Crònica Emmona Ultra Trail 2015! Estic EMMONITZAT!

“Mai més tornaré a fer una cursa de muntanya de més de 100km, això es una PUTA BOGERIA, però que em passava per el cap quan em vaig apuntar, MAI MÉS, estic rebentat, no tinc forces i encara em queden 15km, de bojos.. MAI MÉS..MAI MÉS, realment he trobat el meu límit i es de 100km.. MAI MÉS!”

Tot just un any després son les paraules que recordava somrient a la línea de sortida de la Emmona 122km, si.. si .. 122km , mai pots dir MAI MÉS! Jajajaja No tan sols m’havia tornat a inscriure a la Emmona, sinó que inclús ho feia amb 12km més ... i es que el pas del temps ho cura tot o millor dit et fa oblidar tot, i només recordés els bons moments, i a la Emmona 2014 en vaig tenir MOLTISSIMS d’aquests!

Doncs si tornava a estar a les 6 del matí a Sant Joan de les Abadesses, a la sortida de la Emmona Ultra trail , aon tenia per davant unes 30 hores,  122km i 9.139m D+ ( Pujar més d’un Everest). Per no liarla, em van posar un tatoo al braç amb el perfil de la cursa, per ser conscient en tot moment que la Emmona es la Emmona!

Doncs res donen el tret de sortida i ja comencem a córrer per els carrers de Sant Joan. Aquest any  no patiu, porto el mòbil ben lligat amb un cordó a la motxilla, jajajaja, l’experiència es un grau!  Així us podré amenitzar la crònica amb alguna que altre foto..

De seguida pugem, i tot sortint d’un corriol giro el cap, i veig sortir el sol sobre un mar de núvols, ja tenim aquí la 1ra recompensa, i es que es per aquests grans moments que correm per la muntanya.. de seguida paro i faig foto...oooooohh!!

En aquesta pujada vaig avisar un nano que es passava un trencall, i ja vem anar junts fins a Pardines, teníem ritme similar i semblava bona gent, creia que havia trobat company com a mínim per un bon tram d’ Emmona,  tot pujant no parava de mirar enredera, però no penseu que mirava aviam on eren els corredors del darrera, buscava la millor foto, ja que el espectacle era impressionant, nosaltres pujant per els prats del Puig Estela i un mar de núvols als nostres peus, venien ganes de parar, però tot just portàvem pocs km.

Fins que vaig trobar al lloc adequat i li vaig demanar al company que em fes una foto,

valia la pena eh!

Al·lucino tant que decideixo fer una quantes fotos del moment, el meu company tira amunt, i així m’entretinc una estona tot gaudint del paisatge..aquí teniu el resultat de les meves flipades! 

Després del meu moment fotògraf , corono el Puig Estela, que per cert DEUNIDO com puja, es la 1ra pujada, després el Marc ( company de Girona) em va comentar que era la pujada amb més desnivell de tota la cursa, i dono Fe de que ho és! Jajajajaja

Ara ve la baixadeta DANTESCA o INFERNAL o del FORMATGE RODANT, Emmona repeteix la baixada de l’any passat que s’ha fet famosa, tota verda, humida, amb fang i sense camí,  que baixes com i per on pots i no pots, ja que en aquesta baixada pot més la força de la GRAVETAT que la força de la teva VOLUNTAD! Jajajajajaja... Aqui em retrobo amb el Marc, l’adverteixo que aquí l’any passat va haver gent que va abandonar i tot just comença la Emmona, amb el que millor assegurar i gaudir de la baixada, que no ve de un ni dos ni  de 10 minuts, fem uns riures bons amb les caigudes de tots, realment s’hauria de posar una càmera fixa i retransmetreu en directe pq es tot un ESPECTACLE!  Finalment sortim de la baixada i enfilem cap a Pardines, anem xerrant amb el Marc, i sembla que anirem molta cursa plegats, tenim bon rotllo i sembla que ritme similar tan pujant com baixant.

Arribem a Pardines, 1er avituallament, he decidit menjar bé i hidratar-me bé durant tota la cursa, així que em prenc el meu temps, el Marc espera la seva xicota que li fa un avituallament personalitzat ( aquests nanos) , jo passats deu minuts li dic que segueixo que ja m’atraparà , a part a Vallter ( 2on avituallament gran) vull parar a dinar i faré un mínim de 20 minuts, així que ens retrobem allà.

