Qui no te cap te ...... ! Crònica Matagalls-Montserrat 2013

Ja sabeu que m’agrada començar uns dies abans explicant una mica  la preparació, pero aquesta vegada no ho faré pq el mateix dia ja te tela ..telita.. tela.!

Molts de vosaltres ja sabreu que he fet la travessa Matagalls-Montserrat, pero el que no sabeu es que la travessa l’he fet dues vegades, vaig fer Montserrat-Matagalls-Montserrat, i us puc assegurar que ho vaig passar molt pitjor fent la travessa Montserrat-Matagalls amb diferents transports que no la Matagalls-Montserrat tot corrent.

Situem-nos, em llevo a les 9, tot correcte, esmorzo, tot bé, m’acomiado de la family, tot bé, faig un petit repàs mental, i recordo que no tinc el paper d’inscripció vàlid per pujar al bus que em portarà al Montseny desde Barcelona, vaig a una copisteria, llei de murphy ... tancada, vaig a una papereria, llei de Murphy 2 ....no tenen impressora, vaig a una tenda llei de Murphy 3.... no li va la impressora, ...peròoooo TACHANN ..em diu que hi ha una copisteria oberta, total ja porto 1km caminant pel poble, preparació perfecte per fer una travessa de 85,5k ..jajaja, finalment aconsegueixo imprimir, i surto cap a Montserrat, tinc la avantatja que casa els meus pares es tot just a 5km del monestir, i es on dormiré aquesta nit, deixo les 4 coses a casa els meus pares i enfilo cap al monestir a agafar el cremallera, però ..... a mitja pujada ...recordo que m’he deixat el paper del bus a sobre de la taula de casa els meus pares, dono la volta,  trovo el paper i cap amunt un altre vegada, ( un amic sempre em deia “ Qui no te cap te cames” i quanta raó tenia) , total tornem a pujar cap al monestir, de cop els cotxes parats a la carretera ( cua per accedir al pàrquing del monestir) , per sort tot just abans d’aturar-me hi ha un petit descampat , a on queden 3 places, i que ocupem en 20 segons tres cotxes..m’ha anat d’un pel... agafo tot, i xino xano cap al monestir, la cua es de 1,5km i de la barrera del pàrquing al cremallera deu haver-hi un altre km, total 1,5 + 1+ 1 del poble, ja porto 3,5km a les cames, 2,5 del quals en pujada i caloreta, bon escalfament per la travessa..jajaja.

