Crònica Mitja Marató Collserola 2011

6:20 minuts del matí d’un 2 d’octubre, sona el despertador, em costa però finalment em llevo, em moc per l’habitació amb el llum del mòbil per no despertar la dona ni la nena, em vesteixo, em passo un aigua per la cara, i em preparo l'esmorzar. Com no afora es ben fosc, a les 6:30 estic esmorzant una torrada amb nocilla + suc + cafe, començo a notar el nervis de la cursa, agafo la bossa amb tot i  surto a buscar al Edu S., només sortir em trobo uns nanos tornant de farra, bastant “tajillas” i descollonant-se comentant la jugada , i com no recordes “viejos y buenos tiempos”. Recullo al Edu, anem  cap a la cursa xerrant de tot i de res, però sempre amb la ment en el perfil de la cursa, passem per una zona de “botellón”, tornen els “ viejos tiempos al cap” però de seguida el perfil es visualitza de nou a la ment. Surt el sol sobre les 7:30, anem per el forat del vent, i tenim barcelona als nostres peus, KEMAKUuuuu ... “curva , arras derecha, curva i mas curvas”, arribem al Velòdrom D’Horta , aparquem a on podem i anem a buscar dorsals i al Kilian.

Demanem dorsals i l’Edu no hi és, ja es posa nerviós, em recordo  que estava inscrit com a eduard eduard serrano, ( encara li dura el trauma de “HOLA, SOY EDU FELIZ NAVIDAD” ) finalment trobem el dorsal, truquem al kilian, com no quedem a sota la línea de sortida,  vestit amb un xandall, per sort no es el del BAUHAUSS ( Encara que corri a mi el tema xandaaaaaaaall que voleu que us digui , encara em costa) ens trobem al Toni Segura del CNB ( Club Natacio Barcelona ...alias el hachazo finalllll , ja sabreu pq), el qual s’estrena amb curses de muntanya, es l’únic que ja va vestit de cursa, aquí es nota la professionalitat. Comentem estratègia, diferents punts de vista, al final el team KoR decidim apretar el 1er km, puja trialera tranquils, i baixar ràpid fins a Can Coll després “ya se verá”.

Fem la foto per el blog abans de sortir, veiem la sortida de la marató, em passa per el cap que aquests paios com a mínim estaran de 4 a 5 hores corrent, i flipo en colors, encara ens queda molt lluny.  El Kilian es posa nerviós i vol escalfar, decidim fer al mateix, entre que ens canviem L’Edu i jo, el Kilian ja ha fet 1 km, anem per la sortida, 500 corredors, ens col·loquem relativament davant, el Kilian “missing in combat”, quan falta 1 minut apareix el Kilian i SUANT el winner, ha fet un altre km per escalfar, com no  flipem els tres.  Nervis d’última hora i comença la cursa, posem el garmin en marxa i “vamos que nos vamos”.

Una sortida d’una cursa es com una estampida, no saps pq tothom va a “muerte”, “machetes”, espases, sables i “NAVAJAS”, si si “NAVAJAS en castellano que suena màs heavy”, el team KoR ens situem relativament davant entre els 20 primers aprox.

1er km de pujada guanyant posicions, arribem al 1er sendero-trialera, ens tranquil·litzem i anem tirant, hòstia com puja la 1era trialera no m’enrecordaba,  fem el 1er cim, el Kilian i jo coincidim a dalt, al tenir la cama més llarga que el Kilian ( el que no es molt difícil , jejeje) decideixo tot xulo posar-me davant d’ell i tirar a la baixada, el Kilian devia pensar a on va aquest “zumbao” si portem 2km i queden 19 i pico, per sort jo no ho penso pq sinó evidentment no ho faig, son 3,5km de baixada amb un parell o tres de repechones, NENES no es que baixar no cansi, es que CANSA la hòstia, “pero ya puestos” a morir, ens ajuntem amb un grupetto de 7 charlies.

Enfilem cap a can Borrell, el Kilian comença a tirar, els 6 charlies i jo ens comencem a quedar, jo em quedo l’últim però vaig fent la famosa GOMA, arribem al 1er control veig a “lo lejos” el Kilian, em prenc un GEL ( Toda ayuda es poca) al control només hi ha aigua, doncs aigüeta i a seguir, a 200 mts darrera meu ve al Edu, que es dona conta que s’ha dexiat el GEL , 1era reacció s’emprenya, un amic nostra (no posarem noms)  diu “ Et pots deixar a la dona ....i els fills ...pero el GEL mai de la vida” , 2na reacció tiraré d’aquarius als controls, no hi ha aquarius, el COCO comença  a aparèixer,  es caga en tot, però “ es lo que hay “ ara a morir en el intento.

