CEC Collserola 2011

Finalment a la cursa del CEC de Collserola ens varem apuntar el Kilian , i jo a la de 21km, i la nostra única representant femenina del team KoR, la Súper-Patri a la de 13km, he de dir que hi han alguns que s’estan entrenant en secret i no volen ensenyar les cartes abans d’hora , i no vull dir noms, eh EUDALD i  EDU S.!!!

El Kilian a partir d’avui li tindrem que buscar un cognom Keniata, pq no vegis com va el menda, que us sembla NDOGOMKIMBIAJI, Kilian NdogoMkimbiaji, si així queda millor!!jajaja

Després de posar tot el seu lloc ja podem començar la crònica, i per variar comencem amb un BONA NIT!!! Si alarma 6:40 matinada, com no tot ben FOSC, si només per llevar-nos a aquestes hores, ja ens tindrien que donar una copa, no faria falta ni córrer.

Esmorzar ràpid, cotxe, a fora fa 4ºC, em surt un dubte, si sortir a córrer amb màniga llarga o curta, avui vaig sol que el meu veí “Correcaminos” s’ha “RAJAOOO”, arribo a BCN, surto del dubte de la samarreta, al trobar-me un IAIO corrent amb samarreta de tirants, penso aquest jovent estem fets uns mariquilles!!

Aparco relativament bé, vaig a agafar dorsal i  xip, mentre sona el “LLAMADO DE DIANA” , estem al costat del caserna del Bruc, per aquells que no heu fet la mili, “panda de escaqueaosss”, es la música despertador de l’exèrcit, em poso a la cua, llavors arriben la Patri i el NdogoMkimbiaji ( jejeje) , després de 15 minuts… aconseguim finalment agafar el dorsal i el xip, decidim anar a fer un cafè, per el camí ens trobem una agradable sorpresa y un gran “Supporter” per la ocasió,  a part es un petit responsable de la existència del KoR, el Antonio Romero, pare del Kilian i l’Eudald, i el meu padrí, que va liar als seus fills de ben petits a córrer, i de aquí y el pas  del temps neix al  KoR.

Arribem a la cafeteria,  vaig a demanar cafè amb llet, però la cara del NdogoMkimbiaji, de ..”NENE que haces… tómate como mucho un café”, em fa rectificar i demanar un cafetonet ben sol, comentem estratègia, i que quedi BEN CLAR!! , Sortim junts ( tinc amnistia fins al km 10, a partir d’allà “hachas y puñales”, estratègia general …Comencem de tranquis,  agafem ritme i al final a muerte!!!

Escalfem una mica, i la 1ra sorpresa, ens trobem un paio corrent amb mitjons, millor dit son unes bambes , o uns peus de gat, casi que no se que son, però criden la atenció , us detallo foto, la veritat es que el paio se’l veia súper àgil i ràpid, seguim amb l’escalfament, per sort el NdogoMkimbiaji es comporta i fa un escalfament tranqui.

Zapas 5 Dits

Ens posem a la sortida i veiem al Joan Carles i el Cesc ( dos cracks) , que estan a 1ra línea de sortida, ens posem dos files per radera, el Joan Carles ens ensenya un truquillo per les mitges, un Gel, que evidentment portem tots els PROS, es a dir el Joan Carles el Cesc i jo, el NdogoMkimbiaji de moment passa, “pero todo llega amigo!!”..jajajaja

Finalment donen la sortida, fem 10 metros, em trepitgen per darrera perdo la bamba, GLOBEROOOO, marc eres un Puto GLOBERO, si si perdo la bamba, m’aparto a un costat, intento recuperar-la i m’empenten , las SALIDAS es como VIETNAM... ,  passen com 200 charlies per sobre la meva bamba, el 201 per sort la xuta i miraculosament va cap al costat en comptes de cap a dintre al “pelotón”, em poso la bamba, la penya descollonant-se evidentment.., i finalment el GLOBERO MAYOR de la CEC pot fer la sortida!!

Els 10 kms que teníem que anar junts el NdogoMkimbiaji i jo,  han passat a ser 10 mts, “pero han sido muy bonitos y intensos, si senyor!!” Pugem per el carrer del costat del caserna del Bruc, i veig a 300 charlies davant meu, decideixo tot suïcida tirar fort però amb cap per intentar agafar al NdogoMkimbiaji, i fer la estratègia que havíem parlat, als primers kms es tot pujada i puja de la hòstia, finalment veig al NdogoMkimbiaji a la crta de les aigües, ell també amb veu al agafar el camí que encara puja més, intento apretar una mica més per agafar-lo, avanço a la penya, em puja tot el refredat al nas, decideixo fer una neteja a lo esportista pro, i surt d’allà la de Dios, que fins i tot jo flipo, crec que un corredor encara el pobre està enganxat.. al meu... diguem refredat, segueixo triant fort i a tan sols 150mts del cim de St . Pere Màrtir, “me visita nuestro amigo FLATOOOO”, i això que nomes portem 5km, em recupero com puc, i “dale que llegamos tarde!!”