Arribem  finalment al cremallera , el revisor, al veurem tot uniformat de córrer, em pregunta vas a la Matagalls, li contesto que si, i em diu estàs a punt de perdre el cremallera, i jo tot tranquil, li contesto cap problema quan surt el següent, em contesta, que enllaci amb el tren a Barcelona en una hora, EN UNAAA HORAAA???? Em començo a posar nerviós... per sort em valida el tiquet  el mateix revisor , corro escales avall, i entro al cremallera tot just quan sona el sorollet de tititi tititi.., d’un pel de nou, i ja van dos, em sento i em relaxo .... vaig a mirar l’hora per controlar a quina hora arribaré a Barcelona i TAXAAAaannn, m’he deixat el rellotge, ara si que em cau el món a sobre... amb el rellotge-gps puc controlar la travessa, els kms que he fet els que em queden, vaig controlant el ritme per no accelerar-me i palmar després, total es com un petit company de travessa, a més li vaig demanar a un amic pq la bateria del meu no dura tan temps...total seguim sense cap,  amb tot això arribo a la estació de Monistrol, baixo li pregunto a la revisora, a quina hora surt el tren i em diu a les 12:41.. , s’em foten uns ULLS COM PLATS!! Si els bus que et porten al Montseny surten de 13:00 a 14:00 de Barcelona, i com a mínim tinc una hora fins a Barcelona, hostia i jo anava tan tranquil.... pensant que tenía temps fins i tot per dinar..... ara em comencen a sortir els nervis de veritat! Tot i aixi sóc una persona bastant pragmàtica i decideixo preparar la bossa-camel back per la cursa, per no pensar-hi, de cop sento al passatger del costat parlant per telèfon dient que arribaria a les 14:00... em surt fum del cap! Em vaig apropant a BCN,  i veig que finalment arribaré a les 13:45, em preparo com si anés a fer un esprint, obro la porta i sèrie ( anar a muerte) al canto de 100m , paro per validar el tiquet , i una altre sèrie amb escales fins a plaça Espanya, agafo un taxi al vol, entro i li dic haig de ser a plaça Joanic a les dues, i em diu, “ tranquilo que llegamos”, dit i fet, a les 13:59 arribem, però no veiem el bus, hostiaaaa, ja li estava dient com l’acudit del gran Eugenio, Tito cap a Igualada, però canviant igualada per el Montseny..., pero per sort ..puja una mica i finalment els veiem al carrer a ma esquerra . De cop el taxista em diu, “no te preocupes,  me cruzo delante del bus y no lo dejo salir ” jajajaja un crack...!! li pago surto i em poso a la cúa ,  de cop sento el clàxon del taxi tot desesperat, m’apropo i em dona la gorra.. recordeu lo de que no te cap te.... doncs em va “que ni al pelo”... em torno a posar a la cua, de cop penso .. collons si no he dinat res... i vaig amb dos torrades de pernil desde el matí, veig al Bon Preu que per sort està obert, a més fan entrepans, entrepà de pernil i coke, si un altre vegada pernil, jajajaja cap .. cap diríem que no en tinc... jajajaja.. em poso a la cua, de cop veig que el bus se’n va... se’m desencaixa la cara, comencen de nou els càlculs, si son les 14:10, surto a les 16:11, i un bus deu tardar 1:30 en arribar a Coll Formic , tinc que esperar que arribi el pròxim bus, i esperar que s’ompli per sortir, conclusió.....NO FANTA NO WAY!!  ..... De sobte... em pica una noia per darrera de la organització, i em diu “busquem dos que vagin sols per omplir el bus de dalt”, no havia acabat de dir dalt que ja estava pujant el bus, i això que estava 50 metres més amunt...jajajaja!!!

I finalment ......RELAAAAXXXXXX!!!!!! Tot enfilant camí cap a Coll Formic em menjo tranquil·lament el entrepà, faig una senyora “siesta” de 20 minuts,..que “grandes” aquestes siestasssss...., al despertar començo a parlar amb el del meu costat, que també s’estrena a la Matagalls, arribant a Coll Formic, una mica de cua, però tinc 20 minutets per preparar-me, un riuet, em canvio  la camiseta i em poso la de tirants ( es la meva 1ra camiseta tècnica, i li tinc un especial “carinyuuu”) , vaig cap a la sortida, i son les 16:07, tot i estant allà casi se’m passa l’hora, recordeu que vaig sense rellotge, tinc 4 minuts per gaudir i pensar que faré en cursa i fer una fotillo. 

En aquest 4 minutets, decideixo córrer per sensacions i gaudint la travessa, jajaja, millor dit es la única opció que em queda després de deixar-me el rellotge-gps, sembla fàcil  córrer per sensacions, però es complicat en una travessa llarga,  sobretot al principi pq les sensacions son bones, pots apretar més i pagar-ho més tard.

Son les 16: 11 i finalment començoooooooooooooo!!!!

Ara enteneu la duresa de la meva 1ra travessa Montserrat-Matagalls, jajajjaa , i que per mi aquesta sortida de la travessa tingui un sabor especial d’alegria i tranquil·litat a l’hora, amb el QUE HE HAGUT DE PATIR per arribar-hi! Jajajajaja.

Ara només he de fer 85,5km i calculo córrer sobre unes 12 hores, si em trobo bé, per anar a dormir a casa meva ( Montserrat). Vist així no es tan dur, eh!!

