59m59s que en 3h00m00s, es només 1segon, i segur deu ser el mes odiat dintre del mon del maratonians, i no us podeu imaginar aquest segon el que canvia la percepció, la sensació i el sentit d’una cursa, 1 segon entre 3hores, es brutal i de bogeria però ho es... Segur que si fas 3h00m00s deus visionar el PUTO segon a lo pelocho ,...mirant-te a la cara ...descollonant-se...i a sobre corrent davant teu...i clar , si recordeu en aquells moments ets un híbrid robochiquitowayne, como pa cojerlo... ( No esta malament, en aquest segon li podríem dir oficialment el SEGON PELOCHO)  bufff no puc ni imaginar als pobres que els hi hagi passat això, per nomes un segon...  Total que tots els números indicaven que estava molt justet per fer la marató per sota 3hores i quasi indicaven que estàvem mes a prop de 3h05m, i com per anar justet, mireu tota la pateixada que tenim que fer! 

El asfalt no m’agrada gaire, més ben dit el pla, sóc de muntanya i de desnivell, per això el entrenament l’he fet bàsicament en muntanya, només fent alguns en concret en pla i tot i així ho intentava fer en camí de carro, a lo millor es una de les raons pq els números no sortissin, però us asseguro que si no hagués fet els entrenaments per muntanya , simplement no els hagués fet, i llavors segur que no sortien, amb el que després de 4 MESOS D’ENTRENAMENT un gran part de les meves aspiracions passaven per L’EFECTE CURSA! .....QUeloQUaaalooo..????, si home si ...el efecte cursa, es aquell efecte que quan et parlant abans fer haver fet mai una cursa, penses que el charlie de turno que t’ho comenta simplement esta pirat, o es va quedar penjat per ser víctima del Segon pelocho famós, doncs certifico que es veritat, no saps pq, si per l’ambient, per córrer amb molta gent , per l’adrenalina de la competició, o pq però rendeixes bastant més en cursa que en entrenaments, això es el efecte cursa, quantificar-ho ja es lo complicat i més en una marató , però es a l’únic que em podia agafar per aconseguir el sub3h. A part la meva llebre ( persona que et marca el ritme al final de cursa, i et motiva pq estàs fet caldo i nomes visualitzes el Segon pelochoooo dels colloxxxx...jajaja) , doncs això la meva llebre no pot venir, pq no pot seguir el meu ritme, el pobre nano no dona més..jajajaja, ....al final se li ha complicat el tema i no em pot acompanyar, amb el que EFECTE CURSA apareix  si us plau!!! 

Ara em sap greu, no hauré creat la PESADILLA dels corredors!! Un SEGON PELOCHO GEGANT perseguint-te la nit abans de la cursa..jajajaja, d’acord si us passa això com a mínim estareu dormint i això ja es bo! Ara que hi penso, si algú s’anima a dibuixar un Segon Pelocho, que me’l envií i els penjarem aquí.. pot ser “cachondo” i tot...jajaja!!

Aquesta última setmana volia un petit entreteniment diari que em fes desconnectar una mica de tot, un amic fa temps em va recomanar un llibre, però encara no havia tingut temps de llegir-lo, el llibre es  “NACIDOS PARA CORRER”, en una setmana me’l vaig llegir, m’ha abduït, es una lectura recomanable no només a corredors sino a tothom, es espectacular, m’ha fet revisar el meu punt de vista no només del córrer sino de la vida, i m’ha fet meditar moltes coses, no us penseu que es espiritual, simplement es de córrer, però hi ha personatges amb filosofies de viure curioses i autèntiques, que com a mínim et fan reflexionar.

Com sempre tens milions de dubtes de ritme a seguir, roba a posar-te, i demés, però tot i això no estava nerviós fins que..... vaig a bcn per feina i em trobo la publi de la marató per tota arreu, també em trobo la línea blava ( línea que senyalitza tota la cursa) , i em comença a posar una mica nerviós, després les reds socials que tenen coses bones, però també dolentes, via twitter comences a veure moviments, opinions, etc, amb el que et poses més nerviós, i finalment vas a la fira a recollir dorsal, i patam em toca recollir el dorsal a la primera línea, a on recullen els dorsals els pros..., penses jo vaig aquí, collons QUINA RESPONSABILITAT, ara no estic nerviós estic ACOLLONIDO, segueixes a la fira, mires 4 coses, i te les compraries totes, ...jajaja... saludo a un cosí meu que està currant, pobre nano, algú té que pringar pq la resta gaudim, xarrem una mica, i segueixo visitant la fira i m’informo d’un parell de coses que em ronden per el cap..jajajaja OJO  peligro!