Surto a tirar cap amunt, cap a coronar el Balandrau. Recordo que la pujada es fa molt llarga, així que m’ho prenc amb calma però amb ritme constant, el lloc es xulissim i la pujada la gaudeixo de debò, xerro amb un, xerro amb un altre i així vaig fent. Aquesta pujada es com una espècie de tobogans que sempre creus que ja i ets ja i ets, pero mai i ets. Començo a notar gana, i em menjo unes barretes salades que em van donar amb la bossa del corredor, no les havia provat mai, i sempre diuen que no mengis res en una cursa que no hagis provat abans, però quan em fet cas dels consells? Jajaja, així que me les menjo, i al·lucino lo bones que estan , m’entren perfecte , estan bones i a part son salades, acaben de guanyar un nou client..jajajaja , per cert us les recomano son les Hero-Bars, faig una mica de publi pq se el que costa esponsoritzar curses, així que els hi agraeixo l’esforç i a part ja em tenen com a client. 

Ara estic en unes bones rampes de pujada, i de cop m’avancen dos corredors com coets, collons si que van forts, els hi pregunto si son de la trail i m’ho confirmen, han sortit una hora més tard que jo i ja m’han atrapat, no vegis quin pique portaven , eren el 1er  i el 2on. Tot mirant l’espectacle, desde 1ra línea,  de la lluita per el cap de cursa de la Trail arribo a pic del Balandrau, mereixedor de una foto, els corredors que em passen em miren una mica estrany, però tu,  mai se sap si tornaré aquí, així que foto al canto. 

Passa el 3er de la trail tot desesperat per aigua, li donc de la meva i ultima baixada abans 2on avituallament líquid, ara faig  un croissant de xocolata,  mmm que bo, millor en faig dos.. jajaja.. bec i amunt , que ara be un pujadot dels bons, coronem el puig de Fontlletera, i les Borregues de 2.675m, s’aixeca una mica de boira, i li dona un toc màgic tot corrent per la carena, i baixadot fins a Vallter, en el qual em torço el peu, però per sort res greu, un minut caminant i ja puc córrer de nou, arribant a Vallter comencen a caure 4 gotetes, la gent t’anima , els hi agraeixo amb un saltironet, i fem uns riures, jajaja.

Entro al avituallament i tinc planificat fer 20-30 minuts per dinar bé o molt bé, i això faig, agafo lloc en una taula, agafo el menjar, el beure, el postra i el cafè, siesta ja es molt agosarat però ja vindria de gust ja.

Xerro amb alguns de la Gran Ultra  (170km) que ja compartim recorregut, m’expliquen les seves aventures i pq han abandonat, a tot això comença a ploure molt, la sala es comença a omplir de corredors, un company que he compartit una estona de recorregut ha entrat mes tard que jo però ja surt, jo decideixo seguir amb els meus plans de fer mínim 20 minuts , que això es molt llarg, passo parte via whatsapp a la familia i amics, em poso la jaqueta gore i vaig a sortir, de cop em paren, em diuen que no pot sortir ningú, esta pedregant al Bastiments i es neutralitza la cursa, que ja ens avisaran, i com “no hay mal que por bien no venga”, ara si SIESTA al canto, jajajaja, al cap d’una hora ens avisen que podem sortir però amb jaqueta gore i pantalons llargs, em canvio de roba i sortim amb tromba.  Per cert tot i estar més de una hora a Vallter no vaig veure al Marc, no se que li va passar, però em va estranyar ja que els seu ritme era molt similar al meu.

Sortim de Vallter tot equipats i als 200mts, ens parem tots a treure el Gore i pantalons llargs, jajajaja i es que fot una calor d’escàndol encara que cauen quatre gotes, fem un pujada molt maca al Bastiments, em poso darrera una noia que crec va o 1ra o 2na de la Trail, porta molt bon ritme i constant, perfecte per una ultra, així que decideixo seguir-la, xerrem una mica, i veig un foton que no em puc reprimir de fer...

giro al cap i un altre foton, i es que la pujada els Bastiments es xulisima, i més avui amb el joc de boires!