Sortim per un corriol de uns 50 mts els quals faig caminant darrera d’un grup gran de gent, arriba el camí de carro, m’ajusto la gorra i a començar a córrer, durant tota la petita pujada fins el 1er control, vaig passant a tots els caminants , tinc unes 300 persones davant meu, ja que la sortida es de 16:00 a les 18:00 i surten 30 persones cada minut, he tingut sort en el sorteig de la sortida, i sortir davant t’assegura dues coses, poca gent per avançar, i més llum solar. A mida que vas avançant gent et dones conta de la importància de la travessa Matagalls-Montserrat, no us podria dir un perfil exacte dels que fan la travessa, gent gran, nanos, noies, nois, famílies, es espectacular, i amb una cara d’il·lusió tothom impressionant , i a uns ritmes per anar caminant molt alts, inclús em trobo gent gran corrent i tot, per mi aquest son els autèntics herois de la travessa, estar més de 16hores , incloent una nit sencera es de bojos , però uns bojos QUE S’HO ESTAN PASSANT DE COLLONS!!

Al arribar al 1er control després de la 1ra pujada, em noto els bessons carregats, mai se’m carreguen i es molt estrany, llavors decideixo anar al ritme que em marquin els bessons per no tenir rampes ni que se’m pugi el bessó, i es que un dia un amic em va explicar com se li pujava un bessó, i es d’aquelles experiències que es millor no viure-les.

Ara ve una baixada llarguíssima que acaba en el 1er avituallament, poc a poc vaig avançant corredors i uns altres m’avancen a mi, a Aiguafreda ja tenim els primers ànims de la gent del poble, que s’agreixen moltíssim, arribo al avituallament amb un grupet, com que he dinat només un entrepà, decideixo menjar MOLT BE als avituallaments, aquesta vegada em decanto per uns trossos de  pastis amb trossos de xocolata i fruits secs, he decidit agafar-ho tot i menjar caminant, així les cames no paren gaire estona i no em costa tan tornar a córrer, pujo per un petit corriol alhora que  acabo de menjar,  collons el pastis està boníssim, també deixeu-me dir  que els voluntaris dels controls i avituallaments SON MOLT BEN PARITS, et tracten com si fossis de la família!

Ara ve un pujadot dels macos, decideixo seguir corrent , veig un grup de 5 corredors davant meu que ja caminen, jo erre que erre corrent, finalment el desnivell pot amb mi i camino, veig que queda poc per coronar, i torno a córrer , avanço als 5 corredors, i penso com la pujada duri molt més faig un RIDICUL de collons, pq hagués tingut que caminar de nou, ...... per sort al coll es allà mateix i em permet arribar corrents tot just darrera un altre corredor, passem junts el 2on control, i enfilem una pujada , segueixo a bon ritme, segueixo amb els bessons carregats i  no es normal, agafem un camí de carro que ens porta a una altre pujada avanço un altre corredor, el miro i fot cara de patir, em perdo en un desviament i ens retrobem amb al corredor, li pregunto que com va, i em diu que té carregats el bessons i amb ell mai li passa, HOSTIAaaa penso lo mateix que em passa a mi, “ja se que mal de muchos consuelo de tontos”, però ja penso que lo dels bessons deu ser normal i començo a apretar de nou.

Fem una trialera molt maca, arribo a dos corredors més els quals em deixen avançar en un corriol ES...PEC...TA...CU...LAR! aquí gaudeixo molt, i es que els corriols i les trialeres em tenen enganxat. Segueixo ja tot sol  carenant una muntanya per camí de carro, arriba una baixada i m’avancen un parell de corredors, un dels quals ..pobre.. es fot un lletot guapo..guapooo... parem els dos que anàvem corrent, li preguntem si està bé, per sort s’aixeca, ens contesta que si, i segueix com un tiro, dubto si seguir-los i incrementar el ritme o seguir al meu ritme, està clara la decisió sensata, no? Seguirlos..jajaja, fem una trialera de baixada molt maca i tècnica, i de seguida el control 3, saludem als voluntaris ( de nou que cracks), i els felicito per el traçat de la travessa, ja que de moment m’ho estic passant a “LO GRANDE” , seguim cap avall, i arribem a una crta a on hi ha gent animant, petit subidón anímic.

