Es fosc, després de 18h 10min 35segons, .. 72,97km i +4.298m .. les cames.. finalment .. es paren, ens mirem els ulls, .... llancem els pals a terra, i ens abracem …….silenciii, només son dos segons, però brutals,…1.....i ... 2....., en els quals ets conscient que has aconseguit acabar la Carros de Foc!!! Ens separem de nou, un altre corredor que s’estava ajustant les bambes per seguir la seva carros de foc, ens mira i ens pregunta, heu acabaaaat?? Ens tornem a mirar, riem… i li podem contestar tot somrient que ...SI, el pobre se li surten els ull d’enveja ...SANA, encara li queden 2 hores per acabar ....son les 00:25 de la matinada…UN SOMNI FET REALITAT!!
CARROS DE FOC 2012
Tot comença fa + o – un any , un dia a la plaça del Monestir de Sant Cugat, s’apropa l’Edu i em pregunta per el rellotge que porto, el Garmin FR405, i sense jo haver corregut gaire, li explico els meus somnis, que no coneixia ningú, en els quals el 1er objectiu es la carros de foc, quan li explico se l’il·luminen els ulls, i noto que he trobat un company de somnis!! Decidim començar a entrenar, sortir entre setmana a córrer, i fer un pla d’entrenament per córrer la carros, inclús l’Edu fa un test al estiu 2011 de mitja carros per veure el que necessitem, al tornar del test ho té clar, MOLT ENTRENAMENT!!!!
Planifiquem entrenament, com jo em vaig apuntar a la marató de Barcelona a lo loco i sense ser conscient del que era, decidim fer-la junts i utilitzar-la d’entrenament per la Carros i així forçar un entrenament més estricte, i es clar, complementat amb rodades per muntanya, !! I amb tot aquest esforç recompensat, i algunes curses fetes a les cames, ens plantem a un dia de començar la nostra gran aventura del 2012, encara que per desgracia per el camí , el Kilian ens ha abandonat per lesió i el Toni per ESCAQUEO!!
Ja ho tenim tot preparat, material, creiem que cames , estratègia a seguir, i intendència.. a última hora ens fem petita xuleta del recorregut per consultar ràpidament, per un costat el perfil..
per l'altre les etapes de la travessa amb les dades més importants...
i finalment després d’un any de començar la liada, carrego tot el cotxe, passo a buscar al Edu, i arriba un dels grans moments de la aventura, el 1er metre en cotxe direcció Espot, a on penses... ja hi som…..
Arribem a Espot , tenim sorpresa del Xavi del refu del Blanc ( Que grande es el XAVI), aprofito per fer-li publicitat, si algún dia aneu al Parc de Aigüestortes aneu a dormir al refu del Blanc, a part de ser el més xulo de tots, el Xavi us portarà en bandeja. Tornem a la sorpresa, ens ha deixat tot un DEFENDER amb les claus posades pq pugem tranquil·lament, millor dit posades no estaven, i ens va costar una mica trobar-les, però finalment i misteriosament van aparèixer, així ens vem poder estalviar una caminata de 3 hores. Anem a agafar el forfait per fer la carros, i ens trobem amb més agradables sorpreses, amb la inscripció et regalen una pals Ferrino edició Carros de Foc, gorra marmot especial Carros de foc, mapa alpina, + gels Power Bar, ....comencem bé, birra per celebrar-ho i 1ra foto!!
Després d’agafar el pa per el refu pugem amb el Defender tot xino –xano, i fent la 1ra gran disfrutada,
l’Edu m’ensenya la corba de la girafa, es diu així pq sembla que et vagis a caure per el barranc i estires el coll com una girafa per trobar el camí, passem per un túnel que nomes passa el Defender i justet, les vistes ja son impressionants, cap a les 9:30 arribem finalment al refu, situat al mig del llac, un espectacle!!