En el mateix temps de la meva gripada, la PATRI fa la seva sortida a la cursa dels 13km, que té al mateix recorregut al principi que la mitja, amb el que la pujada que acabem de fer se la tindrà que menjar amb patates, pobreta!! Però la nostra KoR girl pot amb aquesta pujada i molt més!! A la pròxima cursa de muntanya segur que ja s’anima amb una mitja, i ens fot canya a tots!!

Arribem a la 1ra baixada tipus corriol, amb fang , puc avançar a 2 corredors i el més important, faig la 1ra DISFRUTADA de la cursa.. , arribem al Pantà de Vallvidrera, comencem a pujar una trialera  que puja bastant + un tros petit d’asfalt però que no vegis com puja, del NdogoMkimbiaji cap noticia, de cop em passa el CESC, mes ben dit no em passa,  el charlie vola, i a sobra va parlant amb la penya, sento que diu que anava 1er, que li portava aprox. 1’ al segon quan es perd , i ha fet aprox 1 -1,5km de més , i tot i així a mi m’avança al km 8,5 , realment un crack!! En qüestió de segons el perdo de vista de nou, després el NdogoMkimbiaji m’ha dit que el Cesc el va avançar i van durar junts 3 metros, NdogoMkimbiaji “ahora ya sabes lo que se SIENTEEEeee!!”

Pujo fins al turons de Can Pascual, avançant i sent avançat, i patint bastant! Arribem a dalt un grup de 4-5 corredors, hi ha 1km planet, amb uns 50 metros finals de pujador que aprofito per fer un “HACHAZO”, ja que comença la trialera ES.. PEC.. TA.. CU.. LAR!!! Se’m junta un charlie a darrera i baixem bastant ràpids, i fent una DISFRUTADA brutal, fins que arribem a un grup de 8 charlies que es impossible avançar, el de darrera em pregunta si avancem, li contesto que complicat, tot i així amb una pedra que el grup rodeja aprofito per traçar recta i pam dos charlies menys, baixem a ritme tranquil·let, aprofito per pensar el que em queda de cursa, i decideixo atacar a muerte al sortir de la trialera, ja que hi ha 3-4km de baixada per camí de carro!!

En aquest camí el NdogoMkimbiaji, s’ha ajuntat amb el paio de les bambes del 5 dits , que no veieu com va amb això als peus, parlant amb el NdogoMkimbiaji ( “que bueno jejejeje , el nombre Keniata, te viene ni que al pelo, jajajaja”), el paio li comenta que abans corria descalç ( si, si per muntanya també), i que ha provat això i que encara es millor, que un cop ho proves ja no tornes a les bambes, realment la sensació té que ser curiosa i xula, ( un dia farem un test) però no heu notat alguna cosa  estranya amb tot això?? No, les bambes no, sinó que els charlies al km 14-15, estan XERRANTTT!! “Yo que no puedo con mi alma”, i els winners xerrant!!! PAVERNOSMATAO!! Com diu algun amic meu, “y del dicho al HECHO.”. els dos es van posar a baixar a lo Kilian  NO el NdogoMkimbiaji, sino a lo Jornet, equilibrant amb els braços i a muerte, i PATAPAM , SAMATAOOOPACOOOooooo!!! “Si si el VELOZ, el RESISTENTE, nuestro entrañable fundador”, s’ha fotut un lletot de tres parells de COLLON....!! i lo pitjor en un camí de carro, “primo acepto pulpo, pero en un camino de carro, nene realmente debías estar bajando a muerteeeeee!!” Per sort el 5-dits el va recollir i “pabajo que llegamos tardíssimooo!!”

Mano Derecha de NdogoMkimbiaji

Mano Izquierda de NdogoMkimbiaji

Al final de la baixada el NdogoMkimbiaji i la Patri es troben tot just a l’últim avituallament i a on connecten les dos curses de 21 i 13 km, aprox queden sobre 5 kms per arribar a meta, el NdogoMkimbiaji es un màquina però tampoc ens passem, que la Patri recordeu que a sortit 30 minuts més tard, i ha anat fent temps per trobar-nos al final, “es que este compañerismo no tiene precio!!”

Tornem a dalt de la baixada del camí de carro, amb el GLOBERO pierdezapas, com us deia havia decidit “lanzar mi gran ataque”, comença la baixada per camí de carro, i trec tot el meu arsenal, i avanço a tot quisqui , no deixo “títere con cabeza !! pero todo lo bonito se acaba, y el señor flato me visita de nuevo ( Se ve que con una visita no ha tenido suficiente, el muy mamó....) “, doncs si, si,  qui diria que es pot agafar flato baixant, doncs jo tampoc ho sabia, però si que es pot, òbviament m’avancen 3-4 charlies, per sort els puc aguantar fins al final de la baixada.

