Crònica Marató BCN 2013!

Us imagineu un híbrid entre  Robocop, Chiquito de la Calzada i John Wayne, doncs aquest era jo tot just finalitzar la Marató de Barcelona 2013.

4 mesos d’entrenaments amb malabarismes per conciliar vida familiar,laboral, i podríem dir que esportiva, fent dels migdies el meu petit oasis per entrenar, ja que em vaig posar com a gran repte fer la marató per sota les 3hores, el qual requereix per les persones mortals i amb poca experiència corredora de una mitja de 4-5 entrenaments per setmana, ara enteneu el malabarismes... jajaja, hi havia vegades que anava amb pijama a treballar, em vestia de carrer per anar a córrer i em vestia de córrer per anar a dormir... Però tot i la duresa de la constància en l’entrenament , reconec que ho he gaudit, ja que el córrer està sent un gran descoberta, que em fa no només gaudir, sinó també descobrir noves sensacions que tenia adormides.

Per sort el repte el comparteixo amb un dels meus cosins, l’Eudald que també vol intentar fer sub3h ( baixar de 3 hores), amb el que et fa una mica menys dur els dies que et fa mandra sortir a córrer, que com les meigas “haberlos haylos”, també la Patri vol intentar baixar de les 3h30, amb el que tenim un team de Kor marató que ens auto motivem, per el camí s’han quedat el Kilian per lesió i el Edu S. que aquest any ha fet un kit kat maratonià.

Un gran descoberta en aquesta marató comparativament amb la de l’any passat, a on ens estrenàvem, han sigut les reds socials, per començar hem pogut compartir els entrenaments gràcies a garmin connect, connectant-nos entre nosaltres, així podíem veure els entrenament de cadascú i així et motivaves i et forçaves en els entrenaments ja que després sabies que tindries els altres consultant i fotent-te canya si et penjaves. I després el twitter i whatsapp a on rebies recolzament i veies que no erets l’únic penjat que anaves a córrer la marató i que estaves fent un entrenament tan ....diguem.   MALP.. millor no diguem....si si diguem tan MALPARIT.

Abans de la cursa amb el test de 30k, vaig palmar, no podia seguir ritme de 4m20s /km i per la cursa necessitava 4m15s/km com a mínim, 5s us pot semblar poc per km però si multipliqueu per 42, taxint... estem parlant de 3min 30s, amb el que el somni de fer la marató per sota 3 es inviable, a part no vaig aconseguir fer ritme de marató en cap tirada llarga, m’aproximava però no ho aconseguia, i el test de la mitja de Granollers, tenia que fer 1h23m i vaig fer 1h24m i patint bastant o millor dit molt, la veritat, que si que només es 1 minut, però tot suma i no es el mateix acabar una marató en 2h59m59s que en 3h00m00s, es només 1segon, i segur deu ser el mes odiat dintre del mon del maratonians, i no us podeu imaginar aquest segon el que canvia la percepció, la sensació i el sentit d’una cursa, 1 segon entre 3hores, es brutal i de bogeria però ho es... Segur que si fas 3h00m00s deus visionar el PUTO segon a lo pelocho ,...mirant-te a la cara ...descollonant-se...i a sobre corrent davant teu...i clar , si recordeu en aquells moments ets un híbrid robochiquitowayne, como pa cojerlo... ( No esta malament, en aquest segon li podríem dir oficialment el SEGON PELOCHO)  bufff no puc ni imaginar als pobres que els hi hagi passat això, per nomes un segon...  Total que tots els números indicaven que estava molt justet per fer la marató per sota 3hores i quasi indicaven que estàvem mes a prop de 3h05m, i com per anar justet, mireu tota la pateixada que tenim que fer! 