Ara ja enfilem els tres per un camí de carro, de cop un d’ells para a fer un riuet, l’altre em diu que té “flato” , jo veig dos corredors més al davant i decideixo seguir amb el meu ritme constant, que fins ara m’ha anat molt bé, els atrapo i avanço , petit corriolet, agafem camí i de cop em trobo a un paio que em diu vas al 7e, i tens tres davant, i penso però que diu aquest home, 7e de que???, i segueixo al meu ritme constant, i em trobo un altre home que em diu al mateix, i a més em diu que tinc 3 just davant, i penso però si jo vaig a fer 12hores, encara que penso que com he sortit dels 1ers de Coll Formic, ja podria ser ja, encara que no em quadrava gaire.

Arribo al 2on avituallament , fem un mica de “cachondeo” amb els voluntaris ( Sou brutaaalss), i demano sal, ja que he sentit o llegit que per prevenir les rampes , et tens que prendre sal, em contesten que es la 1ra vegada que els hi demanen, i la veritat es que jo mai n’havia pres abans, però els bessons els segueixo notant molt carregats, i val més prevenir que curar, al no tenir sal, agafo un parell d’entrepans de tonyina, el meu grapat de fruits secs, i surto caminant tot xino xano de nou, els tres corredors que tenia davant encara estan al avituallament, amb el que com així, mig dissimulant i com qui no vol acabo d’avançar 3 corredors més, jajajajajaja,  vaig tot endrapant el entrepà de tonyina, i un dels corredors es posa al meu costat a caminar, i comencem a xerrar, ....de cop em diu que per ell es un entrenament llarg, se’m foten els ulls com plats, li dic ENTRENAMENTTTT?? I em diu que si que te una cursa de 160km a Isla reunión, hostia quina enveja em dona de cop, total que seguim xerrant i jo menjant, li dic que tiri que jo fins que no acabi de menjar no torno a córrer, però em diu que no s’està trobant bé i que ja li va bé, de cop ens avança un dels corredors del avituallament, seguim caminant fins que arribem a un corriol, comencem a córrer de nou, passem al camí de carro i recordo que aquest tram ja l’havia fet en un reconeixement, ara be un pujada molt llarga fins al control 4, doncs res arranco a córrer i veig que el company de xerrada decideix anar un pel més tranquil, segueixo amb el meu ritme constant i gaudint del lloc per on passem, a part sabia que al final, tot just passat al control, venia un corriol molt guapo, i a mi si algú m’agrada es córrer per corriols.

Tornem a la pujada, segueixo corrent tot i la pujada, la veritat es que no tenia intenció de córrer, però em trobava bé, els bessons m’ho permetien de moment, i recordo que quan vaig fer aquest tram anteriorment ho vaig fer tot corrent, encara que vaig arribar petadillo a dalt.  De cop veig el corredor d’abans, l’avanço ja que ell va caminant, em pregunta la hora, li dic que no porto rellotge, ja som dos que anem per sensacions, encara que jo no he pogut escollir, tot calculant l’hora per la llum que hi havia ja arribo al control 4, veig que son les 20:10 , i el del control em diu que tinc el 3er a 2 minuts, fins aleshores no m’havia plantejat res, simplement corria, i em feia gràcia això d’anar avançant posicions, però res més, mai he estat al davant de ninguna cursa, ni ho tornaré a estar, això es una travessa no pas cap cursa, però simplement la sort del sorteig de la sortida ha propiciat que estigui davant de la travessa, i com que hi ets, no ens enganyarem.... comences  a liarla una mica.

