Crònica Zurich Marató Barcelona 2012

Com ja sabreu alguns de vosaltres tot va començar tot just fa un any, quan després d’acabar la cursa del Bombers, el Jr i jo vem cometre la bogeria d’apuntar-nos a la Marató de Barcelona, i dic bogeria pq vem fer la cursa de bombers de 10 km en 58 minuts, el que demostrava que molt runners no érem.

El 1ers passos van ser 1er assumir que teníem que entrenar, quan no hem entrenat ni per fer trial, la nostra gran passió, això volia dir sortir varies vegades a la setmana, i seguint  un pla d’entrenament, tenint en compte que tenim nanos encara es més complicat.

El 2on pas va ser entendre els entrenaments, pq els winners et posen el següent : “20' + 2 x 5000 rec: 3' parado ( ritmo 4'45-4'35) + 10' vuelta en calma” ( lo de la vuelta a la calma ho vaig entendre, per algo es comença) el 1er que penses es que realment la Marató es més que una cursa, i encara t’acolloneixes més, i com a mínim necessites un MASTER, ja que per entendre això he estat mig any!! A part a tothom que li comentàvem ens deia que si estàvem boixos, el que et fa reflexionar si realment ho estàvem, però ja ens havíem inscrit amb el que no teníem més remei que “cojer el toro por los cuernos o por lo que no suena!!”

El 3er pas i més curiós de tots es descobrir que fa un MUR enmig de una marató, que son 42 km, ho tenim clar, bueno millor dit 42,195* metros per els corredors més purs, que la veritat es que estàs tan petat que no vindrà de 195 metros, tornem al tema del MUR que me lio, el 1er que et diuen de la marató,per ANIMARTE, es que hi ha un muro al km 30-35, jo penso i que fa un puto mur entre el km 30 i 35, es una marató o una cursa d’obstacles, després et diuen que no saps a on te’l trobaràs i que  pot estar en diferents llocs en una mateixa marató, aquí ja flipas, penso a sobre mouen el mur per liar-te més?? I quan flipes del tot es quan diuen que no el veus que te’l trobes de cop, i quan menys t’ho esperes, ....OLE TU... encima de pobre apaleaooo.. Tinc que córrer 42 km, amb 20.000 persones més i a partir del km 30 tens que esta atent a no estampar-te amb un mur que no es veu, però nenes esto es una carrera o una VACILADA!! I a sobre pago i entreno per fer això!! Els altres 19.999 ho saben lo del mur? A lo millor ningú els hi a dit!!  Com que jo ja sóc un POFESIONAL del Running us ho explico, Mur = es la gran PUTADA que te puede pasar en una maratón!!  O en otras palabras, es quan esgotes les energies del teu cos i el cos té que buscar una nova font d’energia que finalment troba en les grasses del teu cos, aquest lapsus de temps se li diu MURO pq sembla que no puguis ni con tu ALMA. Els que em coneixeu físicament ( 1,78 m 62 kilos) sóc diguem primet, i penso i quines grasses agafarà el meu cos?? Això vol dir que jo no tinc 2ona oportunitat??? Jajajaja.... muy cachondo el Muro si señor muy cachondo!!!

* Nota de la distancia de 42,195 tan mítica, la marató original era de 49km i ha anat variant des de els 40km-43km fins a quedar finalment als 42,195 km, degut a la Olimpíada de Londres  de 1908, que curiosament son aquest any de nou, la van allargar per que acabés davant del palau reial de Windsor, no fos cas que aquell dia plogués i el reis de turno es mullessin.

El 4t pas i últim es fer una mica de cultura maratoniana, llegeixes com va començar això de les marató, hi ha varies teories, però la més carismàtica es que un soldat grec de nom para flipar en colores... Pheidippides, va córrer aquesta distancia per dir que havien guanyat una batalla  i només arribar i dir-ho patapam el charlie la PALMA, si si la PALMA, o sea que el pobre se estampo contra el famoso MURO que no estava en el 30 sino en el 42… per això ara els soldats porten CASC..  ( Nota: faig conya pq es una llegenda….)

En resum després d’apuntar-te a una marató descobreixes que la formula de la marató es:

50€ + ENTRENO + JEROGLIFICO + MURO + PALMAR = MARATO

I penses I PA QUE T’HAS APUNTAOOO .....CHIPIRON ( Explicació de chipiron més  endavant)!!!!

