Com que no hem tingut prou amb la mitja de Collserola d’aquest passat 2 d’octubre ( Agulletes fins dijous ) l’Edu S. i jo mateix varem decidir fer un entrenament aquest diumenge a St. Llorenç del Munt, varem trobar una ruta a www.wikiloc.com ( del qual un dia dedicarem un post ( com controlo eh.... doncs que sápigueu que vaig descobrir el divendres aquesta paraula..jejeje)), la ruta es molt xula de 18km, que enllaçava els tres cims del parc, la Mola ( 1.107m) , el Montcau (1.056m) i el Castellsapera ( 938m) .
Per cert es una ruta guapíssima , la qual hem de fer tot el team KoR, però la farem al revés ( i pararem a esmorzar a la MOLA botifarra i torrada ( “como unos señoritos”) i ja baixarem xino xano fins al cotxe, crec que deuen sortir uns 17-18 kms + 4-3kms de la baixada caminant. Busquem una data que puguem anar tots i ho organitzem.
Tornem a la ruta us ho relato en present pq ho visqueu més. Poseu-vos el diumenge a les 7:40 del matí, a peu de la mola, després de menjar una torrada de la nostra estimada nocilla.
Doncs comencem tirant “fortillo” pq fot una rasca de collons, com no ens perdem al 1er km tot baixant per la riera, fem unes voltes (que ens van bé per escalfar jajaja) fins trobar al camí ( al 1er km i ja hem afegit 2 km al recorregut , es a dir 20 km mínim però encara no som conscients ..per sort..).
Arribem a la 1era trialera de pujada , i notem a les cames la mitja de collserola de la setmana passada, seguim..., ens tornem a perdre i ja van dos, decidim tirar per el recta per una canal per pujar a la Mola ( al acabar veiem que era la ruta original), amb un desnivell dels guapos i patim molt, i això que només acabem de començar.... finalment fem cim , foto de rigor i petita recompensa ja que veiem la nostra esplendorosa muntanya de Montserrat, que vull serà testimoni de tota la nostra ruta, a part les vistes son espectaculars i de 360º.
Veiem al Montcau bastant a prop, es el nostre pròxim objectiu, comencem a baixar i fem una camí molt maco que enllaça els dos pics i que recomano fer a tothom encara que sigui caminant. En el camí ens trobem altres corredors, ( aquest esport va a més) , i també caminants que segur pensen que estem penjats, i ho estem???? L’edu se li gira al cap i es posa per sota de 5’ al km, a mig camí pensem però no estava aquí mateix el Montcau, com no sempre esta més lluny del que et penses, finalment i al ritme de l’Edu arribem i fem cim, fotos ( fem + fotos pq l'excusa de la foto es MOLT BONA per DESCANSAR) + mengem un gel. ( el qual dedicarem un dia un altre post.. ..jejejeje que POFESIOOONNNAAA queda)
Tornem a tirar avall, a buscar el Castellsapera, ens emocionem, comencem a tirar, les cames ja son com rocs de “tiesas” que van, i de cop ...
SA MATAAAAAAAAAOOOO PAAAKKKKKOOOOO!!!
( ahora entiendo al pobre pakoo el tio hecho polvo y todo Dios descojononandose..jejejeje)
, si si em vaig “fotra” un “lletot” de tres parells de collons, ( Si al final haurem de sortir amb guants i casc) reviso ferides, tot superficials ( dues mans, genoll dret, cadera dreta, hombro dret) , fem foto
i arranquem de nou a buscar el cim, fem uns corriols brutalssssssss, passem per radera del Castellsapera pq no hem trobat el camí ( que raro) i anem una mica palmats de temps, decidim fer un vídeo amb l'Iphone del Edu i el qual adjunto seguidament,
per algo hem de començar, encara que ja el podíem haver fet al km 5 no al 18 després de un senyor “lletot” i petats perduts, però es lo que té la improvisació, tot i així queda molt guapo!! Fem baixada final de descens la qual com no l’Edu s’emociona, al principi al puc seguir però al final em fallen les cames i s’escapa, finalment i després de 2h45 totals i 2h20 corrent arribem al cotxe.
Per acabar i en homenatge a un geni contemporani us deixo una de les grans dites seves:
Steve Jobs : " La vida es demasiado corta como para que nos la pasemos persiguiendo los sueños de otros"
Bons Kms!!
Bons Kms!!









No hay comentarios:
Publicar un comentario