Amb l’Edu S. varem fer una sortideta per alta muntanya a Andorra, la ruta inicial era des de Canillo passant per el pic de Casamanya (2.752 mts) i fer el Pic de l’Estanyó (2.915 mts) per tornar a Canillo per la Vall del riu, surten sobre uns 20 kms.
La logística per aconseguir fer aquesta sortida era pujar amb tota la family (2 nens cadascun), dos dels quals tenen mesos, imagineu els cotxes com anàvem, al passar per la frontera no tenien collons de parar-nos, si s’obria el maleter era impossible tornar-lo a tancar!!
Tornem al tema: a la tarda del dissabte, varem decidir anar a buscar bolets amb els nanos, i curiosament varem anar a parar a la vall a on havíem d’inspeccionar l’únic corriol que no teníem controlat de la ruta , ( sort dels novatos o picaresca??) varem aconseguir els dos objectius trobar el corriol, i com no els nanos troben els dos únics xampinyons de tot Andorra, estratègicament col·locats per un dels pares i comprats a Sant Cugat es clar…, la cara d’il·lusió d’un nano trobant un bolet no té preu!!
Per la nit i després d’alguns contratemps infantils nocturns, imagineu posar 4 nanos a dormir, aconseguim anar a dormir sobre la 1 – 1:30, ens llavem, amb contratemps infantils de nou, sobre les 7:00, sort que han canviat l’horari i hem dormit una hora més, a part tenim una horeta més de llum per el matí.
Esmorzem tot veient el pic de Cassamanya que esta moooooolttt llunyyyyy , per sort tenim molt bon temps, solet i cap núvol a la vista, ens vestim, sincronitzem rellotges, i apa a córrer, comencem baixant sobre uns 250 mts, per després pujar , pujar, pujar, pujar, pujar i pujarrrrr!!!! Aquesta es la gran diferencia de córrer per Barcelona i els seus voltants o per els Pirineus, la pujada dura moltíssim!!
Quant comencen les 1eres rampes veig que l’Edu comença a caminar, tot estranyat penso si que esta “xungo” i això que havia entrenat ( 12 dies de 14 dies possibles- aquests babies s’han picat de debò..), però de cop alço al cap, veig el pic petit i molt lluny, i ho entenc ràpidament, pugem per un corriol que va vorejant la riera, molt guapo pq la combinació dels colors de la tardor es espectacular, però no vegis com puja, encara que anem caminant el ritme es bastant alt!!
Trobem el corriol que varem anar a investigar el dissabte a la tarda, en el 1er desviament, per variar i seguir les tradicions del team KoR ens PERDEM!!! Que si es per aquí , que si no, que si hem trobat el camí que si el tornem a perdre, al final serem uns runners Experts en córrer sense camí, jajajaja!! Ja ho deien ja (“caminante no hay camino,se hace camino al andar”)
Els turmells comencen a patir, tenim sensacions de que ens sortiran llagues, jo als talons, l’Edu a la planta del peu, encara estem perduts només portem sobre uns 4-5km, i el pic ens mira des de dalt descollonant-se dels de CAN FANGAaa!! Només començar i “vaya liada”. L’herba esta humida i les bambes de l’Edu ja estan mullades i comencen a calar als mitjons i als peus…
Finalment i després de 1hora mig perduts trobem el camí, pensem interiorment CAGONTOLOQUESEMENEAAA! Però les vistes son impressionants i oblidem rápid les penúries, fem honor al altre gran qualificatiu dels que pugem de la ciutat.... KEMAKOoooo!! un cop trobem el camí es com si fos una línea recta fins l’infinit que en aquest cas és el pic de Cassamanya, L’Edu fa un vídeo y un parell de fotos i no perd el temps i comença a tirar, jo ja em començo a quedar enrere i como PERRO VIEJOOO” i veient els que ens cauria a sobre, tiro de GEL .. alguns després diran que ho faig “d’amagatotis “.. jajaja!!! Seguim pujant, pujant , pujant!!
Quan veus un coll , dius mira ja estic al cim, quan arribes et queda un altre coll, i així ens va passar fins a 4 o 5 vegades, trepitgem les primeres neus, en un coll veig una marca de neumàtic de trial, “ Imagineu el meu cap….” Jo que sóc trialero NATO, si.. si, “la eterna pregunta” pq puges caminant i patint quan pots pujar amb moto i gaudint, “bueno” també patint que hi havien alguns “trancos” de la hòstia.
L’Edu va tant sobrat que va amb un ritme molt alt per mi, aquests entrenaments secrets han fet afecte, es permet el luxe de retallar la traçada, de fer vídeos, fotos, etc.. i això que no ha pres cap GEL el champion!!!