El asfalt no m’agrada gaire, més ben dit el pla, sóc de muntanya i de desnivell, per això el entrenament l’he fet bàsicament en muntanya, només fent alguns en concret en pla i tot i així ho intentava fer en camí de carro, a lo millor es una de les raons pq els números no sortissin, però us asseguro que si no hagués fet els entrenaments per muntanya , simplement no els hagués fet, i llavors segur que no sortien, amb el que després de 4 MESOS D’ENTRENAMENT un gran part de les meves aspiracions passaven per L’EFECTE CURSA! .....QUeloQUaaalooo..????, si home si ...el efecte cursa, es aquell efecte que quan et parlant abans fer haver fet mai una cursa, penses que el charlie de turno que t’ho comenta simplement esta pirat, o es va quedar penjat per ser víctima del Segon pelocho famós, doncs certifico que es veritat, no saps pq, si per l’ambient, per córrer amb molta gent , per l’adrenalina de la competició, o pq però rendeixes bastant més en cursa que en entrenaments, això es el efecte cursa, quantificar-ho ja es lo complicat i més en una marató , però es a l’únic que em podia agafar per aconseguir el sub3h. A part la meva llebre ( persona que et marca el ritme al final de cursa, i et motiva pq estàs fet caldo i nomes visualitzes el Segon pelochoooo dels colloxxxx...jajaja) , doncs això la meva llebre no pot venir, pq no pot seguir el meu ritme, el pobre nano no dona més..jajajaja, ....al final se li ha complicat el tema i no em pot acompanyar, amb el que EFECTE CURSA apareix  si us plau!!! 

Ara em sap greu, no hauré creat la PESADILLA dels corredors!! Un SEGON PELOCHO GEGANT perseguint-te la nit abans de la cursa..jajajaja, d’acord si us passa això com a mínim estareu dormint i això ja es bo! Ara que hi penso, si algú s’anima a dibuixar un Segon Pelocho, que me’l envií i els penjarem aquí.. pot ser “cachondo” i tot...jajaja!!

Aquesta última setmana volia un petit entreteniment diari que em fes desconnectar una mica de tot, un amic fa temps em va recomanar un llibre, però encara no havia tingut temps de llegir-lo, el llibre es  “NACIDOS PARA CORRER”, en una setmana me’l vaig llegir, m’ha abduït, es una lectura recomanable no només a corredors sino a tothom, es espectacular, m’ha fet revisar el meu punt de vista no només del córrer sino de la vida, i m’ha fet meditar moltes coses, no us penseu que es espiritual, simplement es de córrer, però hi ha personatges amb filosofies de viure curioses i autèntiques, que com a mínim et fan reflexionar.

Com sempre tens milions de dubtes de ritme a seguir, roba a posar-te, i demés, però tot i això no estava nerviós fins que..... vaig a bcn per feina i em trobo la publi de la marató per tota arreu, també em trobo la línea blava ( línea que senyalitza tota la cursa) , i em comença a posar una mica nerviós, després les reds socials que tenen coses bones, però també dolentes, via twitter comences a veure moviments, opinions, etc, amb el que et poses més nerviós, i finalment vas a la fira a recollir dorsal, i patam em toca recollir el dorsal a la primera línea, a on recullen els dorsals els pros..., penses jo vaig aquí, collons QUINA RESPONSABILITAT, ara no estic nerviós estic ACOLLONIDO, segueixes a la fira, mires 4 coses, i te les compraries totes, ...jajaja... saludo a un cosí meu que està currant, pobre nano, algú té que pringar pq la resta gaudim, xarrem una mica, i segueixo visitant la fira i m’informo d’un parell de coses que em ronden per el cap..jajajaja OJO  peligro!

Sempre em passa el mateix a la crònica, vull anar directament a la cursa, però no puc, i es que realment una cursa comença quasi amb el  entrenaments, i si amb la previa enteneu una mica el meu cap , entendreu i gaudireu o patireu millor la meva cursa....jajajaja.

Situem-nos nit abans, tot preparat, roba al final tiro de recomanació del meu cosí pantaló curtet tipus volador, camiseta de tirants, les bambes, les 1ras que em vaig comprar fa tot just 2 anys,  i em fa il·lusió fer MMP amb elles  ( Millor Marca Personal però si poses MMP mola més..jajajaja), que això en principi ho tinc assegurat ja que l’any anterior vaig fer 3h15m) , xip, ulleres, rellotge i buff. Poso rellotge a carregar, últims whatsapps i tweets, que et posen més nerviós però que agraeixes moltíssim i a dormir, però abans faig una güija  per invocar L’EFECTE CURSA pq m’acompanyi demà, evidentment no apareix.. en comptes d’això em sembla sentir la presencia del Segon pelocho però no estic molt segur....jajajajaja  finalment vaig a dormir i com sempre roncant al segon, de cop em sento roncar, i penso...hòstia avui tenia que fer alguna cosa... i de cop penso...LA  MARATOOOOOO....  evidentment i per segon any m’he adormit, ara recordo que l’alarma ha sonat i l’he apagat i m’he girat a dormir més,  el moment de ser conscient que t’has adormit fins que mires l’hora es com si t’haguessis mort esportivament, es a dir visualitzes tot l’entrenament de 4 mesos com si fos una pel·lícula, tots els sacrificis que has fet per córrer aquesta cursa, es brutal... i no es conya...miro el rellotge son les 6 i quart, faig números ràpid que recent despertaooo son un poco más lentos, i veig que tinc temps de tot, uffff relajaooo, em vesteixo i faig el meu esmorzar clàssic de cursa, torradaka amb nocilla , suc i cafè amb llet i mel, agafo el cotxe i cap a Montjuic, aconsegueixo aparcar, no gens fàcil, ja hi ha un ambientàs , truco al Eduald i la Patri encara estant al metro, faig cua al lavabo, necesidades del corredor, la noia davant meu, Guiri, i es que els guiris son un 40% dels participants, entra a un lavabo i surt amb cara de POKER i amb els ulls desencaixats i diu als seus companys NO PAPERRRRRR!!! Jo  porto kleenex, experiència de l’ any passat i li dono uns quants, la noia casi plora d’emoció...jajajaja

