La gran batalla
del Nadal, s’ha celebrat a Sant Cugat del Vallés, tot corrent la Sant Silvestre
del municipi, alineats a la sortida trobem al Papa Noel i el Elfo( jo), o millor
dit Parelfo, a on llimarem les
diferencies sorgides de la feina brutal dels últims dies i la qual òbviament
crea un mal ambient d’aquells que talles amb el ganivet! Ara sense pressions,
sense obligacions, i amb la feina feta, ens disposem a donar-ho tot!
Ja feia 3 anys
que esperava aquest moment, ja que m’ha sigut impossible fer una Sansi abans
per varius motius, ara finalment puc corre-la amb un al·licient que en principi
no hi contava i es que competiré amb el Pare Noel, que no veieu com va al nano
després de descarregar tots els regals, ara per aixo toca deixar les coses ben
claretes, pq suposo que estareu d’acord amb mi , que als Elfos o Parelfos, fem
tota la feina al Nadal, i quan dic tota
es tota, ell només per fer-se dues fotos i agafar un carta s’emporta tot el mèrit,
el winner!! Jajajaja Imagineu quan vaig veure el Pare Noel a la línea de
sortida, vaig fer un somriure venjatiu i
vaig pensar que aquesta era la meva, i segur que tindria la força de tots el
parelfos a cada gambada, jajaja.
Després de la
paranoia fantàstica, que després seguirem, tornem a la sortida, us recordo que
la Sansi es fa el dia 31 de desembre a les 17:30 del vespre, amb el que es una
cursa especial i diferent a totes les altres, a part vinc de fer la Behobia, i
porto 3 setmanes entrenant per la marató de BCN , amb el que començo a tenir
ritme, per això encara tinc més ganes de fer-la per veure com responc amb una
cursa de 10k d’asfalt, en la última que vaig fer, als Bombers, vaig patir molt,
es més, es la cursa que he patit més en al meva curta vida esportiva, i això
que he fet, mitja ( 21k), marató (42k) i inclús la Carros de foc (73k), però
sens dubte la de Bombers, curiosament al més curta la que mes he patit de llarg,
per això em volia treure l’espina
d’aquest patiment , a part tinc la EXTRA MOTIVACIO de la REVENJA dels
PARELFOS.....PARE NOEL vas a FLIPAAAAAARRR!!!
Em dirigeixo cap
a la sortida, i em col·loco en 6na o 7na fila de sortida, nervis, nervis,
nervis, i tret de sortida, toca guanyar espai i començar a buscar ritme de
cursa, de cop sona el 1km, 3’34”, evidentment flipo en colors , no recordo
haver anat a aquest ritme ni en series, per
sort veig que no sóc l’únic, per la cara d’altres corredors, decideixo anar +
tranqui, i començo a buscar possibles companys de cursa que tinguin ritme
similar al meu, km2 3’47”, no està gens malament, la veritat es que em trobo
molt bé, segueixo buscant a algun company, veig que tinc un grupet davant meu que
comença a fer-se un espai entre ells i nosaltres, i un dels grans dubtes dels
corredors, tires una mica i t’ajuntes o reserves , no se pq dic dubtes, pq som
uns agonies i sempre acabem tirant, apreto una mica per agafar-los i quedar-me
amb ells, entre ells ...el trobo...el visualitzo es el Pare Noel i la vena
PARELFO s’infla i al lio...., no vegis com va el figura, el nano va finíssim,
passem km 3 a 3’48”, bon ritme arribem
al creuament a on tenen que estar la família, petita desil·lusió al no
veure’ls, pujada cap a Coll Fava que s’em fa dura km 4 a 3’58” , passem per el centre de StQ, molt
xulo , molt ambient , brutal, segueixo trobant-me molt bé, i no estic patint
gens, ara un petit trenca cames, que em trenca bastant, tot així em mantinc per
sota els 4’ ,
passo per davant de casa la meva germana, i me la trobo animant amb el Toni, el
seu amic amb drets...jajajajaja y un col·lega meu de tota la vida, la meva germana m’intenta
fer una foto, i dic intenta pq vaig tan ràpid que no pot fer-me-la, jajajaja, o
es que els iphones son molt lents, crec que es lo segon, jajaja, em dona un subidón
guapo que aprofito per fer una pujada durilla, a tot això anem tota l’estona el
Pare Noel i jo junts, unes vegades tira ell , les altre jo, i així tota
l’estona, la veritat es que li estic donant peixet....jajaja, l’únic que em
molesta es que el Pare Noel s’emporta tots ànims del públic, tothom, VINGA PARE
NOEL, VINGA!! I jo al costat com si fós transparent, la veritat es que em vaig
sentir tot un PARELFO, ( a part anava vestit de verd) , tot hi haver fet tota
la FEINA al nadal, sóc , ignorat, menysprat i em sento invisible, jajajajaja i
aixo que m’ho estava currant tant o més que el de Vermell, jajajaja. Tot això
he fet km 7 tot just per sobre els 4’ ,
al km 8 torno a baixar dels 4’
i el km 9 faig 4’
clavats, però en tot moment tot i anar a tope no pateixo ni molt menys tan com
a Bombers, no me’n adono de quan passo per el km9, i vaig conservant per l’últim
km apretar a tope, m’avança un a tota llet, decideixo seguir-lo i PATIM PATAM,
HACHAZO al Pare Noel, tranquils tots el
PARELFOS del món, amb tot el vostre
suport vaig poder deixar al Pare Noel enredera, la vengaza de los Parelfossss..esta
servida..... de cop veig que no falta gaire per l’arribada i apreto a tope,
veig el rellotge de l’arribada que falten 25 segons per arriba als 39 minuts, i
faig un últim esprint a tope, que em fa arribar amb un gloriós 38’49” , i
moooolt content ! no he vist a la family tampoc a l’arribada, els busco per
fora i finalment els trobo, anem cap a casa, dutxa, colocar nanos i a celebrar
al cap d’any i la victòria fantàstica al Pare Noel amb els Arreplegats de cap
d’any !!
Bon any i bons
kms!
