Crònica de la Mitja de Granollers 2012

Finalment ha arribat la 1ra cursa alquitranera per el team KoR, en la que casi acudim al team al complert, i que ens serveix de 1er gran test per la Marató de BCN.

La crònica la podem començar abans de la cursa, ja que al anar casi tot el team, hi han dos grans temes que creen debat;

1)      1era batalla del Vets ( Veterans) amb el Babies del team KoR

Team Vets: Kilian, Marc, Edu P.

Team Babies: Patri, Edu S., Eudald, Albert

Evidentment els Babies no tenen res a pelar, i encara que els intento picar , son tot diplomàtics i prefereixen parlar al asfalt, que com no, sempre els kms posen    a tothom al seu lloc, i ja veurem qui guanya….

2)      Equipament a portar, ja que ens esta creuant un front siberià de tres parells de collons, i les temperatures estan al voltant de  0C.

El Kilian abandera equipament de pantalon curt, samarreta sense mànigues, i com et descuidis sense samarreta. Jo que tinc fer cega amb els més experimentats li faig cas, i “si hay que ir se VA!!” Encara que tinc els meus dubtes!!!

La resta que si pantalons d’esquí, bufanda, jaqueta per el pol nord, gorro, i descansos, es que pa queeeee….

Ja situats anem al dia de la cursa;

Per 1ra vegada en una cursa no em tinc que llevar a les 6 del matí, tot un miracle, ja que la sortida la tenim a les 10:55, amb el que  em llevo tranquil·lament a les 8, esmorzo amb llum solar, tot un luxe, avui faig cereals de estrellitas i naus espacials, ( els preferits del meu fill) molt bons per cert, i un cafetonet,…. visita de rigor al Sr. Roca, i no es el meu pare…, no sigui cas que a mitja cursa et vinguin ganes i la liem….. Em vesteixo per la cursa, tot un dilema, però finalment faig cas al Kilian, pantalon curt, samarreta sense mànigues, inclús poso el dorsal en aquesta samarreta pq no tenir tentacions, però “POR SI ACA” també em poso a sobre la samarreta tècnica de màniga llarga, sudadera, jaqueta packlite, texans ( Ja sabeu que el tema xandall em costa molt), les bambes noves totes verdes, a conjunt amb la samarreta, “si hay que ir como mínimo con estilo”, agafo la bossa  i cap abaix que avui em recull L’Edu S amb la Sira.

Començo a notar el nervis, em recullen l’Edu i la Sira, i tot anat cap a Granollers comentem la jugada amb l’Edu, que quin ritme vols fer, quina estratègia, etc.. Us he de dir que tan l’Edu S. como jo arrastrem una petita lesió del genoll dret al forçar els entrenaments de la Marató, i jo a part encara no tinc el turmell recuperat, per aixó les previsions de 1h35’ es un gran objectiu per nosaltres, encara que jo... que sóc una mica més agosarat ....crec que la podríem liar fins a 1h30’, però sempre faig volar coloms, amb el que en principi decidim anar a 1h35’ 1ra part de cursa 10-15” per sobre del ritme mig, ja que tendeix a pujar i 2ona part 10-15” per sota del ritme, ja que tendeix a baixar.

Arribem a Granollers, trobem aparcament , tot un tema si tenim en compte que som 10.000 corredors. Anem directes a l’arribada, truco al Kilian, i no em contesta, decidim anar a la sortida i anar a un bar a fer un cafè, excusa barata, realment el bar es una necessitat per qualsevol corredor abans d’una cursa, evidentment per el bany, per les urgències de ultima hora que TOTS els corredors patim…Finalment trobem un sense gaire gent, petitó i acollidor ....el SAFARI,.... regentat per gent autòctona ….de la CHINA POPULAR..jajaja.. molt amables i el bany perfecte per la ocasió.. el fem servir de quartell general, quedem amb el Kilian, que va una mica apurat de temps, ens comencem a desvestir, comentem de nou la jugada, i finalment apareix el Kilian, la Marta i la nostre TALISMAN de les curses, la gran CARLOTA, sempre amb una rialla, i amb la suficient energia per 4 maratons seguides…. Que sapigueu que nosaltres fem la cursa oficial, però la Marta fa una marató no oficial radera de la Carlota!!! Jajajaja

Última discussió del equipament, l’Edu que ja ha sortit a escalfar, torna pelat de fred, i decideix màniga llarga, jo segueixo sense mànigues però amb algun dubte, el Kilian impassible sense mànigues, rodem als tres, i finalment decidim anar sense mànigues tots tres, “si hay que morir con la cabeza bien alta!!!”