Sempre em passa el mateix a la crònica, vull anar directament a la cursa, però no puc, i es que realment una cursa comença quasi amb el  entrenaments, i si amb la previa enteneu una mica el meu cap , entendreu i gaudireu o patireu millor la meva cursa....jajajaja.

Situem-nos nit abans, tot preparat, roba al final tiro de recomanació del meu cosí pantaló curtet tipus volador, camiseta de tirants, les bambes, les 1ras que em vaig comprar fa tot just 2 anys,  i em fa il·lusió fer MMP amb elles  ( Millor Marca Personal però si poses MMP mola més..jajajaja), que això en principi ho tinc assegurat ja que l’any anterior vaig fer 3h15m) , xip, ulleres, rellotge i buff. Poso rellotge a carregar, últims whatsapps i tweets, que et posen més nerviós però que agraeixes moltíssim i a dormir, però abans faig una güija  per invocar L’EFECTE CURSA pq m’acompanyi demà, evidentment no apareix.. en comptes d’això em sembla sentir la presencia del Segon pelocho però no estic molt segur....jajajajaja  finalment vaig a dormir i com sempre roncant al segon, de cop em sento roncar, i penso...hòstia avui tenia que fer alguna cosa... i de cop penso...LA  MARATOOOOOO....  evidentment i per segon any m’he adormit, ara recordo que l’alarma ha sonat i l’he apagat i m’he girat a dormir més,  el moment de ser conscient que t’has adormit fins que mires l’hora es com si t’haguessis mort esportivament, es a dir visualitzes tot l’entrenament de 4 mesos com si fos una pel·lícula, tots els sacrificis que has fet per córrer aquesta cursa, es brutal... i no es conya...miro el rellotge son les 6 i quart, faig números ràpid que recent despertaooo son un poco más lentos, i veig que tinc temps de tot, uffff relajaooo, em vesteixo i faig el meu esmorzar clàssic de cursa, torradaka amb nocilla , suc i cafè amb llet i mel, agafo el cotxe i cap a Montjuic, aconsegueixo aparcar, no gens fàcil, ja hi ha un ambientàs , truco al Eduald i la Patri encara estant al metro, faig cua al lavabo, necesidades del corredor, la noia davant meu, Guiri, i es que els guiris son un 40% dels participants, entra a un lavabo i surt amb cara de POKER i amb els ulls desencaixats i diu als seus companys NO PAPERRRRRR!!! Jo  porto kleenex, experiència de l’ any passat i li dono uns quants, la noia casi plora d’emoció...jajajaja

Ens trobem amb el team KoR, fem FOTILLLLOOOOOOOO!!! “Y es que tenemos un estilazooo!!!”.  

Ràpid ens canviem a fora i plovent, a si que plou, que després de la Behobia 2012 ja m’agrada i tot que plogui, deixem bosses i ens acomiadem de les noies, entrem al nostre calaix just darrera de la élite, cosa que fa més respecte, de cop els de darrera ens envaeixen el calaix, tot just quan l’Eudald estava fent estirament a la balla i jo al mig del calaix (per cert un calaix es el lloc que et concedeixen per temps, quan menys temps vols fer mes endavant estàs), com no el perdo, i es que els ROMEROOOOO, un cop entren en un calaix es transformen, jo buscant-lo com un boig i el charlie a su bola, si el trobes be i sino també, per sort el trobo.

Nervis, musicón, nervis i sortida d’élite, nosaltres encara tenim que esperar, nervis mes nervis mes nervis,     ”pero que pesaos con las salidas atrasadas i pam al lio que ya estamos todos” 

sortim tranquis , buscant lloc i gaudint de la sortida que s’ho mereix, ESPECTACULAR, la pluja ens acompanya però encara MOLA MES, fem 1ers kms trobant el ritme que anem a gust i xerrant, i buscant el nostre lloc a la cursa, ens tenim que frenar pq no veieu el ritmako de la penya, tot i així rodem a 4m10s de mitja, més ràpid del que volíem, però al anar xerrant ( Si corrent xerras  vol dir que vas be ) decidim seguir en aquest ritme, de cop arribem dalt a la Diagonal km 8 aprox, y el Eudald em deixa anar... paro a pixar, ole tu!!..O...L...E......T...U!!! Li comento que segueixo que ja m’atraparà i es que ell està més fort que jo, començo la meva cursa sol, i començo a pensar... si anem a 4’10 i xerrant quant en l’entrenament llarg no vaig poder mantenir ritme de 4’20” i evidentment no xerrava, això vol dir que mi amigo EFECTE CURSA