L’última pujada et trenca una mica el ritme, primer pq vens d’una baixada llarga, i després pq t’ajuntes amb tots els de la cursa del 13km, et trobes gent caminant, gent corrents, gent parlant, sembla un barra libre de cursa de muntanya, em centro i decideixo agafar un ritme, amb un charlie ens avancem un total de 5 vegades a tota la pujada, finalment arribem a dalt, ara tot baixada i a muerte, recupero sensacions quan entrem al corriol, a muerte, un falso llano, que no se pq no li diuen pujada, pq es para flipar, surto del corriol i em trobo l’Eudald, que acabava un entrenament secret per la mateixa zona de la cursa, quedem que ens veiem abaix, un “repechon” de 3 parells de collons i baixada fins la meta, a la penúltima baixada em trobo el meu tiet Antonio (Que sapigueu que ha fet una marató en menys de 3hores, a veure quans poden dir això??) , total que m’anima per el esprint final, però al·lucino pq el meu rellotge marca 19 km, encara falten 2kms, apreto una mica més i em llenço a per dos que tinc davant que van una mica empanats o cansats, em trobo el NdogoMkimbiaji, el qual no va tenir prou en acabar la cursa, i  em ve a buscar a mig km de meta en pujada, li pregunto que si esta lluny la meta pq el rellotge tot just em marca 20 km, em diu que no que esta allà mateix, i em diu que la del final del carrer es la Patri, decideixo apretar encara més per intentar arriba junts amb la Patri, em costa la hòstia, no vegis la Patri como va nenes, l’agafo a l’ultima corba i entrem junts a meta, rebentats, però havent gaudit de la cursa tot i el “Petits inconvenients” .

Ens retrobem tots un altre vegada, comentem jugada, al NdogoMkimbiaji també li surten menys kms de cursa,  se descojona de mi globerada, organitzem dinar per la mitja de Granollers, es que hay que estar en todo!! I cap a casa a gaudir de la family!!!

Conclusions del Globero; Si tinc en conte distància del meu rellotge, he fet  2”/km més ràpid, es a dir  42” en total més ràpid que la mitja de Horta , tenint en conte el refredat, i la sortida de bamba amb la conseqüent trencada d’estratègia ( excuses barates),  no està malament, ara si tinc en conte la distància de la organització he baixat 4 minuts el temps d’Horta, llavors estic molt content,  i posats a triar no dubtarem de la professionalitat del organitzadors, Jejejeje!!!

Temps i posició dels cracks:

Mitja marató ( 615 participants)

Outsiders: ( A estos hay que ficharlos!! )

Joan Carles: Pos. Nº4  Temps 1h 29’ 03”  Ritme 4’14”

Cesc: Pos. Nº 22  Temps 1h 36’13” Ritme 4’34” – I això que s’ha perdut el Winner

Team KoR:

Kilian NdogoMkimbiaji ( jajaja) : Pos. Nº 28 Temps 1h37’31” Ritme 4’38”

GLOBERO Marc ( i avui m’ho mereixo) : Pos. Nº86 Temps 1h45’25” Ritme 5’00”

Link clasificacions

13 kms (75 Participants)

Team KoR:

Patri: Pos. Nº17 Temps 1h20’48” Ritme 6’13”

Link clasificacions

Comparatiu NdogoMkimbiaji i Globero

Link cursa Kilian NdogoMkimbiaji

Link cursa Globero Marc

Nota del Autor:

NdogoMkimbiaji = Pequeño Corredor

Bons Kms!!

Andorra- Sortida Alta Muntanya!! BRUTAL!!!

Amb l’Edu S. varem fer una sortideta per alta muntanya a Andorra, la ruta inicial era des de Canillo passant per el pic de Casamanya (2.752 mts)  i fer el Pic de l’Estanyó (2.915 mts) per tornar a Canillo per la Vall del riu, surten sobre uns 20 kms.

La logística per aconseguir fer aquesta sortida era pujar amb tota la family (2 nens cadascun), dos dels quals tenen mesos, imagineu els cotxes com anàvem, al passar per la frontera no tenien  collons de parar-nos, si s’obria el maleter era impossible tornar-lo a tancar!!

Tornem al tema: a la tarda del dissabte, varem decidir anar a buscar bolets amb els nanos, i curiosament varem anar a parar  a la vall a on havíem d’inspeccionar  l’únic corriol que no teníem controlat de la ruta , ( sort dels novatos o picaresca??) varem aconseguir els dos objectius trobar el corriol, i com no els nanos troben els dos únics  xampinyons de tot Andorra, estratègicament col·locats per un dels pares i comprats a Sant Cugat es clar…, la cara d’il·lusió d’un nano trobant un bolet no té preu!!

Per la nit i després d’alguns contratemps infantils nocturns, imagineu posar 4 nanos a dormir, aconseguim anar a dormir sobre la 1 – 1:30, ens llavem, amb contratemps infantils de nou, sobre les 7:00, sort que han canviat l’horari i hem dormit una hora més, a part tenim una horeta més de llum per el matí.

Esmorzem tot veient el pic de Cassamanya que esta moooooolttt llunyyyyy , per sort tenim molt bon temps, solet i cap núvol a la vista, ens vestim, sincronitzem rellotges, i apa a córrer, comencem baixant sobre uns 250 mts, per després pujar , pujar, pujar, pujar, pujar i pujarrrrr!!!! Aquesta es la gran diferencia de córrer per Barcelona i els seus voltants o per els Pirineus, la pujada dura moltíssim!!