Ens trobem amb el team KoR, fem FOTILLLLOOOOOOOO!!! “Y es que tenemos un estilazooo!!!”.  

Ràpid ens canviem a fora i plovent, a si que plou, que després de la Behobia 2012 ja m’agrada i tot que plogui, deixem bosses i ens acomiadem de les noies, entrem al nostre calaix just darrera de la élite, cosa que fa més respecte, de cop els de darrera ens envaeixen el calaix, tot just quan l’Eudald estava fent estirament a la balla i jo al mig del calaix (per cert un calaix es el lloc que et concedeixen per temps, quan menys temps vols fer mes endavant estàs), com no el perdo, i es que els ROMEROOOOO, un cop entren en un calaix es transformen, jo buscant-lo com un boig i el charlie a su bola, si el trobes be i sino també, per sort el trobo.

Nervis, musicón, nervis i sortida d’élite, nosaltres encara tenim que esperar, nervis mes nervis mes nervis,     ”pero que pesaos con las salidas atrasadas i pam al lio que ya estamos todos” 

sortim tranquis , buscant lloc i gaudint de la sortida que s’ho mereix, ESPECTACULAR, la pluja ens acompanya però encara MOLA MES, fem 1ers kms trobant el ritme que anem a gust i xerrant, i buscant el nostre lloc a la cursa, ens tenim que frenar pq no veieu el ritmako de la penya, tot i així rodem a 4m10s de mitja, més ràpid del que volíem, però al anar xerrant ( Si corrent xerras  vol dir que vas be ) decidim seguir en aquest ritme, de cop arribem dalt a la Diagonal km 8 aprox, y el Eudald em deixa anar... paro a pixar, ole tu!!..O...L...E......T...U!!! Li comento que segueixo que ja m’atraparà i es que ell està més fort que jo, començo la meva cursa sol, i començo a pensar... si anem a 4’10 i xerrant quant en l’entrenament llarg no vaig poder mantenir ritme de 4’20” i evidentment no xerrava, això vol dir que mi amigo EFECTE CURSA

 ha aparegut, i es que el ambient de cursa de moment es BRUTAL, tan de públic com de corredors, això em deixa pensa, per un segon, baixar de 3 hores comença a ser una realitat, però clar estic al km8 i la cursa son 42km, amb el que amb la calma, .....tot i així i com ve relativament baixada m’animo i segueixo amb ritme ràpid, l’ambient abans d’arribar a Gran Via es ESPECTACULAR! En moments em tinc que frenar, ja que et deixes portar per la gent que t’envolta i van més ràpids que tu, suposo deuen anar a 2h50m per l’estil, em molesten les ulleres, ja que amb la pluja no les necessito, per sort el Kilian i el seu pare estan a Gran via amb Aribau, GRANS ANIMADORS de la cursa, ens han seguit per tota arreu!! Haurán fet una mitja marató segur!, els veig ..subidónnnnnn i els hi dono les ulleres, segueixo trobant-me molt be, molt bones sensacions i sembla que voli per gran via, mireu sino la foto del detall dels meus peus, aon podeu veure la famosa línea blava.... i es que en aquells moments realment estava GAUDINTTTTTTTT!!! 