 ha aparegut, i es que el ambient de cursa de moment es BRUTAL, tan de públic com de corredors, això em deixa pensa, per un segon, baixar de 3 hores comença a ser una realitat, però clar estic al km8 i la cursa son 42km, amb el que amb la calma, .....tot i així i com ve relativament baixada m’animo i segueixo amb ritme ràpid, l’ambient abans d’arribar a Gran Via es ESPECTACULAR! En moments em tinc que frenar, ja que et deixes portar per la gent que t’envolta i van més ràpids que tu, suposo deuen anar a 2h50m per l’estil, em molesten les ulleres, ja que amb la pluja no les necessito, per sort el Kilian i el seu pare estan a Gran via amb Aribau, GRANS ANIMADORS de la cursa, ens han seguit per tota arreu!! Haurán fet una mitja marató segur!, els veig ..subidónnnnnn i els hi dono les ulleres, segueixo trobant-me molt be, molt bones sensacions i sembla que voli per gran via, mireu sino la foto del detall dels meus peus, aon podeu veure la famosa línea blava.... i es que en aquells moments realment estava GAUDINTTTTTTTT!!! 

A tot això el Eudald no apareix, davant meu va un italià que va animant al públic que ens correspon amb una animació que et dona alas, PIEL DE GALLINA..jajajaja, de cop el italià tot motivat tira endavant, jo decideixo ser conservador , si es que anar 4m09s de mitja es ser conservador, ja que anava 6 segons al km per sota del meu objectiu, de cop arribem a Pg de Gràcia, Impressionant!! Foto de l'Eudald donant'ho tot !! 

arribem dalt de tot i girem per Roselló, al girar veig molt públic i decideixo emular al italià aviam que passa, aixeco als braços i començo a cridar com un boig, a u t o m a t i c a m e n t tot el públic comença a cridar animant-nos a tots, faig la corba a 3m30s/km o menys del subidón que m’ha donat, de cop miro el rellotge i em torno a frenar, corba giran cap a Sagrada Família, i la torno a liar, SUBIDOOOOOONNNNN , però que GRAN que es el PUBLIC, PIEL DE GALLINA de nuevo i ritmako de nou que freno a temps per veure la Sagrada Familia, ja estem a Valencia ....sense cap intenció torno a pujar el ritme i faig el meu millor km de la cursa, em torno a frenar i es que quan corres amb grup, tendeixes a anar al ritme del grup que t’envolta, i suposo que els del meu entorn deuen anar a 2h50m, enfilem meridiana que pugem i baixem, es una zona molt xula pq pujant et creues amb els pros, vaya ritmakos porten, i a la baixada et creues amb els que van un pel més lents que tu, però al·lucines amb  la quantitat de gent que corra la marató. Quan estava pujant amb el pros veig al Cesc Guim un crack amic del Kilian, el qual animo, va just darrera del grupet Africà, una màquina, segueixo enfilant meridiana amunt, i em preparo per agafar un gel i beguda, el qual agafo i patam em cau a terra, al relliscar-me per la pluja, tinc que parar, xoco amb un pobre corredor que venia tot just darrera meu, demano disculpes, aconsegueixo agafar el gel ràpidament, m’el prenc bec aigua, i tiro meridiana avall, em creuo amb la gent que va entre 3h i 3h30, moltíssims corredors, aon veus de tot, gent patint, gent animada, etc... passo per la mitja marató, tot just em queda la meitat, faig un gloriós 1h28m, segueixo tenint molt bones sensacions, el Eudald encara no el veig, de cop em creuo amb la Patri, la qual veig molt fresca i amb bones sensacions, penso el team Kor avui ho bordem, enfilo cap avall a buscar Diagonal mar, que ens espera la família Romero per animar-nos,  finalment els veig, saludo ràpidament i seguim que encara queda molt, em començo a notar les cames carregades, i finalment ja veig al Eudald que m’està apunt d’atrapar de nou, tot just arribar es posa davant meu a marcar el ritme, fem la corba del final de la Diagonal mar, a on la lio de nou amb el públic, i respon de nou espectacularment, tot just passa la corba l’Eudald es gira descollonant-se de lo frikie que sóc, però el subidón es brutal, comença a marcar un ritme que veig ràpidament que no podré seguir, aguanto un parell de km amb ell, fins que veig clar que si segueixo a aquest ritme, palmo segur, baixo el ritme uns 5s per km i em trono a trobar, em prenc el gel, UAKKKSSSSSS però que Colloxxxxx es això!! Es com si m’hagués ficat una pasta súper consistent a la boca amb un gust asqueróssss, miro i veig que es sabor xocolata amb menta, i ho entenc tot, us pot semblar bo, però penseu que portem 30k corrent i us asseguro que Deliciós precisament no es, decideixo jugar-me-la i acabar-me’l , enseguida em bec mitja ampolla d’aigua per intentar fer-lo passa millor, ja enfilem el litoral Barceloní, tinc que buscar una nova referència, veig a un que va a un ritme un pel per sobre al meu i decideixo acomplar-me, de cop m’agafa un “FLATO”, baixo el ritme