Saludem al Xavi, al Guillem i la Nora, ens assabentem que som els dos únics que sortim del refu Blanc, ( Us imagineu una cursa de 70km, amb +4.300m i sortir sol??, això es tot un privilegi!! ) mengem un arròs fet per la Nora que gaudim com enanos, gran cocinera!!!! Mentrestant el Xavi ens explica la història de la Carros, amb la que flipem, i la seva experiència al fer-la, si si el Xavi es un Skyrunner!! Comentem la estratègia que volem fer, que no es altre que anar a un ritme còmode i gaudint de tota la travessa, i si ens trobem bé a partir del 8e refu ( Llonch) i en les dues últimes etapes, apretar a muerte, el Xavi ens dona la seva benedicció a la estratègia, mentrestant el Guillem escolta amb els ulls desorbitats, el Xavi se’n adona i ......APUESTA al canto!!! Tan tranquil li diu... a que no tens COLLONS de fer-la demà amb ells!! Guillem es pica, que no tinc que…, si em dones el dia de festa ho faig, el Xavi li diu que li dona el dia de festa, però que sino ho aconsegueix dos dies de curro al refu …. Tindríeu que veure la cara del Guillem va ser espectacular, li sortia fum de tot arreu, l'Edu, la Nora i jo partint-nos el cul… Va i el Guillem li diu que si!! OLE TU!!! Nosaltres preparant tot durant un any, i el nano en 5 segons decideix fer-la i la prepara en 10 minuts més…
Descollonant-nos encara decidim anar a dormir, gentilesa del Xavi ens ha deixat una habitació per nosaltres sols, preparem tot, que la diana sona a les 5:15 del matí…
Durant tota la nit fot una ventolera de collons, i el finestreta picant tota l’estona encara fa més difícil dormir, que ja ho és per els nervis.
Sona la alarma, em faig el ronso, sona la del Edu, i ens despertem, ens posem vaselina per tot el cos, repassem motxilla, i a esmorzar, baixem i ens trovem al Xavi fent l'esmorzar, i una carta misteriosa.. escrita per el Guillem .. RAJAOOOOOOOO!! Es veu que el nano li va posar seny al tema i va decidir quedar-se, i tot un detall la carta que ens va escriure…tot i així es UN RAJAOOOOO!!! Jajaaja!! El que estic segur es que el Guillem farà la Carros Skyrunner algun dia, però de moment segur que té que treballar dos dies gratis al Refu, així son les apostes...jajajaja!!
Esmorzem el nostre esmorzar oficial de les curses, torrades amb nocilla, +suc + café, fem uns bocates de bimbo amb pernil per emportar ( recomanació del gran JOSEP!! No saps el que t’agraeixo aquest consell, tants gels i barretes durant tot el dia, acabes fins els ous, i et fots un bocata de bimbo amb pernil i et sap a gloria ) , a les 6:14:30 del matí …preparados listos …. hòstia que ens oblidem la foto, ens posem amb el Xavi i fotillo de salida...
ara si a les 6:15:10…listos …JAaaaa
OFICIALMENT COMENÇA UNA DE LES MILLORS EXPERIENCIES DE LA MEVA VIDA!!! …
Al final hem decidit fer la 1ra etapa per baix, ja que el coll del Monestero bufa molt vent, fem més kms però es més ràpid, no us ho creureu però als 300mts, l’edu es torça el peu, i els 500 se’l torna a torça, veig e la seva cara que es comença a agobiar, prefereixo no menjar-li al cap, …… les vistes son impressionants, i surt el meu 1er QUE GUAPO!!! Veiem la sortida del sol, 1ra foto corrent!!
Deixem el camí de carro, i agafem un corriol, ESPECTACULAR!!!, fotooooooo!!!!
1ra trialera oficial tan baixant com pujant!!!! 1res sensacions autèntiques de Carros!! Fixeu-vos be en la posició del Edu, per FLIPAR!! Així com no es vol torçar el turmell??? jajajaja
1er dubte de si hem agafat el camí correcte, ho solucionem sense treure mapa, i tot just arribem al Refugi Mallafré , 1er sellaco, els que estan esmorzant ens miren amb cara de flipats, al firmar el nostre pas, veiem que també han sortit més skyrunners , amb el que ja no estem tots sols a la cursa.