Quant comencen les 1eres rampes veig que l’Edu comença a caminar, tot estranyat penso si que esta “xungo” i això que havia entrenat ( 12 dies de 14 dies possibles- aquests babies s’han picat de debò..), però de cop alço al cap, veig el pic petit i molt lluny, i ho entenc ràpidament, pugem per un corriol que va vorejant la riera, molt guapo pq la combinació dels colors de la tardor es espectacular, però no vegis com puja, encara que anem caminant el ritme es bastant alt!!

Trobem el corriol que varem anar a investigar el dissabte a la tarda, en el 1er desviament, per variar i seguir les tradicions del team KoR ens PERDEM!!!  Que si es per aquí , que si no, que si hem trobat el camí que si el tornem a perdre, al final serem uns runners Experts en córrer sense camí, jajajaja!! Ja ho deien ja (“caminante no hay camino,se hace camino al andar”)

Els turmells comencen a patir, tenim sensacions de que ens sortiran llagues, jo als talons, l’Edu a la planta del peu, encara estem perduts només portem sobre uns 4-5km, i el pic ens mira des de dalt descollonant-se dels de CAN FANGAaa!! Només començar i “vaya liada”. L’herba esta humida i les bambes de l’Edu ja estan mullades i comencen a calar als mitjons i als peus…

Finalment i després de 1hora mig perduts trobem el camí, pensem interiorment CAGONTOLOQUESEMENEAAA! Però les vistes son impressionants i oblidem rápid les penúries, fem honor al altre gran qualificatiu dels que pugem de la ciutat.... KEMAKOoooo!! un cop trobem el camí es com si fos una línea recta fins l’infinit que en aquest cas és el pic de Cassamanya, L’Edu fa un vídeo y un parell de fotos i no perd el temps i comença a tirar, jo ja em començo a quedar enrere i como PERRO VIEJOOO” i veient els que ens cauria a sobre,  tiro de GEL .. alguns després diran que ho faig “d’amagatotis “.. jajaja!!! Seguim pujant, pujant , pujant!!

Quan veus un coll , dius mira ja estic al cim, quan arribes et queda un altre coll, i així ens va passar fins a 4 o 5 vegades, trepitgem les primeres neus, en un coll veig una marca de neumàtic de trial, “ Imagineu el meu cap….” Jo que sóc trialero NATO, si.. si, “la eterna pregunta” pq puges caminant i patint quan pots pujar amb moto i gaudint, “bueno” també patint que hi havien alguns “trancos” de la hòstia.

L’Edu va tant sobrat que va amb un ritme molt alt per mi, aquests entrenaments secrets han fet afecte, es permet el luxe de retallar la traçada, de fer vídeos, fotos, etc.. i això que no ha pres cap GEL el champion!!!

En un coll m’espera tot fent un vídeo, xerrem una mica, i torna a tirar i “bye bye” una altre vegada, em quedo mig sol, miro enrere i veig un altre charlie pujant, i com no em pico ( Això algun dia ho hem d’analitzar, pq sempre ens piquem amb algú que no coneixem, ni ens ve ni ens va, però la qüestió es que ens piquem) decideixo tirar de nou pq no m’atrapi el charlie , veig una foto xula amb l’Edu i decideixo apropar-m’hi corrent per fer-la més a prop, curiosament em trobo bé al córrer tot i la pujada, faig la foto però segueixo corrent, veig el cim i decideixo un ATAQUE EN TODA REGLA AL BABIE!! Per donar-li una oportunitat al Edu, al passar per el seu costat li toco l’espatlla, l’Edu Flipa en COLORES!! I pensa a on va el Iaio aquest, …deixa anar un NI DE CONYAAAA!!! Que es sent a tot al principat d’Andorra i part de l’Extranger!! Contraresta el atac mortal , amb un súper atac que no puc respondre ni 1 simple metro, a part quan fem el cim del coll, veig que encara queda un altre coll per fer cim, i em descollono veient l’Edu tot picat fent tot el següent coll al Sprint.

Finalment fem cim, es el meu 1er cim per sobre de 2.000 metros caminant-corrent, la sensació es brutal!! La veritat es que no entenia la gent quina gràcia li veia al fer cim, ara ja ho entenc!! Vistes brutals, tranquil·litat , connexió amb la muntanya, sensacions indescriptibles.

Des de el pic i tot veient  la carena que hem de fer, descobreixo pq vaig començar a córrer per muntanya, pq sortia a entrenar de dia i de nit, amb fred i calor, amb bon temps o plovent, tot això i molt més només per viure aquells petits moments al cim, o carenejant, vaig sentir la màgia de la muntanya,  vaig sentir l’esperit de la natura, vaig sentir-me a mi mateix, simplement vaig sentir-me plenament viu!!

Si esteu mirant la crònica al email no podeu veure el vídeo, heu d'anar  al blog! o clickeu al enllaç.