una mica per intentar que es passi i maleeixo el gel, gel que després agrairé eternament, però ara el maleeixo, aconsegueixo fer-lo desaparèixer, i començo a rodar més ràpid, torno a agafar la meva referència i ja passem el km 35, pugem per Arc del Triomf, sensacions cames pesades però a part de això segueixen sent bones, però clar les cames es un factor important, igualment el pas de l’Arc del Triomf es de SUBIDON total, busco a la family Pascual + leire però no els trobo, però si que veig molta penya, amb el que no m’ho penso dues vegades i la començo a liar animant al públic i en una mil·lèsima de segon montan un pollo ESPECTACULAR, SUBIDOONNNNNNN!!!! I tot just a la sortida de la corba amb trobo a tota la family Pascual i la Leire liant-la, amb el que tinc doble SUBIDONNNN que em serveix per recuperar-me del tot del petit baixón del “flato”.

Aquí vull reconèixer y AGRAIR eternament el suport del públic en general que ha sigut ESPECTACULAR, impressionant quan t’anima gent cridant al teu nom i animant-te sense coneixet de res, i després els amics o familiars que et venen a veure, amb el que suposo d’esforç per part seva, ja que estan molta estona per veure passar només 10 segons, ... realment no tinc paraules agraïment! El públic Barceloní ja es una realitat de la cursa, tot i la pluja animant tota l’estona!

Un cop m’estava recuperant del doble Subidón , em trobo al Kilian que m’acompanya uns metres animant-me i donant-te molt bons consells per acabar la marató, m’acomiado d’ell i enfilo cap a la catedral, zona espectacular per córrer, tirem via laietana avall, i girem cap a Colon, foto de la Patri a Colon, 

aquí ja em noto moltíssim les cames, i arribem al punt fatídic de paral·lel , els últims 3k en lleugera pujada, que després de fer 39k et sembla el Everest, i això que jo estic acostumat al desnivell, impossible mantenir al ritme, decideixo aguantar i intentar no pujar de 5m/km, veig gent caminant , amb rampes, gent que l’estan portant en braços rebentada, noto els bessons com si estigués a punt de venir-me rampa, però aguanto , aguanto aguanto i arriba a pç Espanya, giro i ja veig l’arribada, penso...hòstia si que estar lluny... apreto una mica més, de cop veig grades ambdos costats, miro el rellotge de l’arribada i tot just marca 3h00m , això vol dir que ja ho he ACONSEGUIT, ja tinc el sub3h , SUBIDONNNNN, decideixo GUADIR AL MAXIM del moment, m’enrecordo de la peculiar arribada d’un membre del KoR, Edu.P. que sempre Gaudeix de l’arribada afluixant el ritme i gaudint en la seva plenitud, i decideixo fer el mateix, baixo una mica el ritme , la lio amb les grades animant-les i sent ràpidament correspost, gaudeixo de cada un dels últims 50 metres, recordo tots els entrenaments, tots els consells, amics, família, i companys de cursa ...