Coronem al Bastiments (2.881m) i fem la carena, que a mi em té captivat, fins el pic de l’Infern, aquí no vaig parar a fer fotos hi ha això que hi ha un parell de llocs impressionants, però entre la frescota, la boira i l’amenaça de pedregar era millor no perdre gaire temps, i això que amb el joc de les boires, el sol i  les 4 gotes, el espectacle natural era únic!  Un cop arribat al pic de l’Infern ja quedaven 4 puja i baixa petits  i la baixada fins a Núria, així que un cop més controlat vaig decidir parar menjar una mica i fer alguna que altre foto..

Fent el puja i baixa em va atrapar la 3ra dona de la Trail, vem anar junts una estona, es va tancar la boira, i va començar a pedregar, per sort la pedra era petita i totalment suportable, inclús li donava un toc xulo al moment, anàvem els dos amb jaquetes gore , la caputxa posada buscant les marques entre la boira, moments únics en una cursa única, de cop aixeco al cap i veig un joc de boires i sol jugant amb ombres i clarianes a les muntanyes a 2.800mts i corrent, sabeu el que es la FELICITAT PLENA, doncs son aquests petits moments que la vida comparteix amb tu! Ho puc dir mes alt però no més clar!

Després d’aquest moment ja podríem plegar oi? Jajaja

De cop s'obre el cel, i comença la baixada llarga fins a Núria, aquí la noia em deixa enredera, i es que avui no m’estic trobant bé baixant, suposo serà la torçada de peu anterior, que fa que no tingui confiança al 100% , tot i així baixo gaudint de la muntanya i aquella olor post pluja tan brutal, i així arribo a Núria, un altre parada per menjar bé i beure, però no gaire llarga , ja que la parada de 20-30 minuts la vull fer al següent avituallament a Planoles, em trobo el company que va sortir a temps a Vallter, i em diu que acaba d’arribar to just 5 minuts abans que jo, i diu que esta petat i que no pot més, li comento que a mi em va passar igual l’any passat , que mengi be i begui bé i segueixi fins a Planoles, l’any passat em va anar bé, em fa cas i surt un pèl abans que jo.

A Núria ens han neutralitzat el tram del Puigmal per mal temps,  i ens fan anar directament a Fontalba per el camí dels de la Trail, em sap greu pq pujar el Puigmal em fa molta il·lusió i recordo de l’any passat que el camí era un espectacle, però la seguretat sempre es lo primer, així que agafo gominoles o xuxes com diuen els meus fills ( pobres si sabessin la de gominoles que em menjo a les curses)  i cap a Fontalba amb els de la Trail, als 100mts em trobo el company petat al terra, em diu que ha sortit massa ràpid, li comento com es el recorregut i que vagi xino xano, que a Planoles hi ha menjar calent i la bossa que em donat a  la organització amb la nostra roba de recanvi.

M’enganxo a 3 nanos que van xerrant tota l’estona, jo no puc xerrar pq vaig un pèl tocadillo però si que podria portar un ritme un pèl més alt, però decideixo seguir-los i reservar-me que encara queda molt, arribant a Fontalba tinc mal de panxa i ganes de anar de ventre ( forma fina de dir-ho, jajaja), però estic en alta muntanya i no hi ha bosc, només algun arbre que altre, així que aguanto, menjo d’aquella manera a Fontalba, i veig arribar els pobres que venen del Puigmal, que han sortit abans de que neutralitzessin al tram.

No perdo gaire temps i surto cap a Planoles, ara be una baixada constant i per corriols moooooolt xulaaaa! Tiro una mica, però la panxa no em deixa gaudir, fins que no puc més i paro, baixo una mica la muntanya trobo un arbre i planto un pi, ufffff quin descans, retorno al corriol i em començo a trobar bé, començo a agafar un ritme corrent que em fa xalar, però xalar de valent, ara es quan notes els entrenaments a les cames, poc a poc vaig avançant corredors de la Gran Ultra ( estan xalats) i els hi faig saber que ho estan i els felicito, jajaja, si si algun dia jo seré un d’aquests.

Un nano de la trail m’atrapa tot just fent la última pujada abans de fer la gran baixada a Planoles, s’ajunta amb mi i baixem plegats, de cop sento un tro i veig uns nubarrots que amenacen no en una tempesta no, sinó en la GRAN TEMPESTA.. li comento al company de la Trail, i tirem a fons perquè no ens enganxi, ens falten uns 5km per Planoles, aviso uns corredors que s’havien passat un trencall, ultima pujadeta i avaaaalllll, baixem els dos  a bon ritme i xalant de nou a sac, però amb un ull mirant al cel, de cop un terrabastall i un tro descomunal, i comença a ploure, li comento al nano que jo paro a posar-me la jaqueta gore, que em queda molta cursa i no em puc permetre mullar-me gaire, ell tira pq acaba la cursa a Planoles.