Puestos todos los puntos sobre la ies seguimos...

Després de bastants mesos corrent, conèixer el Edu S., que junt amb el Kilian vem fundar el Club de running KoR , i fent alguna cursa que altre, el desembre començo el pla d’entrenaments i dic començo pq el meu company inicial el JR es comença a fer el despistat!! Com m’ho veig a venir acabo enganyant al Kilian, l’Edu S., l’Eudald i la Patri pq s’apuntin a la Marató, i així sentir-me una mica més recolzat, el que tinc que agraïr pq en certs moments he estat temptat d’abandonar, el pla d’entrenaments per algú com jo que no ha entrenat mai i que no li agrada gaire l’asfalt es durillo i es fa una mica pesadet pq negar-ho. .

Arribem al 1er gran test abans de la marató , la Mitja de Granollers, la qual acabo amb un grandiós 1h27’16” , (ai perdoneu que ja parleu amb un pro del running... el ‘ vol dir minuts i la “ segons...jajajaja) , total que el tiempazo em crea un dubte, tenia intenció de fer 3h30’ a la marató, però clar amb aquest temps a la mitja, jo tot xulo, em comença a temptar el Sub3h ( Sub no vaig sàpiguer que era fins a 1 mes de la maratò, vol dir  acabar per sota les 3hores), total que la temptació es molt gran, i amb un parada de setmana i mitja per refredat de la hòstia, decideixo fer entrenament per acaba la marató per sota les 3 hores, es a dir amb 2h59’59”, ( La diferencia només es de 1” amb les 3h, però la diferencia es un abisme, es com si fas cim o et quedes a 1 m, es quasi el mateix a efectes reals, però no té res que veure en efectes .....diguem....sentimentals) . Tot això heu de tenir en compte que ningú t’ho recomana, al contrari, et tracten de que es impossible i que estàs boig, que si no fas per sota de 1h26’ la mitja i amb un entrenament sever de mínim 8 setmanes no ho aconsegueixes ni JARTTTooooo de Vinoooo, però a mi com m’agrada molt el vi, pues al lio i al meu rotllo. Total que intensifico el entrenament i faig el últim mes de entrenament sub3h, patint molt però aconsegueixo seguir el entrenament i al ritmes que exigeix, el qual encara em crea més dubtes, pq em pensava que no podria seguir-lo ni de conya... La confirmació final per veure si puc fer la marató en menys de 3hores es un test que es fa amb dos series de 6000 metres, amb un descans de 1 minut i mig entre elles, la primera sèrie la tinc que fer a 4’11”/km i la 2ona a 3’44”/km, no se si mai heu corregut 6km però es molt , total que em preparo per el gran test de confirmació, 1ra sèrie de 6 km aconsegueixo fer 4’11” relativament bé, faig el descans de minut i mig i començo la 2ona sèrie de 6km, 1er km aconsegueixo fer 3’44”, vaig bé, el 500 metros del 2on km NO PUC MES, ESTIC REVENTATTTTTTT!!! I encara em queden 4,5 km, no puc fer ni un cm més, evidentment acabo petant i derrotat en el test, com no els KMS i L’ASFALT et posen al teu lloc, finalment baixo dels NUVOLS de fer la marató en menys de 3h, i començo a pensar i a planificar la marató amb realitat i no des de la il·lusió fantàstica en la que estava vivint...”Iluso de mi .. sub3h.. OLE TU!!. No querías caldo pues toma DOS TAZAS!!!

Després del TEST DE LA REALITAT..jajaja.. encara queda una setmana la qual baixo ritme i kms per començar descansat, a part amb la intensificació del entreno sub3h el genoll esquerra em fa mal, amb el que el repòs suposo m’anirà bé.

Em queda una última sortida que ma fa molta il·lusió abans de la marató, es una globerada i pensada majoritàriament per guiris, però tinc moltes ganes de fer-la, es la Breakfast run, es el dissabte abans de la marató i es fan els últims 4km de la marató olímpica de BCN del 92, amb arribada al Estadi Olímpic, finalment la faig amb l’Edu S. , i la Eva, nou binguda al team KoR, que també li feia molta il·lusió, i així va ser un ambient brutal i la vem gaudir com nens petits, l’entrada al estadi espectacular, i rodar per el mateix lloc que els atletes olímpics no se pq et fa molta il·lusió.