Al creua l’arribada veig a la professora del meu fill del curs passat, tinc temptació d’abraçar-la, però per respecte no ho faig, ja que vaig suat i mullat, després un altre dia al comentar-li em va dir que va estar abraçant molta gent sobretot guiris, jajaja i jo tot prudent no ho vaig fer, caminant a lo john wayne em posant medalla, agafo algo d’avituallament i em trobo al Eudald, que s’ha marcat un 2h57’, i evidentment amb un somriure d’orella a orella ens felicitem mútuament, pugem les escales com podem , i agafats a la barana pq sino per mi es impossible, arribem als fisios i massatge al canto, es el 1er massatge que faig en la meva vida, tot un luxe, em toquen dos nanos que tot just sóc el seu 2on client de tota la seva curta vida professional, i el 1er ha estat un corredor abans que jo, fem unas risas i foto de record amb els fisios, estirem una mica i anem a buscar la bossa, ens trobem la patri, que esta contenta amb el seu tiempazo 3h33’, però veig que te una petita espina clavada ja que ha tingut a tocar el sub3h30’, l’any que ve segur que no només farà sub3h30’ sino que inclús el sub 3h15’ sino tiempo al tiempoooooo.

Ens fem foto d’acomiadament i ens recollim cap casa, quan acabo tinc el costum de pujar fins al MNAC i  mirar tota la ciutat de BCN, visualitzar tot el que he corregut, mentrestant veig els corredors que segueixen arribant, una imatge brutal que recordaré sempre, parlant dels corredors que estan arribant, aquests si que son uns herois, triguen 5 o 6 hores sense parar de córrer, per això diuen que al córrer no només guanya el 1er, si no que guanyem tots i cadascun dels corredors que hi participen! Doncs així m’acomiado de la Marató de Barcelona 2013 tot contemplant la ciutat que m’ha fet gaudir tan avui! 

Per cert amb aquesta marató m’acomiado oficialment del asfalt, això no vol dir que no corri més curses en asfalt, però si que a partir d’ara ho faré gaudint i sense entrenament específic per asfalt!

Bons kms!  

Crònica Montserrat Sky race

Hòstia  m’he deixat el mitjons, nervis, no en trobo cap, doncs res improvisem uns mitjons de córrer que seran el mitjons de carrer, aviam que passa!

Baixo a esmorzar  el famós esmorzar oficial de cursa ( Pa amb nocilla + suc de taronja + cafè amb llet i mel), mentres es fan les torrades, surto a fer un cop d’ull a la que serà la nostra amfitriona, i es que avui CORRO AL JARDI DE CASA!!!

Enllesteixo ràpid i cap a Monistrol, baixo amb el cotxe tot tranquil i mirant el recorregut del que serà la cursa, em relaxo escoltant  música, faig un revolt i ja veig tot el camp de Monistrol ple de cotxes , aparco a fora i espero el Kilian que avui fa la de 12k, conseqüències de encara estar sortint de la lesió, ens trobem el Marc Llopart que també s’ha animat amb això del córrer, de cop tinc una urgència típica del corredor abans de la cursa, la soluciono, però veig que només queden 10 minuts per començar la cursa, vaig corrent cap a a sortida , que per cert ja em serveix d’escalfament…jajajaja, deixo la bossa i ja em poso a la sortida, avui correm amb el Just Sociats i la Núria Picas, dos cracks que a la postre guanyaran la cursa, donen el tret de sortida neutralitzada, NEUTRALITZADA??? Doncs el ritme no es precisament d’anar neutralitzat 1k a 4’12” , per flipar!!

Intento situar-me entre els 40 1ers, per no trobar-me retencions a les trialeres, en el 2on km ja veig els 1ers esbufecs de la gent, al km 2 ja comencem el que m’agrada les trialeres, una de pujada molt maca, tot i ser bastant al davant tenim alguna que altre retenció, veig a les dos 1ras dones just davant meu, i començo a planificar estratègia, intentar seguir la Núria Picas es una bogeria, ja que es la campiona del món, per això decideixo intentar anar al ritme de la 2ona noia, pugem per la trialera del piteu cap al forn, giro el cap i veig casa meva, això em dona un subidón que ja em fa avançar a un parell de corredors, em tranquil·litzo i decideixo seguir el ritme del de davant, ja que estem pujant corrent, excepte algun tram que el fem caminant a ritmako.

No porto ni 5 minuts amb la meva estratègia i ja perdo de vista la 2ona noia, comencem bé, igualment sóc molt conscient de la pujada a la canal que es una bogeria i decideixo anar fet, i tirar còmode, al forn em trobo als meus pares que han vingut a animar i això que fot un fred de collons, un altre petit subidón que ser conservar i no liarla , m’avancen un parell de corredors, i comencem a gaudir de les 1ras grans vistes de la cursa, brutalssss!!!