De cop ja ens posem al corriol, 1er puja, després baixa per tornar a pujar lleugerament, aprofito per fer un riuet, menjar un gel que fins ara no n’havia menjat cap, guardo el embolcall ( Que per cert tot sigui dit, hi ha persones que s’han trobat embolcalls de gels i barretes durant tot recorregut, crec que no costa res als corredors o caminants guardar-los, i tirar-los al següent avituallament, en curses de muntanya, es posen el número de dorsal als gels i barretes i si es troba algun queden automàticament desqualificats, em semblaria una bona solució), jo guardo el embolcall en lloc segur pq no em caigui, i segueixo gaudint del corriol.

En aquells moments recordo la sal per els bessons, ara ve la FLIPADA DE LA TRAVESSA... un dia vaig llegir que una corredora d’elit amb els mateixos problemes que jo als bessons es va començar a xupar la suor del braç, ja que porta sal, i siiii.... CONFESOooo que ho vaig fer una quantes vegades, jajaja, pero sempre quan estava sol, que em feia una vergonya de collons, jajaja.

Ja sortim al camí de carro que ens ha de portar a Sant Llorenç Savall, poble que em faria il·lusió arriba de dia, en aquest camí em trobo al 3er , ell para un moment , encara no se pq, però ens saludem i l’avanço, hi ha una mica de boira i hi ha aire en contra, amb el que fa un pel de fred, però a mi m’agrada córrer amb fred, i tiro endavant, segueixo amb el ritme constant i encarem la baixada fins a Sant Llorenç, a uns 2km d’arribar desisteixo d’arribar a Sant Llorenç sense llum, ja no es veu res, trec el frontal, s’em cau el embolcall del gel, paro... recullo el embolcall,  em poso al frontal i ...... click..click...clickclick...click, collooooonnnsss .....ara no va, NO VOLIES ARRIBAR SENSE FRONTAL ENCES, doncs ja ho TENS... CAPULL.....!!! Jajajajja,

Ja veig al avituallament, em fan una rebuda ESPECTACULAR! Inclús em cohibeix  i tot,  pero això d’anar 3er a la Travessa te els seus avantatges, jajajaja, li començo a agafar “el gustillo”, ara paro una mica més d’estona, primer de tot arreglo el frontal, per sort son les piles que estan mal posades ( normal als nervis del tren), em prenc un  caldo...mmmmmmm...que bo!! Bec suc, aigua, i acabo amb coke, tot en el mateix envás on vas...agafo dos entrepans salats,  els meus fruits secs i xino xano.. crta avall, tot just quan marxo arriba un grupet de 3 o 4 corredors, baixant per el poble la gent em va animant ( brutallll), menjar-se dos entrepans de bimbo es més dificil del que em pensava, però fins que no acabo no torno a córrer, cap dels corredors sorprenentment m’ha atrapat, arribo a una masia a on per sort em donen aigua, pq ja m’havia ventilat la coke i no em quedava res,  em donen ànims a part de l’aigua, es una baixada i pujada, i veig els altres corredors que es van apropant, comença la pujada i segueixo amb el meu ritme constant al meu rollo, penso ara venen tots els fitipaldis que han sortir darrera meu, ja estic en una baixada i de cop les abdominals se’m foten duríssimes, no se pq no m’ha passat mai, penso en caminar, però dic... tira una mica pq sembla passatger, i per sort així va ser , passat un minutet passa del tot, i ja arribo al control 5, em recorden que vaig 3er, els felicito per la organització, pot semblar pilota, però la veritat es que la travessa es brutal i la seva organització té que ser molt complicada i més si tenim en compte que tots son voluntaris.