A tot això el Eudald no apareix, davant meu va un italià que va animant al públic que ens correspon amb una animació que et dona alas, PIEL DE GALLINA..jajajaja, de cop el italià tot motivat tira endavant, jo decideixo ser conservador , si es que anar 4m09s de mitja es ser conservador, ja que anava 6 segons al km per sota del meu objectiu, de cop arribem a Pg de Gràcia, Impressionant!! Foto de l'Eudald donant'ho tot !! 

arribem dalt de tot i girem per Roselló, al girar veig molt públic i decideixo emular al italià aviam que passa, aixeco als braços i començo a cridar com un boig, a u t o m a t i c a m e n t tot el públic comença a cridar animant-nos a tots, faig la corba a 3m30s/km o menys del subidón que m’ha donat, de cop miro el rellotge i em torno a frenar, corba giran cap a Sagrada Família, i la torno a liar, SUBIDOOOOOONNNNN , però que GRAN que es el PUBLIC, PIEL DE GALLINA de nuevo i ritmako de nou que freno a temps per veure la Sagrada Familia, ja estem a Valencia ....sense cap intenció torno a pujar el ritme i faig el meu millor km de la cursa, em torno a frenar i es que quan corres amb grup, tendeixes a anar al ritme del grup que t’envolta, i suposo que els del meu entorn deuen anar a 2h50m, enfilem meridiana que pugem i baixem, es una zona molt xula pq pujant et creues amb els pros, vaya ritmakos porten, i a la baixada et creues amb els que van un pel més lents que tu, però al·lucines amb  la quantitat de gent que corra la marató. Quan estava pujant amb el pros veig al Cesc Guim un crack amic del Kilian, el qual animo, va just darrera del grupet Africà, una màquina, segueixo enfilant meridiana amunt, i em preparo per agafar un gel i beguda, el qual agafo i patam em cau a terra, al relliscar-me per la pluja, tinc que parar, xoco amb un pobre corredor que venia tot just darrera meu, demano disculpes, aconsegueixo agafar el gel ràpidament, m’el prenc bec aigua, i tiro meridiana avall, em creuo amb la gent que va entre 3h i 3h30, moltíssims corredors, aon veus de tot, gent patint, gent animada, etc... passo per la mitja marató, tot just em queda la meitat, faig un gloriós 1h28m, segueixo tenint molt bones sensacions, el Eudald encara no el veig, de cop em creuo amb la Patri, la qual veig molt fresca i amb bones sensacions, penso el team Kor avui ho bordem, enfilo cap avall a buscar Diagonal mar, que ens espera la família Romero per animar-nos,  finalment els veig, saludo ràpidament i seguim que encara queda molt, em començo a notar les cames carregades, i finalment ja veig al Eudald que m’està apunt d’atrapar de nou, tot just arribar es posa davant meu a marcar el ritme, fem la corba del final de la Diagonal mar, a on la lio de nou amb el públic, i respon de nou espectacularment, tot just passa la corba l’Eudald es gira descollonant-se de lo frikie que sóc, però el subidón es brutal, comença a marcar un ritme que veig ràpidament que no podré seguir, aguanto un parell de km amb ell, fins que veig clar que si segueixo a aquest ritme, palmo segur, baixo el ritme uns 5s per km i em trono a trobar, em prenc el gel, UAKKKSSSSSS però que Colloxxxxx es això!! Es com si m’hagués ficat una pasta súper consistent a la boca amb un gust asqueróssss, miro i veig que es sabor xocolata amb menta, i ho entenc tot, us pot semblar bo, però penseu que portem 30k corrent i us asseguro que Deliciós precisament no es, decideixo jugar-me-la i acabar-me’l , enseguida em bec mitja ampolla d’aigua per intentar fer-lo passa millor, ja enfilem el litoral Barceloní, tinc que buscar una nova referència, veig a un que va a un ritme un pel per sobre al meu i decideixo acomplar-me, de cop m’agafa un “FLATO”, baixo el ritme

una mica per intentar que es passi i maleeixo el gel, gel que després agrairé eternament, però ara el maleeixo, aconsegueixo fer-lo desaparèixer, i començo a rodar més ràpid, torno a agafar la meva referència i ja passem el km 35, pugem per Arc del Triomf, sensacions cames pesades però a part de això segueixen sent bones, però clar les cames es un factor important, igualment el pas de l’Arc del Triomf es de SUBIDON total, busco a la family Pascual + leire però no els trobo, però si que veig molta penya, amb el que no m’ho penso dues vegades i la començo a liar animant al públic i en una mil·lèsima de segon montan un pollo ESPECTACULAR, SUBIDOONNNNNNN!!!! I tot just a la sortida de la corba amb trobo a tota la family Pascual i la Leire liant-la, amb el que tinc doble SUBIDONNNN que em serveix per recuperar-me del tot del petit baixón del “flato”.