En un coll m’espera tot fent un vídeo, xerrem una mica, i torna a tirar i “bye bye” una altre vegada, em quedo mig sol, miro enrere i veig un altre charlie pujant, i com no em pico ( Això algun dia ho hem d’analitzar, pq sempre ens piquem amb algú que no coneixem, ni ens ve ni ens va, però la qüestió es que ens piquem) decideixo tirar de nou pq no m’atrapi el charlie , veig una foto xula amb l’Edu i decideixo apropar-m’hi corrent per fer-la més a prop, curiosament em trobo bé al córrer tot i la pujada, faig la foto però segueixo corrent, veig el cim i decideixo un ATAQUE EN TODA REGLA AL BABIE!! Per donar-li una oportunitat al Edu, al passar per el seu costat li toco l’espatlla, l’Edu Flipa en COLORES!! I pensa a on va el Iaio aquest, …deixa anar un NI DE CONYAAAA!!! Que es sent a tot al principat d’Andorra i part de l’Extranger!! Contraresta el atac mortal , amb un súper atac que no puc respondre ni 1 simple metro, a part quan fem el cim del coll, veig que encara queda un altre coll per fer cim, i em descollono veient l’Edu tot picat fent tot el següent coll al Sprint.
Finalment fem cim, es el meu 1er cim per sobre de 2.000 metros caminant-corrent, la sensació es brutal!! La veritat es que no entenia la gent quina gràcia li veia al fer cim, ara ja ho entenc!! Vistes brutals, tranquil·litat , connexió amb la muntanya, sensacions indescriptibles.
Des de el pic i tot veient la carena que hem de fer, descobreixo pq vaig començar a córrer per muntanya, pq sortia a entrenar de dia i de nit, amb fred i calor, amb bon temps o plovent, tot això i molt més només per viure aquells petits moments al cim, o carenejant, vaig sentir la màgia de la muntanya, vaig sentir l’esperit de la natura, vaig sentir-me a mi mateix, simplement vaig sentir-me plenament viu!!
Si esteu mirant la crònica al email no podeu veure el vídeo, heu d'anar al blog! o clickeu al enllaç.
Després del apunt espiritual ( jejeje)!! Fem la 1era baixadeta curta, entre neu i rocs la baixadeta es espectacular, paro per fer-li una foto al Edu i me’l trobo baixant corrent i gravant un vídeo el winner ( PAVERNOSMATAO)!! Es que “cuando uno va sobrao... va sobraoooo”…
Parem a fer un mos, compartim barreta de cereals amb fruits vermells de Power Bar ( Molt bona i us la recomano, ja se que es de Nestle i el meu cunyat treballa a Nestle, però no es publicitat, realment està molt bona, i si cauen barretes gratis “CUÑAO” no direm que no, jajaja) . L’Edu em pregunta si vull un GEL , li dic que no que ja l’he menjat a baix, teníeu que veure la seva cara, era un poema, em diu: T’HAS MENJAT UN GEL SENSE DIR RES I D’AMAGATOTIS???, com no em descollono viu!! Finalment es menja un GEL...i seguim “disfrutando como enanos”.
Arribem amb un coll a on hi havia bastanta neu, l’Edu comença a córrer per el costat de la neu, a mi em ve una sensació indescriptible que em fa córrer per el mig de la neu, al córrer per la neu, la bamba s’enfonsa lleugerament a la neu, donant una sensació de flotabilitat i de integració amb la muntanya que em fa sentir viu i complet. ( Es una mica espiritual ja ho sé , però es tal qual)
Suposo que l’Edu em deuria veure aquesta sensació a la cara, pq de cop me’l trobo a radera meu també corrent per la neu amb un somriure de orella a orella. Imagineu l’estampa dos charlies a “ lo Pedro de Heidi” (el que em fa pensar que el Pedro de Heidi deu ser l’inventor del trail running???jejejeeje), seguim... dos charlies sols en una cresta de 2.400mts corrent per sobre la neu amb vistes espectaculars als dos costats de la carena! Simplement Brutal! Tan es així que decidim fer un vídeo, del qual aconseguim unes imatges espectaculars.
Si esteu mirant la crònica al email no podeu veure el vídeo, heu d'anar al blog! o clickeu al enllaç.
Arribem a un punt amb molt desnivell de baixada i amb molta neu, decidim seguir endavant però assegurant molt, la baixada es espectacular i molt maca i més amb l’afegit de la neu, però molt lenta al tenir que anar assegurant, l’Edu marca al camí al tenir més experiència en neu, ja que jo que sóc bastant novato. Al baixar per aquesta pendent entre neu i rocs em fa sentir de nou viu i molt afortunat de estar gaudint d’aquells moments.