Tirem cap a la sortida, del resta del team cap noticia, a la pròxima necessitem més organització encara que sigui per fer una foto oficial!!

Aconseguim situar-nos relativament en un bon lloc per la sortida, de cop veig un globo amb 1h30’ , es el corredor que marca ritme per fer la mitja en aquell temps, de cop penso …. aixó es el destí,….. doncs res , tardo un micro-segon a canviar ritmes i estratègia, decideixo anar a ritme  1h30’ com a mínim els 11 ers kms i si puc aguantar fins al final…comento jugada amb el Kilian i l’Edu S. , reacció del Kilian, el que el coneixeu ..em posa la cara de poker, del rollo.... “estoy a punto de salir y este colgao de  que me esta hablandoooooo… “, como soy su primo..... te la decència de no dir-m’ho i em diu que ...si si Marc.. si si …, amb el que veig clar que este va a zumbarle desde el km0, li comento a l’Edu S., ell si que m’escolta ( tenim un ritme molt similar per no dir el mateix) però es informàtic i cap quadrat com un alemany, al entrar-li les dades al cervell, 1ra reacció, com no… es bloqueja, com bon informàtic.... apaga i torna a encendre...., del cap li comença a sortir fum, té que carregar un nou programa amb un ritme diferent... borrar l’anterior, ...complicat ...complicat, ....es torna a bloquejar, torna a encendre i em diu un… valeeeeee…però gens convençut, ....rollo fes el que vulguis... que jo faré el que tenia planejat, amb el que veig que la batalla serà en solitari …

Pistoletazo de salida, 10.000 tios a muerte, i quan dic a muerte es a muerte , lluites per l’espai, intentes agafar ritme, un AMBIENTAÇ de la HÒSTIA!! ( Aprofito per felicitar a tot el poble de GRANOLLERS - LES FRANQUESES I LA GARRIGA, que es bolca i anima desde el 0m fins als 21.097m)  de cop començant a sonar tots els rellotges pi pi pip pi pip, imagineu 50 rellotges pitan i sense coordinació, això vol dir que hem fet un km, miro i 4’16” , comencem forts, seguim un altre pipipipipi , 2on km 4’11”, estic fllipant en colors, si segueixo aquest ritme palmo segur, però les sensacions son molt bones, segueixo amb el Kilian, L’Edu S. el busco i no el trobo, de cop el veig 10 m enredera, ja comença a seguir la seva estratègia, això em fa pensar que sino m’he equivocat, però un cop presa la decisió sempre es la millor, amb el que “no hay vuelta atras “, veig que el Kilian avança al del globus de 1h30”, jo en canvi decideixo quedar-me a darrera del 1h30”, al cap d’un km observo que el Kilian comença a tirar i té més espai per córrer que jo, jo encara estic lluitant per l’espai, veig que la gent d’objectiu 1h30’ s’acumulen just darrera del tio del globus, i fa com un petit tap, decideixo avançar al del globus i trobar l’espai lliure just uns metres per davant del del globus, dit i fet, trobo la comoditat de córrer amb espai, en tot això he perdut al Kilian per davant i l’Edu S. per darrera, arribem a 1er avituallament , bec una mica, diuen que sempre s’ha de beure, tinguis sed o no, doncs eso a veure.. veig que un charlie es para a pijar ( tàctica bar bany es indispensable pq no et passi això) torno a veure al Kilian a lo lejos, aquest ja agafat la directa, finalment em situo a la cursa, ja tinc el meu espai i em relaxo una mica, penso que al anar sense mànigues ha sigut un encert ( MERCI PRIMO), intento buscar al Kilian de nou i veig un charlie sense samarreta i amb mocador al cap amb bandera americana, OLE.... OLE.... Y OLE TU!! Penso i nosaltres discutint de si màniga llarga-curta-o sense, al passar per el costat el felicito!!  Seguim a ritmillo guapo, a part de la animació del públic, també vull agraïr l’animació del portador del Globus de 1h30’, no va parar amb tota la cursa, i s’agraeix moltíssim, son petits detalls que et fan guanyar segons i sobretot guanyar motivació.