Aquí vull reconèixer y AGRAIR eternament el suport del públic en general que ha sigut ESPECTACULAR, impressionant quan t’anima gent cridant al teu nom i animant-te sense coneixet de res, i després els amics o familiars que et venen a veure, amb el que suposo d’esforç per part seva, ja que estan molta estona per veure passar només 10 segons, ... realment no tinc paraules agraïment! El públic Barceloní ja es una realitat de la cursa, tot i la pluja animant tota l’estona!

Un cop m’estava recuperant del doble Subidón , em trobo al Kilian que m’acompanya uns metres animant-me i donant-te molt bons consells per acabar la marató, m’acomiado d’ell i enfilo cap a la catedral, zona espectacular per córrer, tirem via laietana avall, i girem cap a Colon, foto de la Patri a Colon, 

aquí ja em noto moltíssim les cames, i arribem al punt fatídic de paral·lel , els últims 3k en lleugera pujada, que després de fer 39k et sembla el Everest, i això que jo estic acostumat al desnivell, impossible mantenir al ritme, decideixo aguantar i intentar no pujar de 5m/km, veig gent caminant , amb rampes, gent que l’estan portant en braços rebentada, noto els bessons com si estigués a punt de venir-me rampa, però aguanto , aguanto aguanto i arriba a pç Espanya, giro i ja veig l’arribada, penso...hòstia si que estar lluny... apreto una mica més, de cop veig grades ambdos costats, miro el rellotge de l’arribada i tot just marca 3h00m , això vol dir que ja ho he ACONSEGUIT, ja tinc el sub3h , SUBIDONNNNN, decideixo GUADIR AL MAXIM del moment, m’enrecordo de la peculiar arribada d’un membre del KoR, Edu.P. que sempre Gaudeix de l’arribada afluixant el ritme i gaudint en la seva plenitud, i decideixo fer el mateix, baixo una mica el ritme , la lio amb les grades animant-les i sent ràpidament correspost, gaudeixo de cada un dels últims 50 metres, recordo tots els entrenaments, tots els consells, amics, família, i companys de cursa ...

Al creua l’arribada veig a la professora del meu fill del curs passat, tinc temptació d’abraçar-la, però per respecte no ho faig, ja que vaig suat i mullat, després un altre dia al comentar-li em va dir que va estar abraçant molta gent sobretot guiris, jajaja i jo tot prudent no ho vaig fer, caminant a lo john wayne em posant medalla, agafo algo d’avituallament i em trobo al Eudald, que s’ha marcat un 2h57’, i evidentment amb un somriure d’orella a orella ens felicitem mútuament, pugem les escales com podem , i agafats a la barana pq sino per mi es impossible, arribem als fisios i massatge al canto, es el 1er massatge que faig en la meva vida, tot un luxe, em toquen dos nanos que tot just sóc el seu 2on client de tota la seva curta vida professional, i el 1er ha estat un corredor abans que jo, fem unas risas i foto de record amb els fisios, estirem una mica i anem a buscar la bossa, ens trobem la patri, que esta contenta amb el seu tiempazo 3h33’, però veig que te una petita espina clavada ja que ha tingut a tocar el sub3h30’, l’any que ve segur que no només farà sub3h30’ sino que inclús el sub 3h15’ sino tiempo al tiempoooooo.

Ens fem foto d’acomiadament i ens recollim cap casa, quan acabo tinc el costum de pujar fins al MNAC i  mirar tota la ciutat de BCN, visualitzar tot el que he corregut, mentrestant veig els corredors que segueixen arribant, una imatge brutal que recordaré sempre, parlant dels corredors que estan arribant, aquests si que son uns herois, triguen 5 o 6 hores sense parar de córrer, per això diuen que al córrer no només guanya el 1er, si no que guanyem tots i cadascun dels corredors que hi participen! Doncs així m’acomiado de la Marató de Barcelona 2013 tot contemplant la ciutat que m’ha fet gaudir tan avui! 

Per cert amb aquesta marató m’acomiado oficialment del asfalt, això no vol dir que no corri més curses en asfalt, però si que a partir d’ara ho faré gaudint i sense entrenament específic per asfalt!

Bons kms!