Comencem la trialera llarga 1,7km de trialera puja, baixa, planet, i puja de la hòstia, el Kilian desaparegut per davant, jo he aconseguit ajuntar-me de nou amb el gruppetto, dos charlies més m’apreten per darrera, li dic si vol pasar, em diu que no, esquivo una branca i sento AIIiii, el charlie de darrera se la menjat “enteritaa”, decideix passar-me, a la 3ra corba me’l trobo a terra, li pregunto si està bé i quan em contesta ja m’ha tret 10 metros, aquí no perdona ni DIOS!! 2n cim aconseguit, amb control però sense aigua, baixada molt maca i  bastant a tope ( A l’arribada el Kilian ens comenta que en aquesta biaxada casi es fot un lletot, i les rascades que porta -1 de 40 cms - es a dir el Kilian de cap a peus, jajajaja- donant fe), sortint de la trialera de baixada rescato un parell de corredors que es van estar a punt de perdre’s , un em diu que em deu una birra (a l’arribada vaig buscar la meva birra pero ni birra ni limonaa), aquest mateixos em pregunten com es la resta de la cursa, els hi dic cami ample pujada 6km i baixada fins al..... si si em quedo amb la paraula a la boca, només dir camí ample i es com si tinguessin un turbo al cul i comencen a tirar a muerte , penso “ alquitraneros” veuen espai i “hachazo”.

Em trobo bé començo a tirar el gruppeto ens hem dispersat quedem 2 a darrera, decideixo tirar més, avanço al últim del gruppetto , un winner que anava amb ipod i escoltant musiqueta com si estigues passejant, ara si que FLIPOOOO ,  als 2 km un flato del CARALLO i quan dic CARALLO vull dir CARALLO DE LA HOSTIA CAGONTOOLOQUESEMENEA, finalment tinc que parar , calculo que estem sobre el km 13 em queden 9 i estic MORT, decideixo caminar (flipo pq caminant vaig al mateix ritme que els mountainbikers, van amb pepinakos de 6.000€ per anar igual de ràpid que 1 tio mort caminant), quan camino m’avança’n uns quants charlies, un d’ells m’anima i decideixo córrer de nou, arribo a Sant Medir, AQUARIUS no EXISTE , aigua aigua i més aigua, em refresco i decideixo tirar trobant de nou el ritme, em queden 4 km de pujada, comencem a pujar que si respiro així que si aixa que si la burra habla que si la abuela fuma, etcc... entrem amb un corriol molt xulo,  com es el que m'agrada torno a agafar el ritme i em començo a trobar de nou, veig la 1er fèmina que m’està atrapant, per mi es una bona referència pq volia fer 1h55, i + o – la 1ra fèmina esta sobre 1h48-1h50, això vol dir que vaig be en el temps tot i la visita del “HOMBRE DEL MAZO” , la noia em passa intento seguir-la però no puc.

Arribo al últim control, AQUARIUSSSS EXISTEEE, si en aquesta vida qui no te FE no té res!! Un parell de gots i parriba, una rampa de 300 metros però amb molt desnivell, veig a la noia, ella comença a caminar, li dic que tiri que només li queden 50 metros de pujada, em fa cas, i penso IPAQUESELODICES, però recordo el charlie que m’ha animat i lo be que m’ha anat, i “ante todo hay que ser un CABALLERO”, a tot això m’atrapa un altre charlie i em pregunta que queda ara, penso que a la pròxima cursa portaré un “peto Verde y un globo con una I de información ”, al final em comporto i li dic : baixada a muerte amb “falso llano” de ........1 km, un altr evegada amb deixen parlant sol... i el charlie desapareix a “lo lejossss “, la noia baixant em torna a treure distancia, intento aguantar-la per arribar a 1h50 , miro darrera meu no be cap fitipaldi.

Arribo al principi de la última trialera, de la NADA apareixent 4 paios que s’enganxen darrera meu, pensava baixar tranquilet, i venga “dale otra vez que parió la abuela” , com no  a la trialera m’emociono atrapo a la noia, la passo, arribem als últims 200 metros, trepitgem asfalt i no 1, ni 2 ni 3 , sino 4 hachazos dels charlies , que quan vull reaccionar ja ni els veig, 1 d’ells es el Toni del CNB ( ara enteneu lo de alias el hachazo final) , no vegis com van aquest “alquitraneros” , faig una corva i finalment arribo, m’esperen les nostres dos noies del team KoR, la Carlota tot ballant i la nostra Súper reportera richarachera Marta, el Kilian como no tot dutxat jejeeje i el Toni del CNB flipant amb lo maricas que som el montanyeros, esperem l’arribada del Edu que quan arriba encara esta pensant amb el Gel.

Finalment acabem amb objectius complerts i amb bones sensacions.  Fem foto oficial de l’arribada i anem a dinar tots junts a la terrasseta de l’Edu i la Sira. L’Edu com no dinarà un GEL.....

Clasificacions:

Pos 18.  Kilian             KoR                1:46:37    Enllaç Garmin

Pos 24.  Toni               CNB                1:49:20

Pos 28.  Marc              KoR                1:49:47    Enllaç Garmin

Pos 70.  Edu                KoR                1:57:59    Enllaç Garmin

Clasificacions Mitja Collserola

Us passo la comparativa del 3 participants del team KoR, l’Edu no va marcar el 1r km ( nene entre el Gel i el reloj estabass EMPANAO perdido) 

Nota: Els companys de l'edu de la feina s'han pensat que l'han  enculat, tal com caminava per les agulletes, el Kilian no es podia moure del ordenata i del cómode seient, i jo camino com els patosss. Peró l'esport es molt sà!! jajaja.

Quan la reportera ens passi les fotos les penjem!!