Tot arribant al camí de Martorell cap a Sta. Cecília  em retrobo a la Laia ( la 2ona noia) , la avisem ja que es passava de camí, arribem a Sta Cecília, a la Laia l’animen unes noies, que li diuen “ Vinga noia que tu pots” jo que anava radera penso ara ens animaran a nosaltres i -....... silenciiiiiiiiiiiiiiiiiii… els hi reclamo ..ep i els Nois que?  Fem unes risas i evidentment ens animen, arribem finalment a St. Cecília, em prenc un gel, bec bastant ja que estarem els 8k de dalt a Montserrat sense aigua, agafo un plàtan i cap amunt, foto corrent i menjant el plàtan, gentilesa del Joan Paradera 

 torno a perdre la Laia, jo que m’havia fet il·lusions de seguir la meva estratègia i res de res, comencem a pujar la canal, fotooooo del Pep Masip 

decideixo fer-la tota caminant però a ritmako constant, amb això que coincideixo amb nano, que em marca un ritme molt bo però alhora sense treure el fetge, a la meitat de la canal comencem a xerrar, es diu Álex un pipiolo de 27 tacos, molt bon nano, ens passem tota la 2na part de la canal de St. Jeroni xerrant, fotónnnn del Guillem Casanova ( Uns cracks els fotógrafs) 

arribant al final atrapem a un altre noi, que no diu ni piu en tota la pujada, nosaltres seguim xerrant fins i tot comentem que aquesta xerrada l’acabarem pagant, fem unes risas i cap amunt que ja hi som, al arribar dalt de tot , al pobre nano del davant es para i ens deixa passar, pensant vinga pesats tireuuu..…jajajaja ... li deviem deixar el cap com un bombo... jajaja

Passada l’ermita i camí al cim, ens creuem amb els cracks, hòstia com baixen, es acollonant!!! Ens creuem amb la 1ra i més tard la 2na noia, arribem al cim i……ACOLLONANT!!!! 

Foto de la Irene Fustagueras de corremonts.cat ( Gràcies)

Se’m cau la boca a terra, era tot un espectacle!!!  Una postal única, mítica , les vistes eren impressionants, es veien tots els Pirineus nevats fins i tot el Montseny estava nevat, una recompensa al esforç fet fins ara, fins i tot vaig pensar a parar a que ens fessin una foto amb l’Àlex, però vaig pensar no et passis que esta en una cursa! 

Enfilem avall, em poso jo davant ja que em conec el terreny i apart baixar es amb el que gaudeixo més! Tot baixant et vas trobant corredors que pugen amb cara de patiment, amb l’Àlex li fotem un ritme molt guapo, fins que em foto un lletot de 3 parells de collons, m’aixeco i segueixo corrent no sigui cas que m’hagi fet mal, als 5 metres ja veig que res 4 rascades, agafem el corriol .....IMPRESIONANT , passem per sota el cavall Bernat, i veig que ens estem apropant els de davant, apretem una mica més, fins que atrapem a un, el passem i seguim, veig una mica més enllà a la Laia, amb dos corredors més, de cop torna la meva estratègia inicial al cap, però igualment decideixo mantenir el ritme alt però sense liarla, per conservar per la última baixada ja que es molt tècnica, passem just pe el costat de la Prenyada, a on hi ha una altre vista impressionant!! 

Just al començar de nou una baixada tècnica, que gaudim com enanos, avancem un altre corredor, i es aquí on som conscients que anem molt bé de ritme i en bones posicions, com us deia gaudim a mort de la baixada, ja som al camí de l’arrel tot tornant a Sta. Cecília, on atrapem un altre corredor que avancem, estic a punt de caurem un altre vegada, i es que les bambes necessiten una renovació urgent, finalment atrapem a la Laia, ens pregunta si volem passar, i tot prudents li diem que no, i sort que li hem dit que no, tot just dir-nos això, li fot un ritme que em costa seguir i es distancia lleugerament una altre vegada, l’Àlex em pregunta quan serem baix, miro el rellotge i veig que portem 1h50 i estem a punt d’arribar a St. Cecília, li comento que tenim per una hora aprox, i que arribarem sobre les 2h40, ell em comenta que creu que abans , jo encara tinc el cap la organització que va dir que el guanyador faria 2h30 i jo calculava que faria 30 minuts més que el guanyador, es a dir unes 3h,  però com que anàvem molt be, li vaig baixar 20 minuts, però realment només ens quedava la baixada , que encara que llarga i tècnica no la recordava que fos tan llarga, amb les meditacions arribem al avituallament de nou, 3 gots d’aquarius a salinari, i el Àlex al seu segon  got ja li deia.... nem nem nem, que només queda una baixada, foto tot just després del avituallament, una altre foto del Joan Paradera