Els divendres vaig anar a buscar el dorsal i visitar la fira, allà es a on realment te’n donés compte de a on t’has ficat, ambient brutal, i els nervis comencen a sortir. Parlant dels nervis us puc dir que el team KoR la setmana abans va ser un intercanvi de emails constant, el que demostrava lo nerviosos que estàvem tots, i quien lo niegue MIENTE COMO UN VELLACO!!

Només dos apunts més abans de la marató, el 1er es que vem escollir una cançó per el team KoR molt bona per la marató, aquella que diu Chipirón...todos los dias sale el sol chipirón... suposo que era per conscienciar-nos que si ens trobàvem el famós MURO i petavem , ser conscients que no passa res i que demà serà un altre dia!! Igualment la cançó te rollito i motivava al personal.

2on es que vem descobrir que una gran persona com el Miquel Alba, no només corria per 1ra vegada la marató, sinó que a mes ho feia amb per una causa solidaria, reptava a tothom a que acabaria la marató per sota 3h40’, i amb el que recaptés ho donaria a l’obra Social del Hospital de Sant Joan de Déu. Evidentment després de felicitar-lo per la iniciativa vem intentar ajudar-lo a fer la màxima difusió, i com no tots els membres del team KoR que feiem la Maratò el vem reptar ,  un gran exemple de solidaritat a seguir!! Felicitats de nou Miquel!

Us heu fixat que porto un rotllo de la hòstia i encara no he començat la crónicaaaa!!

Situem-nos, .. dia abans, 21:00 de la nit, preparant amb tota la il·lusió i nervis, les bambes, samarreta amb dorsal per mi, samarreta amb el meu dorsal de darrera per el meu fill ( Entrarem junts a la meta si arribo es clar) , chip ( El chip es el identificador que portes per controlar els temps, alguns ja sabeu que el Kilian els ven per animals, si son es mateixos, amb el que et sens com un més de un bestiar de 20.000 caps, com a mínim et fa reflexionar una mica , no? Bueno seguimos que se me va un poco..) , gels (glucosa que et posa les piles quan et fallen les forces)  que he comprat a última hora ( El Kilian i el Edu S. m’han menjat al cap i al final els hi he fet cas), pantalons, mitjons, compressors i vaselina, (si si dos nous conceptes que aprens quan corres, un altre dia faig comentari, ara estic massa nerviós ), canvien l’hora aquesta nit, no tinc rellotge clàssic, amb el que crec que tots canvien automàticament, però no estic segur, per si a cas últim whatsapp amb l’Edu S. ens truquem a les 6:15 per si a cas ens liem amb els despertadors... últims whatsapp d’ànims i consells d’amics amb el que et posen més nerviós, però que s’agraeixen moltíssim.  Un cop tot preparat a dormir, dir-ho es fàcil ....fer-ho més complicat, sobretot la nit pre marató, em poso sobre les 22:30 a dormir a les 22:45 estava roncant....jajajaja, suposo que no em va afectar gaire els nervis de la cursa per dormir... De cop a les 1:15 em desperto.. el despertador el tinc programat pq soni entre setmana i avui es dissabte, tot dormit el configuro pq em soni tots els dies.. ho faig i al minut roncant de nou...us juro que estava molt nerviós per la cursa... però no per no dormir..jajaja.. em desperto de nou a les 5:15, penso em queden 30 minuts per dormir, i como no em torno a dormir al segon, ... la cara del Kilian quan li explicava no te preu...de cop em sona el mòbil el Edu S. que em truca..si si evidentment m’he adormit!! Es que pa que,  4 mesos d’entrenament + aprendre el jeroglífic del planning de entrenaments + mentalització psicològica per el muro per afrontar amb garanties la marató i M’ADORMO... que grande eres.... CHIPIRON!!! Total m’ha trucat a les 6:30 em desperto , posat vaselina, vesteix-te, esmorzo la tradicional torrada amb NOCILLA + plàtan + cafè + visita al Sr. Roca + ara si que TINC NERVIS... vaig tard.. agafo el cotxe i llei de MURPHY em trobo el camió de les escombraries en un carrer amb un sol carril, perdo 5 minuts més, començo  a tirar cap a bcn, parlo amb el kilian.. flipa amb que m’hagi quedat adormit, intento parlar amb l’eudald però el telèfon meu de cop deixa de anar, intento parlar amb l’Edu i el mateix, finalment arribo al MNAC aparco el cotxe.. per sort trobo el últim lloc en tot el pàrquing, no m’ho crec encara estic de sort, encara que el lloc es justet, aparco, intento sortir no puc, tinc un arbre que no em deixa obrir la porta, per l’altre costat tinc un cotxe i tampoc puc, intento per darrera, ho agafo tot, i no puc obrir les portes bloquejades per els nanos... torno a anar al davant , marxa enrere al cotxe , surto obro la porta del darrera però no gaire per no picar amb l’arbre, torno a aparcar el cotxe, torno a anar enredera i no puc obrir, s’ha mig tancat la porta i no em deixa.. finalment a la 3ra ho aconsegueixo... ( Com que ja se que heu pensat pq no desbloqueija la porta del darrera??.. doncs pq va amb una clau que no porto a sobre..como os conozco eh... chipirones..)

