Crònica Montserrat Sky race

Hòstia  m’he deixat el mitjons, nervis, no en trobo cap, doncs res improvisem uns mitjons de córrer que seran el mitjons de carrer, aviam que passa!

Baixo a esmorzar  el famós esmorzar oficial de cursa ( Pa amb nocilla + suc de taronja + cafè amb llet i mel), mentres es fan les torrades, surto a fer un cop d’ull a la que serà la nostra amfitriona, i es que avui CORRO AL JARDI DE CASA!!!

Enllesteixo ràpid i cap a Monistrol, baixo amb el cotxe tot tranquil i mirant el recorregut del que serà la cursa, em relaxo escoltant  música, faig un revolt i ja veig tot el camp de Monistrol ple de cotxes , aparco a fora i espero el Kilian que avui fa la de 12k, conseqüències de encara estar sortint de la lesió, ens trobem el Marc Llopart que també s’ha animat amb això del córrer, de cop tinc una urgència típica del corredor abans de la cursa, la soluciono, però veig que només queden 10 minuts per començar la cursa, vaig corrent cap a a sortida , que per cert ja em serveix d’escalfament…jajajaja, deixo la bossa i ja em poso a la sortida, avui correm amb el Just Sociats i la Núria Picas, dos cracks que a la postre guanyaran la cursa, donen el tret de sortida neutralitzada, NEUTRALITZADA??? Doncs el ritme no es precisament d’anar neutralitzat 1k a 4’12” , per flipar!!

Intento situar-me entre els 40 1ers, per no trobar-me retencions a les trialeres, en el 2on km ja veig els 1ers esbufecs de la gent, al km 2 ja comencem el que m’agrada les trialeres, una de pujada molt maca, tot i ser bastant al davant tenim alguna que altre retenció, veig a les dos 1ras dones just davant meu, i començo a planificar estratègia, intentar seguir la Núria Picas es una bogeria, ja que es la campiona del món, per això decideixo intentar anar al ritme de la 2ona noia, pugem per la trialera del piteu cap al forn, giro el cap i veig casa meva, això em dona un subidón que ja em fa avançar a un parell de corredors, em tranquil·litzo i decideixo seguir el ritme del de davant, ja que estem pujant corrent, excepte algun tram que el fem caminant a ritmako.

No porto ni 5 minuts amb la meva estratègia i ja perdo de vista la 2ona noia, comencem bé, igualment sóc molt conscient de la pujada a la canal que es una bogeria i decideixo anar fet, i tirar còmode, al forn em trobo als meus pares que han vingut a animar i això que fot un fred de collons, un altre petit subidón que ser conservar i no liarla , m’avancen un parell de corredors, i comencem a gaudir de les 1ras grans vistes de la cursa, brutalssss!!!

Tot arribant al camí de Martorell cap a Sta. Cecília  em retrobo a la Laia ( la 2ona noia) , la avisem ja que es passava de camí, arribem a Sta Cecília, a la Laia l’animen unes noies, que li diuen “ Vinga noia que tu pots” jo que anava radera penso ara ens animaran a nosaltres i -....... silenciiiiiiiiiiiiiiiiiii… els hi reclamo ..ep i els Nois que?  Fem unes risas i evidentment ens animen, arribem finalment a St. Cecília, em prenc un gel, bec bastant ja que estarem els 8k de dalt a Montserrat sense aigua, agafo un plàtan i cap amunt, foto corrent i menjant el plàtan, gentilesa del Joan Paradera 

 torno a perdre la Laia, jo que m’havia fet il·lusions de seguir la meva estratègia i res de res, comencem a pujar la canal, fotooooo del Pep Masip 

decideixo fer-la tota caminant però a ritmako constant, amb això que coincideixo amb nano, que em marca un ritme molt bo però alhora sense treure el fetge, a la meitat de la canal comencem a xerrar, es diu Álex un pipiolo de 27 tacos, molt bon nano, ens passem tota la 2na part de la canal de St. Jeroni xerrant, fotónnnn del Guillem Casanova ( Uns cracks els fotógrafs) 

arribant al final atrapem a un altre noi, que no diu ni piu en tota la pujada, nosaltres seguim xerrant fins i tot comentem que aquesta xerrada l’acabarem pagant, fem unes risas i cap amunt que ja hi som, al arribar dalt de tot , al pobre nano del davant es para i ens deixa passar, pensant vinga pesats tireuuu..…jajajaja ... li deviem deixar el cap com un bombo... jajaja

Passada l’ermita i camí al cim, ens creuem amb els cracks, hòstia com baixen, es acollonant!!! Ens creuem amb la 1ra i més tard la 2na noia, arribem al cim i……ACOLLONANT!!!! 