Vídeo Pic Casamanya

Després del apunt espiritual ( jejeje)!! Fem la 1era baixadeta curta, entre neu i rocs la baixadeta es espectacular, paro per fer-li una foto al Edu i me’l trobo baixant corrent i gravant un vídeo el winner ( PAVERNOSMATAO)!! Es que “cuando uno va sobrao... va sobraoooo”…

Parem a fer un mos, compartim barreta de cereals amb fruits vermells de Power Bar ( Molt bona i us la recomano, ja se que es de Nestle i el meu cunyat treballa a Nestle, però no es publicitat, realment està molt bona, i si cauen barretes gratis “CUÑAO” no direm que no, jajaja) . L’Edu em pregunta si vull un GEL , li dic que no que ja l’he menjat a baix, teníeu que veure la seva cara, era un poema, em diu: T’HAS MENJAT UN  GEL SENSE DIR RES I D’AMAGATOTIS???,  com no em descollono viu!!  Finalment es menja un GEL...i seguim “disfrutando como enanos”.

Arribem amb un coll a on hi havia bastanta neu, l’Edu comença a córrer per el costat de la neu, a mi em ve una sensació indescriptible que em fa córrer per el mig de la neu, al córrer per la neu, la bamba s’enfonsa lleugerament a la neu, donant una sensació de flotabilitat i de integració amb la muntanya que em fa sentir viu i complet. ( Es una mica espiritual ja ho sé , però es tal qual) 

Suposo que l’Edu em deuria veure aquesta sensació a la cara, pq de cop me’l trobo a radera meu també corrent per la neu amb un somriure de orella a orella. Imagineu l’estampa dos charlies a “ lo Pedro de Heidi” (el que em fa pensar que el Pedro de Heidi deu ser l’inventor del trail running???jejejeeje), seguim... dos charlies sols en una cresta de 2.400mts corrent per sobre la neu amb vistes espectaculars als dos costats de la carena! Simplement Brutal! Tan es així que decidim fer un vídeo, del qual aconseguim unes imatges espectaculars.

Si esteu mirant la crònica al email no podeu veure el vídeo, heu d'anar  al blog! o clickeu al enllaç.

Snow Running a 2.700 mts

Arribem a un punt amb molt desnivell de baixada i amb molta neu, decidim seguir endavant però assegurant molt, la baixada es espectacular i molt maca i més amb l’afegit de la neu, però molt lenta al tenir que anar assegurant, l’Edu marca al camí al tenir més experiència en neu, ja que jo que sóc bastant novato. Al baixar per aquesta pendent entre neu i rocs em fa sentir de nou viu i molt afortunat de estar gaudint d’aquells moments.

Finalment aconseguim arribar al coll d'arenes, parem pq l’Edu té els peus congelats, ja que les bambes seves no son de Gore Tex i li ha entrat neu per tota arreu, (EDU  FELIZ NAVIDAD” tens que demanar als reis unes bambes de Gore Tex ). Encara ens queda la meitat de la ruta, després de la experiència de la última baixada, grata però dura,  i veient la neu acumulada en la cresta que hauríem de fer, decidim retallar la ruta i baixar per la vall, ara comença lo bo de la ruta. Canviem els camel backs, ja que l’Edu vol provar el camel back de Salomon ( en la meva modesta opinió, molt práctic, cómode, i imprescindible ( Senyors de Salomon estem oberts al patrocini del equip!! Si cuela ..cuela..) )

Decidim fe vídeos tot baixant amb el mòbil, surt l’Edu i faig un vídeo estàtic, que no queda malament, i es veu la essència  del trail running.

Si esteu mirant la crònica al email no podeu veure el vídeo, heu d'anar  al blog! o clickeu al enllaç.

Coll d'Arenes, principi descens!!

 ens tornem a trobar més a baix, casi ens tronem a perdre però curiosament no ho fem, i trobem finalment el camí correcte, fem un altre vídeo, decideixo intentar córrer en paral·lel a l’Edu per canviar el angle de visió i així aconseguir un vídeo més atractiu, cosa una mica difícil al tenir que córrer OFFPISTE ( una avantatja de perdre’ns tant sovint es que t’acabes acostumant a corra fora pista, jajajaja) . 

Si esteu mirant la crònica al email no podeu veure el vídeo, heu d'anar  al blog! o clickeu al enllaç.

Baixada per la Vall

Seguim, baixant, baixant .. aquí em començo a penedir de haver canviat els camel back, ja que el de l’edu em va botant sobre el cul i no em deixa baixar concentrat , a part les cames em comencen a fallar.. seguim baixant , baixant , baixant, l’Edu començar a tirar i no el puc seguir, estic a punt de tirar-li un roc pq pari i em canvií el camel back, però el charlie segueix baixant baixant i baixant….

Finalment para i podem canviar els camel back, com no ha flipat amb el camel back, (EDU FELIZ NAVIDAD , tens que demanar als reis un camel back, ja et pots anar portant be nano..) seguim baixant baixant i baixant, finalment arribem a Canillo, per unes rampes d’asfalt per les quals casi no puc ni corra de lo fetes caldo que tinc les cames, penso que tinc que entrenar més..molt més!! Última rampeta de pujada, l’Edu la fa corrent, jo que ja he xutat l’orgull fa temps pujo tot xino xano….i al mateix temps penso en els nostres grans objectius, ZEGAMA AIZKORRI, CARROS DE FOC, TRANSALPINE, UTMB…. Només em fet 16-17km, ens hem perdut, estic fet caldo de cames, i només em fet un parell de pics.. això encara em fa apreciar molt més aquestes curses, encara sentir-les més mítiques , encara tenir més ganes de fer-les algun dia..

