Crònica Molló Trail! ESPECTACULAR

Tot preparant la Emmona, busco una cursa d’uns 40kms amb desnivell fort, miro al runedia, i em surt la Molló Trail, casualitats de la vida, es una cursa que a més està al costat de la Emmona, amb uns desnivells similars, i per el que he pogut saber passa per uns llocs que semblen impressionants! Es l’escollida sense dubtar-ho, es la 1ra edició i no tinc cap referència, però tinc molt bones sensacions sobre la cursa.

Ho comento amb un amic i s’anima però a fer la curta, si fer 29k i 1.500D+ es pot dir curt, jo m’apunto a la de 44k i 2.900mD+, bon aperitiu per Emmona.

Tinc el privilegi que el Josep te furgo, així que el dormir ja està solucionat, em passa a buscar i anem tirant cap a Molló dissabte tarda, ja petem la 1ra xerrada i fem les 1ras “risas”,  arribem, anem a buscar dorsal, i 1ra gran sorpresa, una bossa del corredor brutal, fuet, capsa de galetes com no de Camprodon, i un parell de peces de vestir per córrer… comencem bé,  a part ens fan un brífing personalitzat! Impressionant!

Busquem lloc per la furgo i després d’un passeig per la muntanya, decidim tornar al poble i dormir allà, sopem a la mateixa furgo, preparem els sacs i a dormir no sense abans fer unes cerveses, escollir la roba de demà, ( jo no tinc problema pq m’he deixat una de les samarretes, jajajaja) i petar la xerrada tot mirant les estrelles des del llit, privilegis de dormir en furgo.

El Josep es lleva abans, seran els nervis? Jo faig una mica més el mandra, esmorzem, prenem un “cafè alquitranero” made in Josep,  ens vestim i anem cap a la sortida, tinc un petit problema amb el camel back, però per sort aconsegueixo solucionar-ho.

A la sortida ens trobem al amo de la masia de Molló que uns mesos abans vem anar a passar un parell de dies amb les dones, i resulta que es el organitzador, ens desitja sort i ja dona la sortida, i som-hi! 

Per sort les dues curses surten alhora, amb el que podem anar junts fins km 23 aprox, la 1ra baixada ja te tela, i la pujada que la segueix DEUNIDO! El Josep es posa davant a marcar al ritme, ja que si em poso jo, no controlo tiro massa i després ho pago palmant a la 2na part de la cursa. 

Ja tenim unes vistes brutals, faig alguna foto que altre, i arribem al 1r coll, 1ra pujada feta, ara toca baixar, i fem el famós camí de la retirada ja a la part Francesa, ( camí que feien servir els exiliats per arribar a França), es un corriol ESPECTACULAR que fem tot baixant, faig una petita filmació, sort que el Josep anava al davant i controlant ritme, que jo ja l’hagués liat i després palmaria segur.

Arribem abaix de tot i agafem el camí de l’aigua que puja a la Torre del Mir, un corriol IMPRESSIONANT, diferent a la baixada d’abans però inclús més xulo!

Tot i que es corredor, decidim ser conservadors i anar tranquils, pugem caminant i trotant només en algun lloc que es deixava, arribant a dalt del corriol el Josep li fa molt mal el genoll, just arribem al avituallament tot animats per els nanos del poble, que cracks, seguim tirant i penso sort que te el genoll petat pq em costava seguir-li al ritme, de cop el Josep es para, el genoll de nou, decidim separar-nos i fem última foto junts.

Arribo a la collada i quines vistes, dignes de fotografia, o no?? ESPECTACULAR! Faig foto amb una bassa i uns cavalls, i de fons es veu el Costabona, el qual he de coronar, quan el veig … millor no us dic el que em passa per el cap. 

Arriba el Josep i li fag foto que val la pena! Patint però Gaudint!  Ara si ja en separem amb el Josep, tot just 3 km abans del previst, pq la baixada el genoll fot més mal, i poc a poc ens anem distanciant, tot i que es baixada em puc controlar i agafo un ritme constant, a mitja baixada quasi em passo de llarg en un desviament, per sort ho veig i rectifico, aviso al del meu darrera que no li passi el mateix, segueixo baixant fins arribar a Espinavell, poble on es separant les dues curses, ara bé la GRAN PUJADA al Costabona, i per advertir-nos del que ens espera tenim una 1ra rampa al mateix poble que en comptes d’anar endavant sembla que vagis enredera, jajaja!