seguim enredera de 3 corredors,  en una corba ens desfem del 1er, arribem a St. Benet, i ara si començava la baixada tècnica, començo a apretar i ens posem tot just radera els 2 que teníem davant, la Laia i un altre corredor,  FOTON del moment, brutal la foto de Bookeh visual Art Studio 

amb una altre corba que ells vorejant un roc, jo el salto i els passo, l’Àlex em segueix radera, a tot això no us imagineu que anem foten HACHAZOS! Sempre que avances a una cursa amb corriol o trialera tens que demanar pas, que abans que res som persones, doncs això tot demanant pas anem avançant, una mica més endavant un altre corredor, el seguim una estona, i baixava molt bé, tot i així es despista en un desviament , li dic que es per l’esquerra i em deixa passar, ara ja no tinc ningú davant i començo a posar un ritme ràpid i que em permeti gaudir al màxim, ens posem els tres a baixar gaudint de cada metre, els dels 12km , amb els quals estem compartint l’última part del traçat s’aparten amablement, i ens veuen passar com tres críos gaudint amb sabates noves, crec sincerament que es una de les baixades que més he gaudit mai , arribem a Monistrol, els hi comento que tirin si van més forts, no ho fan o no ho volen fer..jajajaja  i fem els últims metres d’asfalt junts, decidim entrar TRIUNFALMENT junts i agafats, ens rep la mateixa Núria Picas, i es que aquesta penya es la hòstia! I es que això es el TRAIL RUNNING! Una colla de corredors gaudint de cada metre que fan per la muntanya!

Felicitar als organitzadors, corredors, voluntaris, a l’Àlex company de fatigues i xerrades..jajaja! i al Juanra, ja que gràcies a ell he pogut fer aquesta cursa! També felicitar a tots i cadascú dels fotògrafs repartits per tota la cursa, xulisimas les fotos!

L’any que ve , segur venim tot el team KoR al complert! Amb costellada final! Això si a la de 22k, que es BRUTAL, ESPECTACULAR, UNICA, MITICA, IMPRESIONANT!

Nota: Per cert els mitjons perfectes, jajajajaja!

Bons kms! 

Papa Noel vs Elfo o Parelfo - Crònica Sant Silvestre Sant Cugat del Valles 2012

La gran batalla del Nadal, s’ha celebrat a Sant Cugat del Vallés, tot corrent la Sant Silvestre del municipi, alineats a la sortida trobem al Papa Noel i el Elfo( jo), o millor dit Parelfo,  a on llimarem les diferencies sorgides de la feina brutal dels últims dies i la qual òbviament crea un mal ambient d’aquells que talles amb el ganivet! Ara sense pressions, sense obligacions, i amb la feina feta, ens disposem a donar-ho tot!

Ja feia 3 anys que esperava aquest moment, ja que m’ha sigut impossible fer una Sansi abans per varius motius, ara finalment puc corre-la amb un al·licient que en principi no hi contava i es que competiré amb el Pare Noel, que no veieu com va al nano després de descarregar tots els regals, ara per aixo toca deixar les coses ben claretes, pq suposo que estareu d’acord amb mi , que als Elfos o Parelfos, fem tota la feina  al Nadal, i quan dic tota es tota, ell només per fer-se dues fotos i agafar un carta s’emporta tot el mèrit, el winner!! Jajajaja Imagineu quan vaig veure el Pare Noel a la línea de sortida, vaig fer  un somriure venjatiu i vaig pensar que aquesta era la meva, i segur que tindria la força de tots el parelfos a cada gambada, jajaja.