Finalment arribem a casa dels pares de la Sira, els quals ens han esponsoritzat l'allotjament, (es que el team KoR ens surten espònsors per tota arreu!!)  Dutxada ràpida i des de el balconet i tot fent una aperitiu amb birreta inclosa contemplem la nostra gesta!

Avui més que mai i espiritualment parlant.. jejejeje, bons kms!!

Nota: L’Edu i jo em decidit fer la CARROS DE FOC 2012 ( 55km, 9.200mts desnivell acumulat) .

“ Ir por ir , no, pero si hay que ir se va”

Entrenament St.LLorenç del Munt - SA MATAAAAOO PAKKKKOOOO!!!!

Com que no hem tingut prou amb la mitja de Collserola d’aquest passat 2 d’octubre ( Agulletes fins dijous ) l’Edu S. i jo mateix varem decidir fer un entrenament aquest diumenge a St. Llorenç del Munt, varem trobar una ruta a www.wikiloc.com ( del qual un dia dedicarem un post ( com controlo eh.... doncs que sápigueu que vaig descobrir el divendres aquesta paraula..jejeje)), la ruta es molt xula de 18km, que enllaçava els tres cims del parc, la Mola ( 1.107m) , el Montcau (1.056m) i el Castellsapera ( 938m) .

Per cert es una ruta guapíssima , la qual hem de fer tot el team KoR, però la farem al revés (  i pararem a esmorzar a la MOLA botifarra i torrada ( “como unos señoritos”) i ja baixarem xino xano fins al cotxe, crec que deuen sortir uns 17-18 kms + 4-3kms de la baixada caminant. Busquem una data que puguem anar tots i ho organitzem.

Tornem a la ruta us ho relato en present pq ho visqueu més. Poseu-vos el diumenge a les 7:40 del matí, a peu de la mola, després de menjar una torrada de la nostra estimada nocilla.

Doncs comencem tirant “fortillo” pq fot una rasca de collons, com no ens perdem al 1er km tot baixant per la riera, fem unes voltes (que ens van bé per escalfar jajaja) fins trobar al camí ( al 1er km i ja hem afegit 2 km al recorregut , es a dir 20 km mínim però encara no som conscients ..per sort..).

Arribem a la 1era trialera de pujada , i notem a les cames  la mitja de collserola de la setmana passada, seguim..., ens tornem a perdre i ja van dos, decidim tirar per el recta per una canal per pujar  a la Mola ( al acabar veiem que era la ruta original), amb un desnivell dels guapos i patim molt, i això que només acabem de començar.... finalment fem cim , foto de rigor i petita recompensa ja que veiem la nostra esplendorosa muntanya de Montserrat, que vull serà testimoni de tota la nostra ruta, a part les vistes son espectaculars i de 360º.

Veiem al Montcau bastant a prop, es el nostre pròxim objectiu, comencem a baixar i fem una camí molt maco que enllaça els dos pics i que recomano fer a tothom encara que sigui caminant. En el camí ens trobem altres corredors, ( aquest esport va a més) , i també caminants que segur pensen que estem penjats, i ho estem????  L’edu se li gira al cap i es posa per sota de 5’ al km, a mig camí pensem però no estava aquí mateix el Montcau, com no sempre esta més lluny del que et penses, finalment i al ritme de l’Edu arribem i fem cim, fotos ( fem + fotos pq l'excusa de la foto es MOLT BONA per DESCANSAR)  + mengem un gel. ( el qual dedicarem un dia un altre post.. ..jejejeje que POFESIOOONNNAAA queda)

Tornem a tirar avall, a buscar el Castellsapera, ens emocionem, comencem a tirar, les cames ja son com rocs de “tiesas” que van,  i de cop ...

SA MATAAAAAAAAAOOOO PAAAKKKKKOOOOO!!!

( ahora entiendo al pobre pakoo el tio hecho polvo y todo Dios descojononandose..jejejeje)

, si si em vaig “fotra” un “lletot” de tres parells de collons, ( Si al final haurem de sortir amb guants i casc) reviso ferides, tot superficials ( dues mans, genoll dret, cadera dreta, hombro dret) ,  fem foto

i arranquem de nou a buscar el cim, fem uns corriols brutalssssssss, passem per radera del Castellsapera pq no hem trobat el camí ( que raro) i anem una mica palmats de temps, decidim fer un vídeo amb l'Iphone del Edu i el qual adjunto  seguidament,

per algo hem de començar, encara que ja el podíem haver fet al km 5 no al 18 després de un senyor “lletot” i petats perduts, però es lo que té la improvisació, tot i així queda molt guapo!! Fem baixada final de descens la qual com no l’Edu s’emociona, al principi al puc seguir però al final em fallen les cames i s’escapa, finalment i després de 2h45 totals i 2h20 corrent arribem al cotxe.

Enllaç Garmin de la ruta!

Per acabar i en homenatge a un geni contemporani us deixo una de les grans dites seves:

Steve Jobs : " La vida es demasiado corta como para que nos la pasemos persiguiendo los sueños de otros"

Bons Kms!!