Passem per l’estany de St. Maurici, i un altre “ que guapo” surt dels meus llavis.. fotilloo,
i enfilem cap Amitges per el camí de carro , tot pujant començo a xerrar de tot i de res, 1er gel al canto, però que dolent està el sabor vainilla, aigua..aigua .... i seguim, m’agafa un flato de la hòstia i això que no estem corrent, baixo ritme i deixo de parlar, poc a poc em recupero, ens trobem els 1ers caminants que baixen...bonjour... bonjour!! Com no “ Francesos” , etapa curta, i arribem a Amitges ràpidament, anem en temps, només anem 10 minuts retardats per el nostre planning de sub15 ( Ilusos...jajaja) , el jefe d’Amitges reconeix l’Edu de quan treballava al Blanc, i ens convida al Aquarius, seguim que ara si que puja, 1er coll en condicions, tot pujant ja vaig per el 20e “ Que guapo” , fotoooo!!!
i en el camí ja tenim el 1er tast serio del que serà la travessa, com puja el coll, rebem els 1ers ànims de uns caminants, que al veure que estem fent la skyrunner ens animen a muerte, subidónnnn!!!, anímic..però també el coll com puja, tot sol penso ..si aquest coll puja així, es el 1er i no té fama com altres de la travessa, començo a ser conscient del que ens espera, i ja veig clar que el sub15h es una utopia... però no dic res a l’Edu!! 1ra placa de neu.. “que guapoooooooo” , fotilloooooooooo... IMPRESIONANT!!!!
Arribem al coll busquem al desviament cap a Saboredo , finalment el trobem , petita parada per plàtan i bocata, veig foto artística amb els pals i click,
sense gaires distraccions seguim avall, baixada xula i una mica tècnica, finalment arribem a Saboredo, segell fotooooo
i omplim aigua, comença a fer calor i ja m’he ventilat 1,5l de Aquarius, i qui em coneix sap que sóc un camell, i bec molt poc, imagineu el que estàvem consumint , crec que no he begut tant a la meva vida com en aquesta travessa, normalment em forço a veure, però en tota la cursa he begut per sed, símptoma clar del que requereix aquesta cursa..
Després de parar més del que volíem, seguim la ruta, ara comencem el coll de Sendrosa, comença tirant l’Edu, fotooooo...
ens trobem els 1ers blocs de granit, fa gràcia i tot, després de 4 o 5 “ que guapos” més arriba l’última tibada, ara sóc jo que tiro, no vegis com puja, si abans veia clar que 15hores no fèiem ara dubtava si arribaríem dintre les 20 hores, finalment arribem al coll, fa una mica de vent, però les vistes son IMPRESIONANTS... “QUE GUAPO” del grans.. + gel + aquarius, excuses per descansar una mica després de la tibadaaa, veiem dos camins, ara ja tirem de mapa, es pot anar per els dos, però el mapa marca per baix, encara que el de dalt sembla més curt, decidim no arriscar i fer cas del mapa, al trote... trote, baixada xula i tècnica, 1er tira l’Edu però a mig camí para per canviar-se mitjons per evitar ampolla al peu, fotillo ...
ara tiro jo baixant, baixant...baixant.. penso que això baixa massa, veig marcat al camí que va massa avall, de cop trobo un camí casi irreconeixible cap a la dreta, parem mirem mapa, inspeccionem camí de la dreta i veiem que es aquell, encara que sembla que no està gaire utilitzat, per això anem hem dubtes tota l’estona, tornem a treure mapa i si sembla que es el que seguim, el camí a tot això es una passada... fotillo ..
finalment trobem gent, ens animen i ens confirmen que anem per el camí adequat, arribem a la presa, ja tenim el refugi de Colomers, fotooooo...
correm per sobre la presa , arribem al refugi i ens posa que es 300mts mes endavant i desviat del camí de la carros, veiem el refugi Nou, arribem i ens trobem uns altres Skyrunners, segellem i parlem una estona amb ells, han flipat quan ens han vist que corríem per sobre la presa, i veig que s’ho prenen amb calma, i que la intenció es fer-ho tranquil·lament, per els meus càlculs ho tenen molt complicat, però ens animem mútuament, vistes desde el refugi brutals..foto ...