Després de la paranoia fantàstica, que després seguirem, tornem a la sortida, us recordo que la Sansi es fa el dia 31 de desembre a les 17:30 del vespre, amb el que es una cursa especial i diferent a totes les altres, a part vinc de fer la Behobia, i porto 3 setmanes entrenant per la marató de BCN , amb el que començo a tenir ritme, per això encara tinc més ganes de fer-la per veure com responc amb una cursa de 10k d’asfalt, en la última que vaig fer, als Bombers, vaig patir molt, es més, es la cursa que he patit més en al meva curta vida esportiva, i això que he fet, mitja ( 21k), marató (42k) i inclús la Carros de foc (73k), però sens dubte la de Bombers, curiosament al més curta la que mes he patit de llarg, per això  em volia treure l’espina d’aquest patiment , a part tinc la EXTRA MOTIVACIO de la REVENJA dels PARELFOS.....PARE NOEL vas a FLIPAAAAAARRR!!!

Em dirigeixo cap a la sortida, i em col·loco en 6na o 7na fila de sortida, nervis, nervis, nervis, i tret de sortida, toca guanyar espai i començar a buscar ritme de cursa, de cop sona el 1km, 3’34”, evidentment flipo en colors , no recordo haver  anat a aquest ritme ni en series, per sort veig que no sóc l’únic, per la cara d’altres corredors, decideixo anar + tranqui, i començo a buscar possibles companys de cursa que tinguin ritme similar al meu, km2 3’47”, no està gens malament, la veritat es que em trobo molt bé, segueixo buscant a algun company, veig que tinc un grupet davant meu que comença a fer-se un espai entre ells i nosaltres, i un dels grans dubtes dels corredors, tires una mica i t’ajuntes o reserves , no se pq dic dubtes, pq som uns agonies i sempre acabem tirant, apreto una mica per agafar-los i quedar-me amb ells, entre ells ...el trobo...el visualitzo es el Pare Noel i la vena PARELFO s’infla i al lio...., no vegis com va el figura, el nano va finíssim, passem km 3  a 3’48”, bon ritme arribem al creuament a on tenen que estar la família, petita desil·lusió al no veure’ls, pujada cap a Coll Fava que s’em fa dura km 4  a 3’58” , passem per el centre de StQ, molt xulo , molt ambient , brutal, segueixo trobant-me molt bé, i no estic patint gens, ara un petit trenca cames, que em trenca bastant, tot així em mantinc per sota els 4’, passo per davant de casa la meva germana, i me la trobo animant amb el Toni, el seu amic amb drets...jajajajaja y un col·lega  meu de tota la vida, la meva germana m’intenta fer una foto, i dic intenta pq vaig tan ràpid que no pot fer-me-la, jajajaja, o es que els iphones son molt lents, crec que es lo segon, jajaja, em dona un subidón guapo que aprofito per fer una pujada durilla, a tot això anem tota l’estona el Pare Noel i jo junts, unes vegades tira ell , les altre jo, i així tota l’estona, la veritat es que li estic donant peixet....jajaja, l’únic que em molesta es que el Pare Noel s’emporta tots ànims del públic, tothom, VINGA PARE NOEL, VINGA!! I jo al costat com si fós transparent, la veritat es que em vaig sentir tot un PARELFO, ( a part anava vestit de verd) , tot hi haver fet tota la FEINA al nadal, sóc , ignorat, menysprat i em sento invisible, jajajajaja i aixo que m’ho estava currant tant o més que el de Vermell, jajajaja. Tot això he fet km 7 tot just per sobre els 4’, al km 8 torno a baixar dels 4’ i el km 9 faig 4’ clavats, però en tot moment tot i anar a tope no pateixo ni molt menys tan com a Bombers, no me’n adono de quan passo per el km9, i vaig conservant per l’últim km apretar a tope, m’avança un a tota llet, decideixo seguir-lo i PATIM PATAM, HACHAZO al Pare Noel,  tranquils tots el PARELFOS del món,  amb tot el vostre suport vaig poder deixar al Pare Noel enredera, la vengaza de los Parelfossss..esta servida..... de cop veig que no falta gaire per l’arribada i apreto a tope, veig el rellotge de l’arribada que falten 25 segons per arriba als 39 minuts, i faig un últim esprint a tope, que em fa arribar amb un gloriós 38’49” , i moooolt content ! no he vist a la family tampoc a l’arribada, els busco per fora i finalment els trobo, anem cap a casa, dutxa, colocar nanos i a celebrar al cap d’any i la victòria fantàstica al Pare Noel amb els Arreplegats de cap d’any !!

Bon any i bons kms!