 Xerro amb un altre corredor, amb el que comparteixo al 1km desde Espinavell, i aprofito per menjar entrepà Nocilla i gominoles, llavors decideixo començar a tirar i que passi el que tingui que passar, atrapo un altre corredor, després un altre, i penso que si no vaig massa fort, però em trobo bé i he reservat tota la 1ra part, agafo un altre corredor, i ja no en veig cap davant meu amb el que perdo la referència, arribo a un petit coll amb vistes xulissimes, una petita baixada i davant meu el senyor COSTABONA, esperant-nos sense pressa, sabedor de la seva duresa, una impressionant pic, amb una rampa de pujada que em deixa GLAÇAT! 

Al fons veig un corredor, bé ja tinc nova referència, em costa molt atrapar-lo pq no vegis com puja, finalment l’agafo i el passo, i tinc 3 corredors més al davant, van bastant junts, tb em costa moltíssim agafar-los, i la rampa encara puja més i més, començo a fer petites eses per pujar i no carregar tan els bessons, els atrapo i un d’ells em sona, li pregunto si es el del blog que explica la seva transpirinenca corrent en solitari, m’ho confirma i el felicito tan per la travessa com per el blog semprecorrent, els dos agafem ritmillo i pugem que pujarem, els altres dos companys poc a poc es van quedant, tenim dos estils ben diferents de pujar, mentres jo vaig fent petites eses el Salvador puja tot recte, es una passada, jo faig això amb el pendent que hi ha i em petant els bessons segur, quin crack, miro un moment enredera i veig un foto xula amb el Salvador pujant, la faig 

 seguim pujant pujant ...pujant..pujant...pujant.. em torno a girar i veig una ltre gran foto. i click! 

 ara ell tb me la fa a mi amb el Canigó radera,

crec que ens va anar de collons per agafar un pèl d’aire, de seguida seguim pujant i finalment fem cim, com no, parem a fer foto de record, espectaculars vistes des del pic del Costabona, amb tota la serralada del Canigó al fons.

I ara tot baixada, més ben dit quasi tot, la 1ra baixada es brutal, pel recte i molt dreta, ens perdem un moment, però retrobem el camí, el Salvador es posa davant i marca un bon ritme, arribem abaix al avituallament , parem agafem forces, i a conquistar els tobogans que ens queden per el davant, fem + o – uns 5 tobogans de puja i baixa, perfectes com a trenca cames, finalment comencem a baixar de debò, fent un eslàlom per l’herba espectacular, de seguida veig que no podré seguir el ritme del Salvador baixant, i decideixo anar al meu ritme ja que encara queda molta baixada, arribem a un pla, atrapem un altre corredor, l’avancem tots dos, però ja distanciats, ens quedem junts el corredor i jo, fins arribar al camí de carro que ens portarà a Molló, on no puc aguantar el ritme del altre corredor, i així pas rere pas finalment arribo , més content que ningú,  per haver tingut el privilegi no només de participar en aquesta cursa sinó d’haver-la gaudit a cada metre. 

A l’arribada m’emporto la sorpresa de que el Josep ha fet 2n veterans a la cursa de 29k, quin crack, sort que li feia mal al genoll, no només ha acabat sinó que a sobre fa podi.

Després de la cursa, si vols massatge, entrepà de botifarra, i quina botifarra ( en vaig menjar dos), i cerveseta fresca, i tot dins de l’organització, uns cracks!

Agraeixo a l’organització, al poble de Molló i a tots els animadors i voluntaris que ens hagin obert els seus racons naturals tan espectaculars, i ens hagin mimat en els avituallaments i animat en diversos racons de la cursa! Cursa molt recomanable, i no només per preparar la Emmona, que per dates es perfecte, si voleu gaudir d’un grandiós dia de córrer per muntanya, amb un ambient molt sa i un entorn meravellós, ja sabeu Mollo Trail 2015.

Tb agrair a la meva germana el pastís de galeta amb xocolata, collons que bo ni gels ni barretes ni res! 

Us deixo un vídeo flipat i "cachondo" fet ràpid amb imovie de la espectacular experiència viscuda!

Bons kms!