sortim junts del refugi, però en seguida l’Edu i jo apretem i es queden enrere, parem a mullar-nos al cap a mitja pujada del coll de Calders, comença a fer calor, seguim tot tirant l’Edu, no vegis com puja el Calders, penso amb el Contraix, ja que si aquest no tenen fama i la pujada té tela com deu ser el Contraix, (el coll més famós de la Carros per la seva duresa), en las últimes rampes faig al relleu del Edu i em poso a tirar, foto de l'Edu tot pujant i buscant bolets....
( no sabeu lo bé que va ser anar dos i rellevant-nos) arribem al coll, fa bastant vent, fem fotos
+ bocata + gel + aquarius, excuses per recuperar l’ale , dos camins de nou, trèiem mapa i es per baix, fotillllllllloooooooooooooo + un, dos o tres “QUE GUAPOOOOO” , enfilem cap baix tot trotant , passem per el costat d’uns que estan apalancats a la vora d’un llac i flipem amb nosaltres , seguim pugem un 2on coll petit, curt, però intens de collons, 2ona parada de l’Edu per els peus, jo mentrestant aprofito per mirar el mapa i veure per on passarem després, ja que el Refugi de Restanca està baix una vall, i el camí torna a pujar per el mateix camí que hem baixat, que psicològicament es dur de collons, foto de vistes.... comenceu a entendre els meus "Que guapossss"!!! jajaja
seguim trotant i avancem a uns nanos diria que Americans, que ens miren amb cara d’on van aquests?? , arribem al coll de Crestada, per on passarem de nou dintre d’una estona ( 2h) , mirem avall, i només es veuen rocs i més rocs, i un petit llac a on creiem està el refugi, penso que no es tant, però tot i així penses i després tinc que pujar per aquí?? Ufffff... ara no dic que “QUE GUAPO” , comencem a tirar avall als 200mts , ens trobem una colla de skyrunners que pujaven, i per la cara que feien, et queda clar que el que ens espera no serà un camí de roses precisament, ens saludem i ens donem ànims, i pregunto que si queda molt per el Refugi, pensant que ens dirien es aquí mateix , pero NOOOOOOO ....em diuen passat el llac tens una 2ona baixada i al final hi ha un altre llac allà està el refu, Ufffffff... prefereixo no explicar-li al Edu, pq a mi m’ha desanimat la hòstia, començo a veure perillar completar la Carros amb 24hores, però decideixo seguir trotan i gaudir del paisatge de nou i tot trotan baixem, baixem...baixem...baixem... veig un lloc xulo per fer foto + video,
em torna a sortir un “QUE GUAPO” , passem el llac i veiem tota la baixada i al final al llac amb el Refu, seguim tirant avall, veig una altre fotoooo guapa i plasss!! Immortalitzat el moment!
Finalment arribem al Refu, sellem, omplim camelback , mengem gel + barrita, i cap amunt que no ha sigut res, el problema es que ara saps per a on tens que pujar , i mentalment es fa una mica més dur, li comento al Edu que ens despedim del sub15h, però no li dic res que no veig clar acabar dintre les 24hores, espero arribar al Ventosa per tenir les idees clares, les sensacions son bones dels dos, i crec no estem patint, però no ens atrevim a pujar al ritme pq encara queda la hòstia, i seguim fidels a la estratègia de ser conservadors fins el penúltim Refugi, el Llonch. Foto del Edu sortint del Restanca als anys 60!!! jajaja..