Foto de la Irene Fustagueras de corremonts.cat ( Gràcies)

Se’m cau la boca a terra, era tot un espectacle!!!  Una postal única, mítica , les vistes eren impressionants, es veien tots els Pirineus nevats fins i tot el Montseny estava nevat, una recompensa al esforç fet fins ara, fins i tot vaig pensar a parar a que ens fessin una foto amb l’Àlex, però vaig pensar no et passis que esta en una cursa! 

Enfilem avall, em poso jo davant ja que em conec el terreny i apart baixar es amb el que gaudeixo més! Tot baixant et vas trobant corredors que pugen amb cara de patiment, amb l’Àlex li fotem un ritme molt guapo, fins que em foto un lletot de 3 parells de collons, m’aixeco i segueixo corrent no sigui cas que m’hagi fet mal, als 5 metres ja veig que res 4 rascades, agafem el corriol .....IMPRESIONANT , passem per sota el cavall Bernat, i veig que ens estem apropant els de davant, apretem una mica més, fins que atrapem a un, el passem i seguim, veig una mica més enllà a la Laia, amb dos corredors més, de cop torna la meva estratègia inicial al cap, però igualment decideixo mantenir el ritme alt però sense liarla, per conservar per la última baixada ja que es molt tècnica, passem just pe el costat de la Prenyada, a on hi ha una altre vista impressionant!! 

Just al començar de nou una baixada tècnica, que gaudim com enanos, avancem un altre corredor, i es aquí on som conscients que anem molt bé de ritme i en bones posicions, com us deia gaudim a mort de la baixada, ja som al camí de l’arrel tot tornant a Sta. Cecília, on atrapem un altre corredor que avancem, estic a punt de caurem un altre vegada, i es que les bambes necessiten una renovació urgent, finalment atrapem a la Laia, ens pregunta si volem passar, i tot prudents li diem que no, i sort que li hem dit que no, tot just dir-nos això, li fot un ritme que em costa seguir i es distancia lleugerament una altre vegada, l’Àlex em pregunta quan serem baix, miro el rellotge i veig que portem 1h50 i estem a punt d’arribar a St. Cecília, li comento que tenim per una hora aprox, i que arribarem sobre les 2h40, ell em comenta que creu que abans , jo encara tinc el cap la organització que va dir que el guanyador faria 2h30 i jo calculava que faria 30 minuts més que el guanyador, es a dir unes 3h,  però com que anàvem molt be, li vaig baixar 20 minuts, però realment només ens quedava la baixada , que encara que llarga i tècnica no la recordava que fos tan llarga, amb les meditacions arribem al avituallament de nou, 3 gots d’aquarius a salinari, i el Àlex al seu segon  got ja li deia.... nem nem nem, que només queda una baixada, foto tot just després del avituallament, una altre foto del Joan Paradera

seguim enredera de 3 corredors,  en una corba ens desfem del 1er, arribem a St. Benet, i ara si començava la baixada tècnica, començo a apretar i ens posem tot just radera els 2 que teníem davant, la Laia i un altre corredor,  FOTON del moment, brutal la foto de Bookeh visual Art Studio 

amb una altre corba que ells vorejant un roc, jo el salto i els passo, l’Àlex em segueix radera, a tot això no us imagineu que anem foten HACHAZOS! Sempre que avances a una cursa amb corriol o trialera tens que demanar pas, que abans que res som persones, doncs això tot demanant pas anem avançant, una mica més endavant un altre corredor, el seguim una estona, i baixava molt bé, tot i així es despista en un desviament , li dic que es per l’esquerra i em deixa passar, ara ja no tinc ningú davant i començo a posar un ritme ràpid i que em permeti gaudir al màxim, ens posem els tres a baixar gaudint de cada metre, els dels 12km , amb els quals estem compartint l’última part del traçat s’aparten amablement, i ens veuen passar com tres críos gaudint amb sabates noves, crec sincerament que es una de les baixades que més he gaudit mai , arribem a Monistrol, els hi comento que tirin si van més forts, no ho fan o no ho volen fer..jajajaja  i fem els últims metres d’asfalt junts, decidim entrar TRIUNFALMENT junts i agafats, ens rep la mateixa Núria Picas, i es que aquesta penya es la hòstia! I es que això es el TRAIL RUNNING! Una colla de corredors gaudint de cada metre que fan per la muntanya!

Felicitar als organitzadors, corredors, voluntaris, a l’Àlex company de fatigues i xerrades..jajaja! i al Juanra, ja que gràcies a ell he pogut fer aquesta cursa! També felicitar a tots i cadascú dels fotògrafs repartits per tota la cursa, xulisimas les fotos!

L’any que ve , segur venim tot el team KoR al complert! Amb costellada final! Això si a la de 22k, que es BRUTAL, ESPECTACULAR, UNICA, MITICA, IMPRESIONANT!

Nota: Per cert els mitjons perfectes, jajajajaja!

Bons kms!