Finalment aconseguim arribar al coll d'arenes, parem pq l’Edu té els peus congelats, ja que les bambes seves no son de Gore Tex i li ha entrat neu per tota arreu, (EDU FELIZ NAVIDAD” tens que demanar als reis unes bambes de Gore Tex ). Encara ens queda la meitat de la ruta, després de la experiència de la última baixada, grata però dura, i veient la neu acumulada en la cresta que hauríem de fer, decidim retallar la ruta i baixar per la vall, ara comença lo bo de la ruta. Canviem els camel backs, ja que l’Edu vol provar el camel back de Salomon ( en la meva modesta opinió, molt práctic, cómode, i imprescindible ( Senyors de Salomon estem oberts al patrocini del equip!! Si cuela ..cuela..) )
Decidim fe vídeos tot baixant amb el mòbil, surt l’Edu i faig un vídeo estàtic, que no queda malament, i es veu la essència del trail running.
ens tornem a trobar més a baix, casi ens tronem a perdre però curiosament no ho fem, i trobem finalment el camí correcte, fem un altre vídeo, decideixo intentar córrer en paral·lel a l’Edu per canviar el angle de visió i així aconseguir un vídeo més atractiu, cosa una mica difícil al tenir que córrer OFFPISTE ( una avantatja de perdre’ns tant sovint es que t’acabes acostumant a corra fora pista, jajajaja) .
Seguim, baixant, baixant .. aquí em començo a penedir de haver canviat els camel back, ja que el de l’edu em va botant sobre el cul i no em deixa baixar concentrat , a part les cames em comencen a fallar.. seguim baixant , baixant , baixant, l’Edu començar a tirar i no el puc seguir, estic a punt de tirar-li un roc pq pari i em canvií el camel back, però el charlie segueix baixant baixant i baixant….
Si esteu mirant la crònica al email no podeu veure el vídeo, heu d'anar al blog! o clickeu al enllaç.
ens tornem a trobar més a baix, casi ens tronem a perdre però curiosament no ho fem, i trobem finalment el camí correcte, fem un altre vídeo, decideixo intentar córrer en paral·lel a l’Edu per canviar el angle de visió i així aconseguir un vídeo més atractiu, cosa una mica difícil al tenir que córrer OFFPISTE ( una avantatja de perdre’ns tant sovint es que t’acabes acostumant a corra fora pista, jajajaja) .
Si esteu mirant la crònica al email no podeu veure el vídeo, heu d'anar al blog! o clickeu al enllaç.
Seguim, baixant, baixant .. aquí em començo a penedir de haver canviat els camel back, ja que el de l’edu em va botant sobre el cul i no em deixa baixar concentrat , a part les cames em comencen a fallar.. seguim baixant , baixant , baixant, l’Edu començar a tirar i no el puc seguir, estic a punt de tirar-li un roc pq pari i em canvií el camel back, però el charlie segueix baixant baixant i baixant….
Finalment para i podem canviar els camel back, com no ha flipat amb el camel back, (EDU FELIZ NAVIDAD , tens que demanar als reis un camel back, ja et pots anar portant be nano..) seguim baixant baixant i baixant, finalment arribem a Canillo, per unes rampes d’asfalt per les quals casi no puc ni corra de lo fetes caldo que tinc les cames, penso que tinc que entrenar més..molt més!! Última rampeta de pujada, l’Edu la fa corrent, jo que ja he xutat l’orgull fa temps pujo tot xino xano….i al mateix temps penso en els nostres grans objectius, ZEGAMA AIZKORRI, CARROS DE FOC, TRANSALPINE, UTMB…. Només em fet 16-17km, ens hem perdut, estic fet caldo de cames, i només em fet un parell de pics.. això encara em fa apreciar molt més aquestes curses, encara sentir-les més mítiques , encara tenir més ganes de fer-les algun dia..
Finalment arribem a casa dels pares de la Sira, els quals ens han esponsoritzat l'allotjament, (es que el team KoR ens surten espònsors per tota arreu!!) Dutxada ràpida i des de el balconet i tot fent una aperitiu amb birreta inclosa contemplem la nostra gesta!
Avui més que mai i espiritualment parlant.. jejejeje, bons kms!!
Nota: L’Edu i jo em decidit fer la CARROS DE FOC 2012 ( 55km, 9.200mts desnivell acumulat) .
“ Ir por ir , no, pero si hay que ir se va”
Vaig disfrutar com un animal. La muntanya es la muntanya i sempre et fara sentir sensacions brutals. A repetir quan es pugui i a veure si podem fer mes cims la propera vegada.
ResponderEliminarDos abuelas corriendo por el monte jejeje.
ResponderEliminar