Em poso la jaqueta i tot just acabo i es com si haguessin obert l’aixeta divina, cau el DILUVI UNIVERSAL, segueixo baixant xalant MOLT, que plourà, però el corriol es xulissim, va per enmig d’un bosc amb molta pendent, i el diluvi encara li dona aquell punt extra, èpic diguem, l’únic problema son els llamps, collons com cauen, el corriol ara ja es un petit rierol, (es curiós al principi esquives l’aigua i al final vas ben be per el mig del rierol, jajajaja) o tinc a tocar, però encara cau més aigua i més llamps, avanço corredors, que van amb més precaució, però m’ho estic passant molt bé, al final el corriol convertit en rierol ja es riera, i l’aigua m’arriba als turmells i no vegis amb quina força baixa, i finalment veig asfalt, em perdo uns metres, tiro enrere i recupero al camí, veig un control que para els cotxes quan passem per la carretera, el miro i li comento, “sembla que plou una mica”, ens descollonem els dos, baixo escales, i arribo al avituallament de Planoles, tot just abans d’arribar els de la carpa de la cervesa minera m’animen els hi retorno els ànims amb el meu saltironet i ens descollonem de nou ( per cert una cervesa artesanal bonissima). 

Entro al avituallament i HOSTIAAAA quina GENTADAAAA! Busca la bossa es una ODISSEA, mentres m’assabento que la cursa està neutralitzada de nou i que ens diran algo en una hora, m’ho prenc amb calma, finalment trobo la bossa, em canvio la roba, sobretot la part de dalt, la de baix no , pq vull sortir tan aviat reprenguin la cursa ( GRAAAN  ERROR) menjo , bec i em sec  allà on puc, hi ha moltissima gent ! començo a agafar fred, de cop veig al company que estava tocat, finalment ha arribat a Planoles però el pobre com un pollito arriba! Em comenta que abandona que no pot més, en aquells moments se’m passa per el cap abandonar, ja que estic un pèl tocadillo , començo a tenir fred ( culpa de no haver-me canviat pantalons) i ara bé la nit i sembla que em pluja, complicada la cosa, però per altra banda m’estic trobant bé i tinc bones sensacions pujant i en l'últim tram he recuperat les bones sensacions baixant, res.. res SEGUEIXOoo! I de cop ens comunican que la cursa queda anul·lada , que el temps no millora i que inclús be una 2na tempesta!

No se que dir-vos si em vaig alegrar o no , simplement ho vaig assumir, crec que el cap em deia que preferia seguir, les cames que no, i el cor NS/NC, jajaja,

Realment ja havia viscut els meus grans moments al Puig Estela, al Bastiments, al Pic de l’Infern i la baixada a Planoles, i com he dit abans la SEGURETAT sempre serà el 1er!

Vaig a fer una beguda calenta, trobo té calentet, quan el tinc servit veig a dos paios que entren tremolant, un amb la manta tèrmica a la ma, van ràpid a canviar-se de roba tot tremolant, seuen al meu costat, vaig cap allà i li dono a un el té que m’havia preparat, el pobre no sabia com agrair-m’ho, el seu company li dic si en vol i vaig a buscar-ne un altre per ell, si tenia algun dubte de pq  s’havia d’anular la cursa, ara ja no en tenia cap.

La part positiva de la anul·lació de la cursa, es que et deixa amb un regust de que vols més, i més , aixi que Emmona 2016 ens veiem l’any que ve!  jajajaja

Només em queda un dubte si faré la de Ultra trail (122km i 9.139mD+) o la Gran Ultra (170km i 12.060mD+), jajajaja!  

Per cert si vaig perdre algo per variar, el bidonet d'aigua, que sembla un tonteria però no ho és, ja que era amb el que reomplia a cada avituallament! M'el vaig deixar a Núria, seguim sense cap..

Vídeo resum de la EMMONA 2015! I es que si ha d’anar!

Merci a tots, sobretot a organitzadors i voluntaris que no es gens fàcil pendre decisions que mai voldries pendre després del esforç que fan tot l'any organitzant, també els companys corredors per compartir aquests moments i com no a la família i amics, per la comprensió i ànims! 

Bons Kms!