Crònica Mitja Marató Collserola 2011

6:20 minuts del matí d’un 2 d’octubre, sona el despertador, em costa però finalment em llevo, em moc per l’habitació amb el llum del mòbil per no despertar la dona ni la nena, em vesteixo, em passo un aigua per la cara, i em preparo l'esmorzar. Com no afora es ben fosc, a les 6:30 estic esmorzant una torrada amb nocilla + suc + cafe, començo a notar el nervis de la cursa, agafo la bossa amb tot i  surto a buscar al Edu S., només sortir em trobo uns nanos tornant de farra, bastant “tajillas” i descollonant-se comentant la jugada , i com no recordes “viejos y buenos tiempos”. Recullo al Edu, anem  cap a la cursa xerrant de tot i de res, però sempre amb la ment en el perfil de la cursa, passem per una zona de “botellón”, tornen els “ viejos tiempos al cap” però de seguida el perfil es visualitza de nou a la ment. Surt el sol sobre les 7:30, anem per el forat del vent, i tenim barcelona als nostres peus, KEMAKUuuuu ... “curva , arras derecha, curva i mas curvas”, arribem al Velòdrom D’Horta , aparquem a on podem i anem a buscar dorsals i al Kilian.

Demanem dorsals i l’Edu no hi és, ja es posa nerviós, em recordo  que estava inscrit com a eduard eduard serrano, ( encara li dura el trauma de “HOLA, SOY EDU FELIZ NAVIDAD” ) finalment trobem el dorsal, truquem al kilian, com no quedem a sota la línea de sortida,  vestit amb un xandall, per sort no es el del BAUHAUSS ( Encara que corri a mi el tema xandaaaaaaaall que voleu que us digui , encara em costa) ens trobem al Toni Segura del CNB ( Club Natacio Barcelona ...alias el hachazo finalllll , ja sabreu pq), el qual s’estrena amb curses de muntanya, es l’únic que ja va vestit de cursa, aquí es nota la professionalitat. Comentem estratègia, diferents punts de vista, al final el team KoR decidim apretar el 1er km, puja trialera tranquils, i baixar ràpid fins a Can Coll després “ya se verá”.

Fem la foto per el blog abans de sortir, veiem la sortida de la marató, em passa per el cap que aquests paios com a mínim estaran de 4 a 5 hores corrent, i flipo en colors, encara ens queda molt lluny.  El Kilian es posa nerviós i vol escalfar, decidim fer al mateix, entre que ens canviem L’Edu i jo, el Kilian ja ha fet 1 km, anem per la sortida, 500 corredors, ens col·loquem relativament davant, el Kilian “missing in combat”, quan falta 1 minut apareix el Kilian i SUANT el winner, ha fet un altre km per escalfar, com no  flipem els tres.  Nervis d’última hora i comença la cursa, posem el garmin en marxa i “vamos que nos vamos”.

Una sortida d’una cursa es com una estampida, no saps pq tothom va a “muerte”, “machetes”, espases, sables i “NAVAJAS”, si si “NAVAJAS en castellano que suena màs heavy”, el team KoR ens situem relativament davant entre els 20 primers aprox.

1er km de pujada guanyant posicions, arribem al 1er sendero-trialera, ens tranquil·litzem i anem tirant, hòstia com puja la 1era trialera no m’enrecordaba,  fem el 1er cim, el Kilian i jo coincidim a dalt, al tenir la cama més llarga que el Kilian ( el que no es molt difícil , jejeje) decideixo tot xulo posar-me davant d’ell i tirar a la baixada, el Kilian devia pensar a on va aquest “zumbao” si portem 2km i queden 19 i pico, per sort jo no ho penso pq sinó evidentment no ho faig, son 3,5km de baixada amb un parell o tres de repechones, NENES no es que baixar no cansi, es que CANSA la hòstia, “pero ya puestos” a morir, ens ajuntem amb un grupetto de 7 charlies.

Enfilem cap a can Borrell, el Kilian comença a tirar, els 6 charlies i jo ens comencem a quedar, jo em quedo l’últim però vaig fent la famosa GOMA, arribem al 1er control veig a “lo lejos” el Kilian, em prenc un GEL ( Toda ayuda es poca) al control només hi ha aigua, doncs aigüeta i a seguir, a 200 mts darrera meu ve al Edu, que es dona conta que s’ha dexiat el GEL , 1era reacció s’emprenya, un amic nostra (no posarem noms)  diu “ Et pots deixar a la dona ....i els fills ...pero el GEL mai de la vida” , 2na reacció tiraré d’aquarius als controls, no hi ha aquarius, el COCO comença  a aparèixer,  es caga en tot, però “ es lo que hay “ ara a morir en el intento.