Tornem a córrer, ara em toca una riera-trialera de les que gaudeixo a tope, a part després venen uns corriols molt xulos, aquest tram gaudeixo com un nen petit, imagineu-vos de nit, corrent sols, per corriols i trialeres, amb un pel de fresqueta, impressionant ! Ara tot s’acabaaaa....., a tot aixó no sento cap corredor, ni veig cap frontal a prop, i ara em toca la gran pujada fins Matadepera, un camí de carro que puja MOLT pero MOOOLT! Just abaix decideixo fer caminant el 1er tros, i menjar una pizza que porto, si si una pizza, jajaja, es una barreta amb sabor a pizza per canviar una mica, me la menjo i bec molt, tot just quan acabo i començo a córrer en una corva de 180º veig un frontal, dic ja els tenim aqui, jo al meu ritmet i anar fent, puja que pujarás, un altre tram dur que camino i em trobo un noi amb un gos baixant que m’anima, per respecte a ell em poso a córrer , arribo a un coll, petita baixada i control, els hi pregunto per l’avituallament ja que m’estic quedant sense aigua, efectes de la pizza, jajaja, em diu tot just a 1,6k, faig una pujada trialera caminaaaaaaaannt, i ja enfilo cap al avituallament, arribo i super rebudaaaa, en aquest avituallament de Matadapera, em cuidan com un fill, em pregunten que vull, necessito, si està bo el caldo, el suc, l’aigua, etc.... menjo alguna fruita i arriban dos nois més, carrego bidonet agafo fruits sec i marxo de nou xino xano, faig una baixadaaaaaaaaa per asfalt bastant aburridota i caminant tot menjant, al final de tot petit corriol cap amunt, pujada per una urbanització i camí de carro amunt, ja vaig corrent desde el corriol , patint al asfalt, i gaudint a la muntanya, un aire fresquet m’acompanya fins que arribo al següent control, xerrem una mica i camí de carro avall.

Un tros d’asfalt curtet i una trialera ESPECTACULAR, que vaig gaudir la HOSTIAAAA! De nit , sol amb el frontal i baixant la trialeraaaaa, aquest va ser un dels grans moments de la Matagalls-Montserrat, al mig control i més trialera de baixada-pujada i baixada fins arribar a Vacarisses, tot just entrar ja m’animen, arribo al avituallament, fem unes “risas”, carrego d’aquarius, agafo dos entrepans de nocilla, els fruits secs, i xino xano de nou, faig tot el camí de carro caminant, arribo al asfalt i començo a córrer, però he estat massa estona caminant i els bessons “flipan en coloreees”,  i baixo ritme, de cop em passa un corredor com un coet, penso aquest atrapa els de davant segur, com pot anar a aquest ritme quan portem prop de 71km corrent, i així acaba la meva aventura en la 3ra posició , a més ara em ve un tros d’asfalt llarg i pesat que pateixo bastant, al final petita pujada per camí de carro que em fa recuperar sensacions, control ràpid, i trialera de baixada, que aprofito per gaudir de nou, fer un riuet, i començar a gaudir de l’arribada, ja que estic apunt d’arribar a Monistrol.

Ja queda moooolt poquet, un cop dins Monistrol, un grup de gent al costat de la font ens ànima, cosa de agrair la hòstia pq deuen ser més de la 1:30 de la matinada, em pregunten si vull aigua, els hi pregunto si no hi ha avituallament, em contesten que no, i els hi dic que llavors SI... SI US PLAU, que estarem cansat però educats ho som..jajaja... de cop, un em diu ......COLLONS MARCCC QUE FOTSSS... era el Roger de la transeyera que vaig conèixer tot just una setmana abans, hòstia no se pq però quan veus algú conegut et dona un petit subidón, em fa fotillo, i al lio que ja porto estoneta parat.

Davant tinc la meva última pujada a Montserrat, tot corriol-trialera molt maca, d’aquelles que es gaudeixen, vaig començar tranqui, però les sensacions eren molt bones, i vaig començar a apretar i córrer allà on podia , arribo al últim control tot corrent, no li va el lector de codi de barres del dorsal, per sort te un altre i ho solucionem, marxo d’allà tot cantant amb els del control que estan amb la guitarra animant-se a ells o els corredors encara no ho tinc clar, però igualment es d’agrair, pujo, pujo segueixo corrent, camino un tros, de cop ....aixeco el cap.... i veig un frontal davant, de cop penso Nooooo, i un Siiiiii a la vegada, el No , per... “ara tinc que apretar per intentar agafar-lo” , i Siiii per la il·lusió que em fa arribar 3er, ja se que es una Travessa, i que per temps ni de conya seré 3er, però sóc de Montserrat i el 3er lloc d’arribada simbòlic seria molt especial i il·lusionant, total que apretoooo, un estona més tard l’atrapo, m’emporto una sorpresa ja que pensava que seria el 2on, però no es el Jaume, el noi que m’ha avançat a Vacarisses i que anava com un coet, parlo amb ell per veure si està bé, i em comenta que està de baixón, però que esta bé i que puja al seu ritme, jo continuo amb el meu ritme i poc a poc ens anem distanciant.