Comencem a pujar, al sortir ens filmen uns nois de Madrid, que ho han fet en 5 dies, i tot just acabaven al Refugi Restanca, ens donen ànims, i ens diuen on ho podrem trobar el vídeo, evidentment ens oblidem del nom de la web, puja puja que pujaràs, avancem a uns altres caminants, amb el que et dona ànims pq veus que no vas tan baix de ritme, arribem al llac de la foto anterior, mires amunt i flipas, ens trobem als skyrunners de Colomers, els quals calculo els hi hem tret una hora en només una etapa, em dona ànims de nou i penso que AL LORO QUE TAMPOCO ESTAMOS TAN MAL!! La 2ona pujada la pugem millor tots dos, i sense dir-nos res arribem al coll de Crestada de nou!! Comencem baixada fins al Refugi Ventosa, “QUE GUAPOOOO” tornem a trotar de nou, agafem un ritme guapo i avancem una parella amb un gos, em pregunten si van be per anar el Ventosa, els hi contesto que espero que si, pq sino la hem liat molt, riuen i ens donen ánims i sort per la travessa... tenim un petit subidón.. “que guapo” mereixedor de foto ... i VOILA!!!!
S’ho mereix no???, de cop veig un charlie amb crocs i un “barreño” a la mà, penso que estem a prop del Ventosa, dit i fet, girem i arribem tot corrent al Refugi, amb l’Edu decidim fer via i no perdem gaire temps, que ara bé la etapa REINA, el Sr. Contraix, ens està esperant.
Segellem, carreguem aigua, i mengem barreta + un palote energètic, faig càlculs mentals i ara si veig clar que si no passa res extrany acabarem dintre les 24 hores, encara que ens queden les 3 etapes més llargues i dures.. Foto de les vistes desde el refugi Ventosa!!
Trotem una mica per el pla , però en seguida puja que puja , pasem per un petit oasis de corriol, tan petit que dura 3 minuts, pero es mereix una fotillo....
en segudia el camí passa a ser un saltar de bloc en bloc, ens cau una solana de 3 parells d’ous fregits!! Parem i ens remullem, seguim grimpant per el blocs, quan sembla que acabes, veus que només has fet la aproximació, foto del que creiem era el coll….
I quan arribes el 1er coll veus que el que et queda es el triple del que has fet com a mínim, segueixes de bloc en bloc, esquivant plaquetes de neu, i sota la solana, GORRA , gran GORRA , sense ella haguéssim palmat segur!! uns moments tira l’Edu, els altres jo, i així ens anem tornant tota l’estona, la veritat es que es dur però alhora es divertit, pq veus les fites , i tens que decidir el camí més adequat i ràpid que no sempre es el més curt, pujem, pujem pujem, saltem , saltem , saltem, ara ja fem foto ensenyant el coll, just el que queda a la dreta de la fotooooo,
no se pq però sempre que veig el coll final, em motivo més i tiro sense parar, ho veig com un desafiament com aquells del “FARWEST”, jo contra el coll!!! Deu ser la solana que em fa desvariar, seguim pujant que puja que pujarà, i finalment i després de dubtar per on coronem el coll, decidim fer-ho per la dreta ja que la roca està més consistent i evitem esllavissades per el company, faig el coll i iiiiii…si senyors “QUE Guapoooooooooooo” i fotón
Un cop recuperats del subidón i entenen la FAMA del tot MERESCUDA del Contraix, girem al cap i flipem de nou , i el 135e “Que guapo” surt de la meva boca, però aquesta vegada també em surt un per aquí em de baixar???, fotillo
Doncs PABAJO!!! I un altre vegada blocs i més blocs, fins arribar a una congesta de neu, l’Edu m’ha ensenyat que les tenim que evitar que son perilloses, però es molt gran, i està marcada per anteriors caminants o corredors, amb el que em decideixo a passar per sobre, veig que es estable , a mitja congesta hi ha un roc, tiro cap allà em giro i espero que vingui l’Edu, es temps per el vídeo, i el Edu no defrauda amb lletot inclòs, però el més xulo es quan giro la càmera i podeu veure les vistes que nosaltres veiem tot baixant mig esquiant per la congesta.. ara suposo estareu d’acord amb mi amb un “QUE GUAPO” dels grans,
passada la congesta ens confonem una mica amb el camí , consulta ràpida al mapa, i si veiem que ens havíem equivocat, rectifiquem ràpidament i cap avall, avall, i avall, no vegis com baixa, de cop ens trobem a un skyrunner que anava tot sol, xerrem una estona i ell ja té clar que no acabarà, que un amic seu la liat, però que no es pensava que fos tan heavy, i es que heavy ...ho es un rato, amb això té raó! Seguim baixant, tira l’Edu davant i no vegis com apreta, al principi em costa seguir-lo però després començo a agafar el ritme i fem baixada trotan a ritmako, al final de tot ens pensem que ens hem desviat del camí, tornem a mirar mapa, i no no , anem perfectes, arribem al Llonch amb ganes de menjar un bocata de…… NOCILLA i que ens sap a gloriaaaaaaaaa,
segellem i el del Refu ens pregunta si som els del Blanc, que han trucat del Blanc preguntant per nosaltres, cosa que ens anima a tope, els del refu ens conviden als aquarius i als bocatas que engolim desesperats, parlem amb un parell de skyrunners que ho fan en direcció contraria i que també sembla que no acabaran.