Baixo escales mecàniques, no ens cansarem abans de començar, apretoooooooooooooooooonnnnnnnnnnnnn, lavabo si us plau lavaboooo, trobo lavabos cua, espero saltant, tot dissimulant com si estigues escalfant, era per una altre raó obvia però com vas vestit per córrer, cuelaaa, entro... no hi ha paper... Però que ESTRESSS i encara no he començat  a córrer.. per sort porto Kleenex, mai en porto, però ves per on avui en porto... surto i miro la cara de la víctima que entra darrera meu, pobret penso, però es lo que tiene la vida dura del corredor... Donc un parell de voltes intentant torbar al Edu i el Miquel. Finalment els trobo, felicito al Miquel per la seva causa solidaria i comencem a parlar de la cursa, decidim anar al guarda-roba i a canviar-nos, veiem nervis per tota arreu i moltíssima gent, deixem bossa, i anem a buscar als altres del Team KoR i al Toni al meu soci, ens trobem tots i fem foto oficial amb el Miquel al centre, la qual ha penjat al seu facebook. Parlem i ens despedim els altres encara tenen que deixar la bossa.

Nota: Tots som debutants a la marató, excepte al Toni que ha fet una dintre d’un Ironman, el winner el va acabar, si una maratò es dura, imagineu un Ironman ( 3,8km nedant, 180km bicis, 42km corrent, perdoneu puristes 42,195 km corrent, hay que ver la tocada de cojones con los 195 m...lo que ha conseguido una reina Inglesa no lo ha conseguido todo un imperio)

Tenim sortides diferents els PROS : Kilian, Toni i Edu S. i Arnau surten en la 1ra sortida, els AMATEURS  Eudald, Miquel i jo a la sortida 2, i la Patri a la sortida 3.

El Edu S. ens pregunta si escalfem, el Toni, el Miquel i jo ens mirem del rollo amb 42km i vols escalfar??? OLE YO con mi solomillo, l’Edu s’en va a escalfar, ens quedem el Miquel i jo que decidim marxar al nostre calaix de sortida, anem xerrant de tota la moguda que ha aconseguit, RAC1, TV3, BTV, etcc... està al·lucinat amb la repercussió que ha aconseguit, i això que no li mola gaire córrer, amb el que encara te mes mèrit el que està fent, compartim estiraments, comentem estratègies, i el mig convenço per seguir corrent desprès de la marató, però ja per MUNTANYAAA que tanto alquitran se’ns ha pujat al cap... i necessitem aires nous...