Les meves sensacions son molt bones i corro quan puc i camino ràpid quan es complica el desnivell, pujo, pujo, pujo, de cop arribo a les escales, segueixo pujant, intento córrer, però no puc, bufa vent i sento alguna cosa però no se que es, aixeco el cap i veig que es  algú que m’anima desde dalt, però amb el vent no es sent gaire, petit subidón d’ànims, els hi agraeixo, pujo escales del cremallera, pujo escales del monestir, i han posat una catifa vermella d’arribada, quins cracks!! Un pas, dos pasos i ja hi som, finalment 3er en arribar, recordeu que no en temps, a Montserrat, imagineu l’emoció i sensació que té un Montserratí, quan es el 3er arribat de la Matagalls-Montserrat.... podriem dir que una llagrimeta interior vem tenir. 

De nou felicito i AGRAEIXO als VOLUNTARIS!! Ara si que ja ho puc dir SOU MOLT BEN PARITS!!!

Em fan fotoooo, 

pregunto per el guanyador i el 2n, el 2n ja ha marxat i el 1er estar assegut tot tranquil , el vaig a felicitar i xarrem una mica, torno a reposar energies al avituallament, llavors arriba al Jaume que arriba 4t a dalt, però ha fet millor temps que jo, ja que ha sortit més tard que jo, xarrem una mica, de cop ve a acomiadar-se el 1r, el Santi, amb cara de pena els  hi pregunto si em poden acompanyar al cotxe, ja que com recordeu el tinc a 2,5km i no puc fer ni una passa més, i em diu que ...NO, que m’espavili...jajajajja no home no, el tio es un crack i m’acompanya encantat, xarrem i em confessa un dels problemes d’anar 1er i que no hi havia pensat, el pobre Santi  es va menjar 3 milions de teranyines amb les conseqüents aranyes, ens descollonem quan m’ho explica!! I li comento que jo només me’n vaig menjar una, imagineu-vos el temps que ha fet el crack del Santi, que fins i tot,  una aranya té temps de fer una teranyina entre el seu pas i el meu...jajajaja.  M’acompanya al cotxe, ens despedim, i cap a casa a dormir, en 5 minuts ja sóc a casa, jajajaja!!

Obro l’aixeta de la dutxa i m’enrecordo que no he engegat al calentador, seguim amb el cap, que definitivament no es el meu fort, jajaja ...dutxa d’aigua freda després de 85,5km, al llit i a dormirrrrrrrrrrrrrr!!!

Conclusions:

1-Us explicaré el meu secret d’aquesta travessa ;

QUI NO TE CAP TE........ CAMESSSS!!  .... alguna ventatja te que tenir... no tenir cap! 

Aquest gran amic meu també em deia que; HI HA MANS QUE HAURIEN DE PORTAR MITJONS ( perdoneu les faltes) jajajaja

2- Demano perdó diví , ja que estava escrit en algún lloc que havia d’arribar el 3r, sino com expliqueu: 

El pàrquing miraculós a Montserrat

La gran atenció del revisor del cremallera ( Gràcies)

El Taxista “tranquilo que me cruzó delante del bus” ( Gràcies)

El Taxista de nou per tornar-me la gorra ( Gràcies)

El voluntari que em va colar al bus ( Gràcies)

La Moreneta que va fer mans i mànigues pq un montserratí arribes 3er ( Gràcies per les molèsties)

3- I ara flipareu ....quin era el meu dorsal????

                                   333....jajajaja...i es que estava escrit...

Bons Kms!