Faig càlculs de nou, i ara si veig que acabarem per les 20hores, i si ens trobem bé inclús per sota, teòricament em estalviat forces fins el Llonch, el que ens ha permès també gaudir de cada metre que hem fet fins ara, aquesta era l’estratègia, i ara si arribàvem bé posaríem ritmako a les dues últimes etapes, parlem els dos, i sembla que si que els dos anem bé i podem forçar la màquina, sortim del refugi i anem a coronar el coll de Dellui, es molt llaaaaaaaarg , però lo bo, es que fa que la pendent sigui més assumible, només agafar el corriol de pujada, li dic al Edu , a ritmakooo, i si em descuido, el charlie posa un ritmako dels bons, tan que ni parlem, quan hem anat quasi tota la cursa parlant…
No flipeu!! Estem fent una cursa de + de 70km en unes 18 hores totalment sols tota l’estona i xerrant!! Que grande es la CARROS de FOC!!!!
Tornem al Dellui, es un corriol espectacular, tant, que como no… cauen uns quants “QUE GUAPOS” i per variar fotónnnnnn ,
si us fixeu era un corriol que tirava cap amunt i el Edu trotant, ara enteneu el ritmako després de 14 hores de liada!!
A la mínima que podia pujant el Edu trotava, em costava seguir el ritme, i de cop rasssss…
la bamba trencada amb una arrel, exactament igual que quan em va passar a collserola amb l'altre bamba, per sort no em molesta per trotar i seguim, pujant, pujant , pujant, segueix costant-me el ritme del Edu, passem per un parell de llacs a on es reflexa el sol.... la imatge era Espectacular, tot i així no faig foto pq penso que a contrallum no sortirà be, de cop l’Edu para , i em comenta que tenim que mengar una barreta , em sec al terra em giro per veure la vall amb els dos llacs amb el reflexa del sol, i descansem 5 minuts tot gaudint de les vistes, la solitud, i la travessa, ara faig un “que guapo” però interior, i gaudim d’un dels millors moments de tota la travessa, la parada m’ha anat de luxe i començo a tirar jo el tram final, aconseguim coronar el coll junts, veiem al fons el llac, i el mar de blocs que ens espera de nou en el descens, com que ja hem agafat pràctica al Contraix, els passem relativament bé, voregem al llac, repassem al mapa un parell de vegades no sigui que la liem a última hora, trobem la via del tren abandonada, i tot seguint-la se’ns comença a fer fosc, última pujadeta i finalment arribem al Colomina ja fosc, ja només ens queda una etapa, com no al Refugi tothom dormia menys els que ens esperàvem, una noia molt simpàtica i que agraïes veure després de tantes hores amb l’Edu al costat, sellito, omplim camel backs , ens posem frontal i a fer la última etapa. Fotoooo...