Quan falten 10 min., em diu dintre de 5 min tindré ganes d’anar a pijar, nens.. dit i fet com un rellotge als 5 min m’ho diu, se’n va a fora a pijar tot un gest per la seva part, pq no vegis amb el personal, després us comento... aquest 5 minuts previs aprofito per intentar apropar-me al calaix següent, ja que entre sortida 1 i sortida 2 hi ha 5 minuts de diferencia, el que em fa impossible córrer junt amb l’Edu S. i el Toni, el Kilian a su bola como siempre, un cop entra a un calaix es transforma en el monstruo devora kms que es, i no et fot ni cas, aconsegueixo arribar a la separació, veig una petita obertura i como quien no quiere la cosa patapam ja estic al 1er calaix ( Que consti que no m'agrada fer això, però en mi defensa he de dir que fa 1 any vaig fer la inscripció i em vaig apuntar al calaix 3h30' -4h sent molt optimista, amb entrenaments he aconseguit que el meu objectiu sigui 3h15’, he intentat canviar calaix amb organització i no m’han deixat, amb el que perdoneu però ho havia de fer) estic darrera de tot del calaix, començo a avançar posicions..recordeu que som 18.000 caps de bestiar a la sortida, amb el que no es gens fàcil, finalment no els trobo, però he trobat un lloc bastant al davant, donen la sortida, veig gent que nomes sortir para a pijar a les balles laterals, i per tota arreu .... seguim i no trenquem la màgia de la sortida, donen el tret de sortida, 30 segons no ens movem... 45 segons ...seguim quiets, .....1 minut comencem a caminar... 1 minut 30 i finalment passem per sota la línea de sortida, speaker animant, musica a tot drap, gent animant, paperets de colors volant i 18.000 il·lusions començant un llarg camí de 42km... i 195 m...jajaja  De cop penso amb la Patri que té sortida 3, passarà per la línea de sortida com a mínim a 15 minuts després de la sortida inicial...

Fem plaça Espanya, un ambient de la hòstia, que grande es la maraton, i només porto 195m... a mira ja només em queden 42km ara si. 42,0km......jajaja es que quien no es optimista es pq no quiere... pugem per el carrer Tarragona començo a buscar al Toni, i l’Edu, al Kilian evidnetment ja ni el busco, pq tingueu una idea es com el llibre de donde esta Wally però amb moviment, es a dir una bogeria, però una gran distracció per començar a fer els 1rs kms de la marató, ritme + o – el que volia sobre 4’30” 4’40”, encara porto l’emoció de la sortida al cos.... però em noto el genoll esquerra i les cames una mica agarrotades ( estic pagant la flipada Sub3h i el seu exigent entrenament), girem al carrer Berlín, empalmem amb Paris, ni rastro de los wallys, el carrer de costat a costat a tope de penya i encara tens que lluitar per l’espai, fent alguna S que altre, i tot això intentant mantenir el ritme, girem a Av. Sarria, aquí tenim més espai, però tot i així seguim lluitant per l’espai, em tranquil·litzo ja que pica cap amunt, baixo una mica el ritme, ni rastre dels wallys, penso en la de vegades que he passat per aquest carrer amb cotxe o moto, i ara ho fem corrent 18.000 persones , es tot un plaer fer-ho, i son petites recompenses que et dona la marató, girem a la Diagonal a mà esquerra per el lateral, menys espai, ara encara més lluita per l’espai, de cop em trobo un corredor empentant una cadira de rodes amb un minusvàlid, tots els corredors que passem per el costat l’animen i ens rendim a aquest corredors voluntaris, més endavant em trobo un invident amb algo de visió corrent rodejat per 6 corredors més, diria que es estranger ( Si no vaig equivocat quasi un 50% dels inscrits son estrangers), per treures el barret, una altre aplaudiment i ànims de la gent ,  comencem a baixar cap al Camp Nou, a on si no estic equivocat hi juga al Barça, .....passem el km 5, i encara m’estic situant a la cursa, em trobo el meu cosí Quim animant a la gent, el saludo i em fa molta il·lusió, no sabeu el que agraïm i la il·lusió que ens fa quan veiem algú conegut i ens animà, ja ens en fa quan no el coneixem imagineu quan es un conegut, amic o familiar, seguim per travessera de les corts, mira que es gran el Camp Nou, doncs no  me n’adono que l’estem passant per el costat fins que quasi el deixem enredera, serà l’emoció de la cursa, o que està per el que estàs, controlo ritmes, vaig amb el que volia, però segueixo lluitant per l’espai, es que som 18.000 flipaosss corrent, ........baixem per Numáncia, descobreixo les esponges, agafo una i me la passo per el genoll, sembla que em calma una mica el dolor, suposo que es psicològic, però todo vale en la vida del Señor, agafem Avda. Madrid, també ample, ens comencem a situar a la cursa, començo a pensar que els wallys podrien estar per darrera, i que al calaix els he avançat sense adornar-me’n, m’han dit que anirien a 4’40”, jo estic anant inclús per sota 4’30” amb el que ja els tindria que haver passat, un charlie s’acosta i em pregunta que si vaig a 3h10’, li dic que no que vaig a 3h15’ ( 5 minuts us poden semblar poc però corrent us asseguro que es molt) , però que he sortit una mica embalat, suposo que busca company de travessa, al de l’altre costat meu s’anima a la conversació i també va a 3h15’, ja tinc companys de travessa,  comencem a parlar d’estratègies i d’experiències, jo sóc l’únic novato dels 3 , em que em fa pensar que sino la he liat amb el 3h15’ com objectiu, comencem a baixar per crta Sants., i ja estem al km 10, 44’53” un pel per sota de 4’30” , anem bé encara que genoll i cames agarrotades estan recordant-me que son ells els que treballen...