Arribem al km 10, miro el rellotge i passo a 42’28”, FLIPO però FLIPO molt, com a  molt havia corregut els 10km en 45’, tot i el ritme fort segueixo tenint molt bones sensacions, arribem al 2on avituallament, una mica d’aigua una mica de beguda isotònica, i a encarar la pujada a l’església de la Garriga, només per l’AMBIENTAÇ que hi ha aquesta pujada , ja val la pena fer la mitja, ES...PEC....TA...CU...LAR!!! Tot pujant veig el meu veí de cursa que es pren un Gel, i recordo que no l’he menjat, i no tinc aigua, molt important per menjar un Gel sino se’t queda la boca molt empallegosa i corrent es tot un tema, li demano aigua i com a bon col·lega me’n dona, menjo gel , bec aigua , i seguim al lio tot gaudint de la pujada, comences a entendre pq es una de les millors Mitja del món, voltegem l’església i comença la baixada per el passeig, també molt xulo, un fet que a mi personalment em va agradar i impressionar més, es  quan xocaves la ma amb els nanos , no us podria dir a qui li feia més il·lusió amb ells o a nosaltres, tot baixant de cop sento un VINGA MARC, em giro per veure si era algú conegut, i no veig a ningú, penso que dec córrer al costat d’un Marc, al cap d’una estona al mateix ANIMS MARC, nenes cara de CUADROS, ....segueixo al meu rollo, tota aquesta estona corro al costat del buen samaritano que m’ha donat l’aigua abans, li pregunto que queda de recorregut i em diu que ja es tot baixada excepte un REPECHON al km15, li pregunto que a quin temps va, i em diu que 1h28”-1h29”, li dic que vaig a 1h30”, em diu que anem sobrats que el del globo està molt enredera, em giro i efectivament no veig al del globus, amb l’emoció de la cursa m’he deixat emportar ..., les sensacions segueixen sent molt bones, sense dir-nos res amb el company ( Que per cert vull agraïr la seva companyia i referència a la 2ona part de la cursa, no se el nom però portava una camiseta de Rubí i anava amb un mocador al cap) , decidim anar plegats el que resta de la cursa.

Sortim de la Garriga, agafem la crta i pam,  veig una altre vegada el runner sense camiseta i mocdor USA al cap, flipo MOLT, l’avanço i si es el mateix, penso que deu fer el quart encara que no em cuadra, decideixo no menjar-me el cap i segueixo, veig a tothom que va per la dreta, no ho entenc i em poso a l’esquerra que no hi havia ningú i tenies més espai, al cap de 500 mts, ho entenc, a rebufo no et canses tant, a part feia una mica de vent, doncs res a rebufo, entrem a Granollers i torno a sentir VINGA MARC QUE QUEDA POC!! I em fixo que era un nano i que just abans havia mirat el meu dorsal a on apareix el meu nom.... una altre vegada entenc pq la mitja es LA MITJA... com he dit abans en els PETITS detalls estan les GRANS diferencies... Els ànims dels públic en la SUPER RECTA FINAL, pq no s’acabava mai, eren espectaculars, et senties al CARL LEWIS de la època, i quan l’ànim era personalitzat ja era la hòstia...

Últims 2 kms, ho dones tot, en l’últim km noto el esforç i no puc més, de cop em piquen per darrera, el company de Rubí, que em dona ànims i em motiva per fer l’últim km a muerte, sorprenentment et surten forces de on no en hi ha i fas un esprint, però els 200mts la realitat del teu físic torna a aparèixer, i decideixo prendre-m’ho amb calma, als últims 50 mts, veig el rellotge a 1h29’35”, penso POR MIS SANTOS COJON:..... que arribo per sota 1h30” , ho aconsegueixo amb un altre esprint infernal ( a mi nivel ..es clar .. no us penseu que era un Keniata) , i creuo finalment la línea d’arribada amb satisfacció, patiment i agraïment a tothom ( públic, organització, corredors, família, amics, team KoR, etc...) que ha fet possible que un simple corredor com jo hagi pogut GAUDIR al mateix o més que tot un Recordman del Mon com el Makau, que també participava en aquesta cursa.  En aquell moment recordo i trobo tot el significat a  una frase del gran Kilian Jornet “ El més feliç no es qui guanya la cursa sino aquell que més la gaudeix”