De cop penso que aquesta etapa l’hem fet una mica per sobre del ritme de sub15h i això que es de les llargues, amb el que la apretada ha sigut important, si mantenim el ritme en 2horetes estarem al Blanc. Això vol dir que estarem per al voltant de les 18h30’!! Sortim del Colomina tot rodejant el llac, una altre imatge brutal amb la lluna enlluernant el llac amb el Colomina de fons, trotem una mica i encarem la 1ra pujada, el pas de l’ós, hòstia quina pujada, curta però intensa de collons, ens torna a situar a la cursa de cop, al final del coll veiem uns frontals, pensem uns altres skyrunners , seguim apretant, afrontem al coll de Saburo , una altre pujada de blocs, seguint el camí ens perdem un instant, retrobem el camí, però nosaltres seguint les fites anem per el mig de la pujada, i els altres skyrunners els veiem més a la dreta, decidim fer cas de les fites i pugem, pugem, pugem, pugem, fins que arribem al coll, hòstia un altre fals coll, per sort el 2on coll es curt, al coronar veiem baix una estesa de frontals dels altres skyrunners, excepte els 3 de Colomers, no hem avançat a cap skyrunner més, el Edu tot sol decideix fer una baixada trotadora a muerte, després de 17h30’ corrent, OLE TU!! I quan dic decideix es pq ni m’ho pregunta, li fot sin más, i com veu que el vaig seguint a tope, baixada trotadora a muerte, atrapem els 1ers skyrunners, foten una cara de petats de la hòstia, i un va dient que estava mort!! Al passar-los penso, si esta mort i el pròxim refu es el Blanc, que es a on nosaltres acabem, i hem sortit nosaltres sols, com a mínim li queda una altre etapa que son 2hores més, més el que tardi en baixar fins el Blanc, ufffff pensooooo…. En la seva cara vaig veure retratat el patiment extrem.. L’Edu a totes aquestes anant-li fotent, ara avancem pujant a un altre grup de skyrunners, al final de la baixada veiem un altre grup, quan estem a punt d’atrapar-los em giro per veure on estan els dos grups que hem avançat, a un ni el veig i el 2on està començant la baixada que nosaltres estàvem acabant, atrapem el 3er grup, i veig que un va una mica coix, un altre que patirà, sembla que ens hàgim posat d’acord, i ens haguéssim volgut trobar tots en aquesta etapa.
I de cop ja veiem al nostre estimat refugi....el Blanc, ens emocionem tots dos, l’Edu fa una última apretada i finalment...…
Es fosc, després de 18h 10min 35segons, .. 72,97km i +4.298m .. les cames.. finalment .. es paren, ens mirem els ulls, .... llancem els pals a terra, i ens abracem …….silenciii, només son dos segons, però brutals,…1.....i ... 2....., en els quals ets conscient que has aconseguit acabar la Carros de Foc!!! Ens separem de nou, un altre corredor que s’estava ajustant les bambes per seguir la seva carros de foc, ens mira i ens pregunta, heu acabaaaat?? Ens tornem a mirar, riem… i li podem contestar tot somrient que ...SI, el pobre se li surten els ull d’enveja ...SANA, encara li queden 2 hores per acabar ....son les 00:25 de la matinada…UN SOMNI FET REALITAT!!
Nota: Al final van ser 227 "Que guapo" i 98 "QUE GUAPO"
Temps per etapes de la nostra "sortideta pachanguera"
Com sempre bons kms!
I la foto de l'arribada??, doncs si, no en tenim cap, després de tota la liada i ens oblidem de la foto, suposo que teniem el cap i el cos concentrades en fer només tres accions, dutxa, sopar i dormirrrr!!! El que si tenim es foto del rellotge amb el resum de la sortideta campera...jajaja..
(Us fixeu les calories teòriques cremades 8.854, els que em coneixeu que sóc un filiprim, imagineu com vaig arribar, ara entendreu el que us deia de la importància de beure i menjar constantment. )
Entrem , saludem el Guillem, que ens mira amb ulls de enveja sana, tranquil que algun dia seràs tu qui entri per la porta del Blanc acabant la Carros de Foc! Dutxa i a sopar, estic preparant tot el sopar, plat d’espaguetis, + birra , de cop entra un skyrunner ( El coix) amb blancazo total i demanant llit per dormir, li cedeixo el meus espaguetis, perquè està trencat, baixa l’edu, li pilla una mica de baixón, mengem i a dormir, el dia següent ens llevem, fem maletes i cap a baix tot xino-xano... ara caminant, 3horetes més para el cuerpo, arribo a baix amb l’esquena trencada, ja que baixem amb el motxilote, un parell de fotos de la baixada,
EL MENDA
EL LERENDA
dutxada ràpida al riu d’Espot,
recollim forfaits, i dinar a lo grande ¡! Olla pallaresa , i estofat a 25Cº....