Seguim Crta Sants, de cop WALLY a la vista, em trobo al Edu i al Toni , xuto als meus nous companys de travessa  que me han durao 1 km,  de la emoció quasi ni em despedeixo, saludo al Edu i el Toni, ...jajajaja ... i tindrieu que veure la cara que van posar... pensaven si aquest ( es a dir jo) ha sortir 5 minuts més tard que nosaltres i ja ens a atrapat al km 10 vol dir que ja ens treu com a mínim 5 minutssss.... no els faig patir més amb càlculs interns i els hi comento que la final m’he colat al calaix seu i he sortit amb ells, comentem estratègies de nou, parlem una mica, ells van a 4’40” i jo a 4’30” , dissimuladament els faig anar a 4’30”, seguim xerrant i comentant , la sortida el ambient, etc... , arribem al km 12 amb molt públic animant, i comencem la Gran Via, una altre carrer que et fa gràcia anar corrent per el mig del carrer, sempre ple de cotxes i ara només persones, curiós de veure i viure, al final el Edu i el Toni em descobreixen el ritme i no es deixen enganyar i segueixen amb els seus plans de 4’40”, em quedo solet una altre vegada al meu rotllo, esponges de nou que van directes al genoll, arribem a Pg de Gràcia, afluixo el ritme pq es pujada, de cop veig la Pedrera i me’n adono que no he vist res dels molts monuments i edificis emblemàtics de la marató, ( Eudald tens tota la raó MARATO-TURISME es incompatible, al menys per mi), arribem a Roselló – pugem per PG. St. Joan , agafem Indústria i girem per Sardenya, encara estic lluitant per l’espai es increïble i estem al km 17, veiem la imponent Sagrada Família, un dels moments més emotius de la marató, molt púbic també per aquesta zona, girem per València més esponges per el genoll, a tot això, a tots els avituallaments no he perdonat cap aigua ni beguda isotònica, deshidratat segur que no estaré. A part em començo a notar com si el mitjó del peu dret s’hagués posat entre els dits i em comença a molestar molt, estic a punt de parar per arreglar-ho però decideixo aguantar 1km més, em segueix molestant, però decideixo seguir mig km mes, sembla que finalment tot es posa al seu lloc de nou, i  pus seguir corrent

Ens apropem al km 20, important pq es a on he decidit pendrem el 1er gel, pugem per Meridiana, que tothom m’ha dit que es bastant dur, però hi ha bastant públic i es bastant agradable, arribem al km 20, de cop m’estresso em vull pendre el gel però no hi ha avituallament, i el gel es súper dens i sense aigua es un gran problema,....uff m’atabalo... finalment i just abans de arriba a la mitja marató trobo el avituallament, i em puc pendre el gel, a part no m’he posat vaselina al mugró esquerra amb el que fa 5 kms que el tinc irritat i ja pensava que patiria fins al final, però per sort en aquest avituallament hi havia vaselina i me’n vaig poder posar i problema solucionat, no vegis si et passen coses en una marató i això que només porto mitja.