Intento buscar al company de Rubí per agrair el recolzament i referència de la 2na part de la mitja, però malauradament no el trobo, no se si esperar la resta del team, però el fred em pot i decideixo anar a buscar a la Sira, la Marta i la Carlota, ........de cop em torno a trobar al corredor sense camiseta i mocador USA al cap, ara si que flipo en colors, i penso que realment ho he donat tot i estic desvariant, faig com els bojos que no hi penso i a otra cosa mariposa .....( un dia després em vaig assabentar que son dos germans bessons del CNB i un col·lega que van iguals, suposo per vacil·lar a tothom, i la veritat es que els winners al menys amb mi ho van aconseguir)

Finalment acabo en un TIEMPAZO real de 1h27’16”, molt millor dels mes optimista objectiu de 1h30”, estic al·lucinant, i per fir puc valorar amb temps al famós efecte cursa ( que en aquest cas ha sigut gràcies sobretot al públic), i que podem valorar en 2’44” .

Agafo un caldet de brou que em deixa com nou, busco la Sira, la Marta i la Carlota, finalment ens trobem em puc abrigar, que corrent sense mànigues molt bé, però un cop acabes et fots de FRED, ens reunim amb el Kilian ( Tiempazo 1h24’37”) per la cara crec que satisfet, però no estic molt segur..., Edu ( Tiempazo 1h31’10”, dintre del seu programa de 1h30”-1h35”).

La resta del Team KoR, no tinc noticies, ni els he vist, però al final del dia L’Eduald ens passa report de tots i la classificació del team KoR i de la 1ra batalla VETS vs BABIES, que com us he dit al principi la cursa posa a tothom al seu lloc.

Equip veteranos:

1. Kilian 1h24'37'' Tiempazo , en su línea siempre para arriba, crec que li esta tornant a sortir la bèstia alquitranera que porta a dintre……
2. Marc 1h27'16'' Tiempazo, encara ara alucino pepinillos!!
3. Edu P 1h50'18'' Tiempazo;l’Edu va parar a compra al pa a la Garriga, fent la cúa corresponent, i tornant amb el pa a la mà, i això que era un pa de pagès de 2 kilos, amb el que evidentment condiciona el temps!!!

Equip Promeses:

1. Edu S. 1h31'10'' Tiempazo; En el millor nivell del programa informàtic que s’havia preparat per la Mitja, va tenir sort que no li va entrar cap virus duran la cursa.
2. Eudald 1h31'26'' Tiempazo , quina por que em fa, quan estigui en forma, el pique fraticida será espectacular!!
3. Patri 1h44'18'' Tiempazo … Ole , Ole i Ole… Charlios como va la niñaaa, en la marató que es preparin totes les keniatas!!!

Qui és el guanyador?¿?¿?¿?¿?¿?¿?¿?¿?

Veteranos: 4h42'15''
Promeses: 4h46'54''

No hem de oblidar que la Mitja en principi ha sigut part de l’entrenament per la marató ( ja que després de corre-la us puc dir que es molt més i recomano corre-la a tothom), igualment segueix sent un test molt valuós per la marató de bcn, i veient els temps de tots, crec que tots...i dic tots... EDU P. la podem córrer, amb el que ja tardes en apuntar-te, si serà un fiestón. Us recomano llegiu el històric de la marató que ens va passar al Kilian  (http://www.zurichmaratobarcelona.es/files/historia.pdf ), es molt llarg però val la pena, després de llegir-lo en cara et motiva més a corra la Marató.  Ja tenim al sac el 1er test, ara ens queda un 2on test de 30 km a ritme de marató, que es pot fer a la MARTEST a Badalona o per lliure, jo prefereixo per lliure, per la mateixa zona de la marató, i en acabat fem una paelleta a la platja, que us sembla??? En parlem via email...

 

Bons kms!!!