… i a pensar en el pròxim repte!! Serà ...Cavalls del Vent……… ojo ...que el Kor Team ya viene!!!!
Com podreu imaginar no només recomano fer la Carros de Foc Skyrunner a tot corredor de muntanya, també ho recomano a tothom, la Carros es pot fer amb els dies que es vulgui, i es ESPECTACULAR, evidentment requereix un mínim de condició física i coneixement de muntanya, però si ho teniu no ho dubteu, segur serà una de les millors experiències que tindreu mai.
Tinc molts agraïments, principalment al Edu per acompanyar-me en aquesta aventura, a la família per aguantar-me, no només els entrenaments sino totes les pallisses sobre la cursa, el Xavi del Blanc, la Nora i el Guillem per fer-nos sentir com a casa, al Josep per la recomanació del bocata de pernil ( En serio que sembla broma però va ser importantissim), al Willy que no tinc el plaer de conèixer, però que gràcies a la seva recomanació en la estratègia de cursa, varem poder... no només fer-la i acabar-la sino gaudir-la en cada metre, a tots els whatsApperos que ens heu animat, i cadascun dels que us heu llegit aquesta crònica, pq aguantar fins al final es que sou família, estais muy aburridos, o es que algun dia correreu la Carros de Foc.
Nota: Al final van ser 227 "Que guapo" i 98 "QUE GUAPO"
Temps per etapes de la nostra "sortideta pachanguera"
Etapes
|
REFUGIS
|
HORA
|
TEMPS real
|
TEMPS real acum
|
KMS
|
8 COLLS
| |
sortida
|
arribada
| ||||||
1
|
BLANC-MALLAFRE
|
6:15
|
7:48
|
1h33'
|
1h33'
|
12,06
| |
MALLAFRE- temps parat
|
5'
|
1h38'
| |||||
2
|
MALLAFRE-AMITGES
|
7:53
|
8:45
|
52'
|
2h30'
|
5,19
| |
AMITGES temps parat
|
5'
|
2h35'
| |||||
3
|
AMITGES-SABOREDO
|
8:50
|
9:52
|
1h02'
|
3h37'
|
5,55
|
RATERA
|
SABOREDO temps parat
|
10'
|
3h47'
| |||||
4
|
SABOREDO-COLOMERS
|
10:02
|
11:27
|
1h25'
|
5h12'
|
6,32
|
SENDROSA
|
COLOMERS temps parat
|
10'
|
5h22'
| |||||
5
|
COLOMERS-RESTANCA
|
11:37
|
13:40
|
2h03'
|
7h25'
|
7,67
|
CALDERS CRESTADA
|
RESTANCA temps parat
|
17'
|
7h42'
| |||||
6
|
RESTANCA-VENTOSA
|
13:57
|
15:36
|
1h39'
|
9h21'
|
6,83
|
CRESTADA
|
VENTOSA temps parat
|
12'
|
9h33'
| |||||
7
|
VENTOSA-LLONG
|
15:48
|
19:04
|
3h16'
|
12h49'
|
10,11
|
CONTRAIX
|
LLONG temps parat
|
21'
|
13h10'
| |||||
8
|
LLONG-COLOMINA
|
19:25
|
22:21
|
2h56'
|
16h06'
|
12,52
|
DELLUI
|
COLOMINA temps parat
|
10'
|
16h16'
| |||||
9
|
COLOMINA-BLANC
|
22:31
|
0:25
|
1h54'
|
18h10'
|
6,73
|
SABURO
|
CARROS DE FOC
|
TEMPS EN MARXA total
|
16h40'
| |||||
TEMPS PARATS total
|
1h30'
| ||||||
6:15
|
0:25
|
18h10'
|
73
|
+4.298m
| |||