Torno a baixar per la meridiana, intento buscar als del team, però no veig ningú, baixem per Felip II, creuem el pont de Calatrava , la petita pujadeta que té es un trenca cames i ja que les portes limitades, i se’t fa molt durillo, després tornem a girar cap a la gran via, em torno a trobar el corredor del CNB del mocador USA al cap de la mitja de Granollers, i recordo la gran cursa que vem fer tot el team a Granollers, segueixo a bon ritme, agafem rbla prim que tendeix a baixar i s’agraeix moltíssim, arribem al Fòrum, agafem Diagonal Mar amunt, la qual agafo amb molta il·lusió, pq passem per davant de casa el Kilian i estaran la Marta , la Carlota i el Antonio, i com us he dit dona molta moral i ajuda moltíssim al corredor, el problema es que vaig passar per davant i no em trobo a ningú, snif ..snif... però s’ha de seguir, arribo adalt de tot de la Diagonal Mar amb plaça les Glories, i visc un moment increïble de SUBIDONNNN!!! Tota la corba està plena de gent que fan un passadís a on passem com a molt 3 corredors en paral·lel , i tots animant a MUERTE!!! El millor tros de tota la marató en ambient de públic, IMPRESIONANT!! Pell de gallina, emocions al límit, el subidon perfecte per afrontar el temut km 30 a on comença el misteriós MUR :..... el enemigo invisible..... M ...U...R...O... voy a por tiiii!!

Passat al subidón i a punt d’afrontar el km 30 , veig moltes llebres ( Amics que s’incorporen a la cursa per ajudar al corredor a acabar i mantenir el ritme i sobretot a superar el MURO) curiós que cap d’aquestes llebres portaven grampons ni piolets per saltar el muro famós.... Jo no he pogut trobar cap llebre, amb el que tinc una gran enveja dels que la tenen i ara la trobo a faltar de veritat... Però de cop em toquen per darrera, es el Toni, el meu soci, que m’ha atrapat, a partir del km 20 s’ha posat a seguir una noia que anava a ritme de 4’20” i l’està seguint, després de un breu intercanvi de paraules, penso perfecte ja tinc llebre, pq el Toni anava a un ritme molt bo, inclús massa ràpid per el meu planning, però decideixo seguir-lo, això em fa concentrar-me de debò i de cop formem una espècie de trenet amb la noia davant el Toni i jo, passem el km 30 a on em prenc Gel + avituallament, perdo el tren momentàniament , però ràpidament m’incorporo de nou, mentres anava darrera patint ( ho tinc que reconèixer) començo a fixar-me amb l’estil que té la noia ( la qual el físic no l’acompanyava gens i anava a un ritme molt bo) i el Toni, van súper fins i concentrats, i jo em trobo amb un estil que el podríem batejar com estil BANANERO, es a dir descoordinat i gastant energia innecessària per tota arreu, el que em fa riure per dintre ja que per fora no podia ni respirar, i intento fixar-me como ho fan, però es tal el ritme que no puc ni fixar-me. 

Estilo BANAERO ( Corredor Verde)  vs ESTILO CON CLASE ( Corredor Rojo)

De cop als 3 km del trenet el Toni es separa de la noia, en 1er moment penso en posar-me jo  a darrera  de la noia i seguir, però si ja vaig patint a darrera el Toni imaginat darrera la noia, amb el que em quedo darrera el Toni, comencem a baixar el ritme, cosa que agraeixo molt i més sàpiguen que estem en els kms del mur, de cop miro el rellotge i estem ja per sobre de 5’ em poso al costat del Toni, i el veig petadillo, ( Penseu que no ha entrenat gaire per la marató)  decideixo posar-me davant i fer jo de llebre, ja que ell m’ho ha fet a mi durant 3-4km, intento pujar de nou al ritme però no gaire, ja que jo també estic petadillo, però tot i aixi el Toni no pot, crec que estar en ple Mur, tinc dubtes de si tirar o intentar ajudar-lo a passar al mur, decideixo intentar tirar d’ell com a mínim fins km 35 que diuen es a on psicològicament s’acaba el mur, arribem però no pot, veig l’avituallament i finalment decideixo incrementar una mica el ritme i tirar, passem per l’Arc del triomf, Ronda ST Pere, Plaça Catalunya, Portal del Angel, Catedral, Via Laietana, i al carrer Ferran a on al principi tinc un petit baixon pq tendeix a pujar, passem per plaça St. Jaume i finalment Rambles, km39, només queden 3,195km Colón , fa molta calor, i encarem el final i temut Paral·lel , i ara entenc pq es tan temut, tendeix a pujar es molt ample i fa calor, tot i així segueixo tirant , veig gent feta caldo, caminant  però segueixen, això també es molt meritori i gran, em trobo a un que no sap ni a on està i un del públic decideix ajudar-lo i acompanyar-lo fins l’arribada, que GRANDE EL PUBLICO,  els animo quan passo per el costat, però no gaire pq les forces estan al límit, estic a 300 metres de l’arribada , començo a buscar al Alex, el meu fill per fer l’entrada triunfal junts, L’Edu m’ha dit que hem quedat amb les dones i els nanos en un globus negre de Zurich a la dreta, pero en la sortida no m’he fixat a on era, amb el que tots aquests 300 metres tornen a ser un Donde esta Wally II , 250m, no el veig, 200 metres no el veig, 150 m no el veig, em poso nerviós, 100 metros no els veig, em poso molt nerviós, no sabeu la il·lusió que em fa  creuar l’arribada amb el meu fill de 3 anys ( inclús em entrenat junts l’arribada... tot motivats els dos..jajaja), 50 metres no el veig, pero de cop em saludan ..per sort ells m’han vist, agafo l’Alex i anem junts corrent a creuar l’arribada ... IMPRESIONANT!!!!! He creuat la meta de la meva 1ra marató i a més de la meva ciutat amb el meu fill de la mà... NO HI HAN PARAULES!!!  De cop SILENCIIiii, reflexiono en 3-4 segons.. agafat de la mà del Alex, ... em quedarè amb aquest moment tota la vida!!!