Comencem la trialera llarga 1,7km de trialera puja, baixa, planet, i puja de la hòstia, el Kilian desaparegut per davant, jo he aconseguit ajuntar-me de nou amb el gruppetto, dos charlies més m’apreten per darrera, li dic si vol pasar, em diu que no, esquivo una branca i sento AIIiii, el charlie de darrera se la menjat “enteritaa”, decideix passar-me, a la 3ra corba me’l trobo a terra, li pregunto si està bé i quan em contesta ja m’ha tret 10 metros, aquí no perdona ni DIOS!! 2n cim aconseguit, amb control però sense aigua, baixada molt maca i  bastant a tope ( A l’arribada el Kilian ens comenta que en aquesta biaxada casi es fot un lletot, i les rascades que porta -1 de 40 cms - es a dir el Kilian de cap a peus, jajajaja- donant fe), sortint de la trialera de baixada rescato un parell de corredors que es van estar a punt de perdre’s , un em diu que em deu una birra (a l’arribada vaig buscar la meva birra pero ni birra ni limonaa), aquest mateixos em pregunten com es la resta de la cursa, els hi dic cami ample pujada 6km i baixada fins al..... si si em quedo amb la paraula a la boca, només dir camí ample i es com si tinguessin un turbo al cul i comencen a tirar a muerte , penso “ alquitraneros” veuen espai i “hachazo”.

Em trobo bé començo a tirar el gruppeto ens hem dispersat quedem 2 a darrera, decideixo tirar més, avanço al últim del gruppetto , un winner que anava amb ipod i escoltant musiqueta com si estigues passejant, ara si que FLIPOOOO ,  als 2 km un flato del CARALLO i quan dic CARALLO vull dir CARALLO DE LA HOSTIA CAGONTOOLOQUESEMENEA, finalment tinc que parar , calculo que estem sobre el km 13 em queden 9 i estic MORT, decideixo caminar (flipo pq caminant vaig al mateix ritme que els mountainbikers, van amb pepinakos de 6.000€ per anar igual de ràpid que 1 tio mort caminant), quan camino m’avança’n uns quants charlies, un d’ells m’anima i decideixo córrer de nou, arribo a Sant Medir, AQUARIUS no EXISTE , aigua aigua i més aigua, em refresco i decideixo tirar trobant de nou el ritme, em queden 4 km de pujada, comencem a pujar que si respiro així que si aixa que si la burra habla que si la abuela fuma, etcc... entrem amb un corriol molt xulo,  com es el que m'agrada torno a agafar el ritme i em començo a trobar de nou, veig la 1er fèmina que m’està atrapant, per mi es una bona referència pq volia fer 1h55, i + o – la 1ra fèmina esta sobre 1h48-1h50, això vol dir que vaig be en el temps tot i la visita del “HOMBRE DEL MAZO” , la noia em passa intento seguir-la però no puc.

Arribo al últim control, AQUARIUSSSS EXISTEEE, si en aquesta vida qui no te FE no té res!! Un parell de gots i parriba, una rampa de 300 metros però amb molt desnivell, veig a la noia, ella comença a caminar, li dic que tiri que només li queden 50 metros de pujada, em fa cas, i penso IPAQUESELODICES, però recordo el charlie que m’ha animat i lo be que m’ha anat, i “ante todo hay que ser un CABALLERO”, a tot això m’atrapa un altre charlie i em pregunta que queda ara, penso que a la pròxima cursa portaré un “peto Verde y un globo con una I de información ”, al final em comporto i li dic : baixada a muerte amb “falso llano” de ........1 km, un altr evegada amb deixen parlant sol... i el charlie desapareix a “lo lejossss “, la noia baixant em torna a treure distancia, intento aguantar-la per arribar a 1h50 , miro darrera meu no be cap fitipaldi.

Arribo al principi de la última trialera, de la NADA apareixent 4 paios que s’enganxen darrera meu, pensava baixar tranquilet, i venga “dale otra vez que parió la abuela” , com no  a la trialera m’emociono atrapo a la noia, la passo, arribem als últims 200 metros, trepitgem asfalt i no 1, ni 2 ni 3 , sino 4 hachazos dels charlies , que quan vull reaccionar ja ni els veig, 1 d’ells es el Toni del CNB ( ara enteneu lo de alias el hachazo final) , no vegis com van aquest “alquitraneros” , faig una corva i finalment arribo, m’esperen les nostres dos noies del team KoR, la Carlota tot ballant i la nostra Súper reportera richarachera Marta, el Kilian como no tot dutxat jejeeje i el Toni del CNB flipant amb lo maricas que som el montanyeros, esperem l’arribada del Edu que quan arriba encara esta pensant amb el Gel.

Finalment acabem amb objectius complerts i amb bones sensacions.  Fem foto oficial de l’arribada i anem a dinar tots junts a la terrasseta de l’Edu i la Sira. L’Edu com no dinarà un GEL.....

Clasificacions:

Pos 18.  Kilian             KoR                1:46:37    Enllaç Garmin

Pos 24.  Toni               CNB                1:49:20

Pos 28.  Marc              KoR                1:49:47    Enllaç Garmin

Pos 70.  Edu                KoR                1:57:59    Enllaç Garmin

Clasificacions Mitja Collserola

Us passo la comparativa del 3 participants del team KoR, l’Edu no va marcar el 1r km ( nene entre el Gel i el reloj estabass EMPANAO perdido) 

Nota: Els companys de l'edu de la feina s'han pensat que l'han  enculat, tal com caminava per les agulletes, el Kilian no es podia moure del ordenata i del cómode seient, i jo camino com els patosss. Peró l'esport es molt sà!! jajaja.

Quan la reportera ens passi les fotos les penjem!!