Ens donen medalla, li pengen  al meu fill, el genoll em reclama la seva atenció, pujar les escales es tot un tema, plàtan, taronja, beguda, comento la jugada amb el meu fill de 3 anys, que em mira amb cara de flipadillo, el pobre encara esta al·lucinat i no s’atreveix a parlar gaire. No trobo ningú del team, anem a buscar la bossa, ens trobem  a la professora del  cole del meu fill, l’Alex encara flipa més, ens trobem amb l’Edu, fem una abraçada de finishers orgullosos ell 3h19’, jo 3h15’ amb el que hem aconseguit objectius, ens trovem el Kilian i el Toni, els dos una mica emprenyats, el Kilian pq el genoll l’ha fet parar un moment al km 39 , tot i així ha acabat i amb 3h09’ ( Tiempazo) i el Toni tot i patir el mur 3h22’, no em vull ni imaginar si hagués entrenat una mica el temps que hagués fet.

Anem a buscar les dones, petons felicitacions , fotos i peus en remull en una font, .... que GUSTAZOOO!!! També ens ha vingut a rebre la Eva i la Lluna, el que ens ha fet molta il·lusió, en els ulls de la Eva he vist que algun any correrà la Marató de BCN, o m’equivoco? Jajajajaja..

Finalment ens enterem que l’Eudald ha fet un carrerón i ha acabat en 3h19’, i fent l´últim km per sota de 4’, jo l’he fet per sobre de 5’, la nostra Súper Patri 3h49’ ..Ole Tu!!! I amb un handicap importat..veieu la seva crònica...jajaja

Per cert el Arnau s'ha marcat un tiempazo de 3h17'.. apareix ...desapareix sense dir res... i toma tiempazo!!

El Miquel a aconseguit el seu repte i ha acabat en 3h29’ i recaptar prop de 8.000€!! Aixo si que es mereix un OLE TUUUUUU!!!!

La pròxima cursa Bombers , i també  a començar a  preparar la Carros de Foc ( 55km amb 9.000 metros de desnivell acumulat) .

Per cert la II Batalla de VETS vs BABIES com no ha acabat amb la victòria del VETS

VETS 2 , al LORO QUE NO ESTAMOS TAN MAL

BABIES 0 PATATEROOOOOOOOOOOOOOOOOOOoooooooooooo!!

Recomano llegir cròniques del Eudald i la Patri, molt bones les dues... encara acabarem fent un llibre del team KoR, todo se andarà, millor dit correrà.

Crònica del Kilian: " una marató es molt llarga, son molts kms." .....Si senyor es pot dir mes ALT PERO NO MES CLAR!!!

Només em queda Felicitar a organització, públic, voluntaris i sobretot a la família, heu aconseguit que per 16.216 persones ( els arribats)  el 25-3-2012 sigui un dia inoblidable!!!

Com sempre Bons kms!!!