Cròniques Marató BCN de la parella del KoR

PATRICIA: LA NOSTRA PERLA DEL TEAM


Hola nois!

Crec que encara no he paït totes les emocions i experiències d'ahir. Aquí la crònica de la meva primera marató (el pre, el durant i el post):

El patiment va començar dijous estant de guàrdia, quan el meu nas va començar a moquejar sense motiu... és possible que no m'hagi refredat en tot l'hivern i que a 3 dies de la marató m'hagi de passar?¿ No li dono més importància, penso que a l'endemà segur que estic bé, però... SORPRESA! Divendres encara més mocs que dijous, així que decideixo començar amb el dopping: Frenadol abans d'anar a dormir i a veure que passa dissabte. Doncs dissabte em desperto feta una merda, se m'han passat els mocs però tinc molt malestar. No passa res, tal com estic penso que a l'endemà (dia de la marató) no puc estar pitjor, es tracta de passar el dia fent repòs i diumenge serà un altre dia. Per dinar una mica de pasta sense gana i al sofà a veure una peli i comencen els nervis. Massa temps per pensar, el que em fa recordar que el dia de la marató m'havia de venir la regla, quina putada! Per un cop a la vida desitjo que se'm retrasi una mica... Arriba el vespre i comencen els preparatius: dorsal, xip, roba, vambes i molta il·lusió! Canviem hora a tots els rellotges i posem alarmes, amb el dilema de si canviaran les hores automàticament o no, per sort els despertadors de tota la vida no fallen! Molts nervis, però ara toca dormir...

1h de la matinada, l'Eudald engega el llum i s'aixeca i jo, evidentment, em desperto però em tapo amb el nòrdic i tanco els ulls intentant no desvetllar-me, ho aconsegueixo i continuo dormint. 5:50h em desperto, sense alarmes, 10 min abans de l'hora prevista, així que m'aixeco per començar amb moltes ganes el gran dia. Em trobo bé?¿ Siiiiii, ni rastre del refredat, què bé! Però amb la regla, què hi farem, és el que té ser dona. Preparo l'esmorzar: pa amb tomàquet i cafè amb llet, visita al lavabo, em vesteixo i al carrer. Encara es fosc, però es respira alguna cosa especial a l'ambient, quina emoció! A mesura que ens acostem a Plaça Espanya el número de runners al nostre voltant es multiplica i en arribar allà, quin ambient! Increïble! Per sort aconseguim ajuntar-nos tots per fer foto oficial, tots ben guapus i somrients. Anem ben ràpid a deixar les bosses i a partir d'aquí ja us perdo a tots de vista. Aprofito per anar a fer un últim pipi i cap a buscar la meva sortida. Vaig trotant molt suau i entre la multitud cap a la meva sortida (que tenia un bon tros) i a mig camí veig una entrada al calaix previ al meu, intento col·lar-me fent-me la despistada, però molt amablement els dos voluntaris que hi havia controlant em diuen que l'entrada al meu calaix està més endavant. Així que continuo però, ON ESTÀ L'ENTRADA???? No arribo mai, està al final de tot del calaix, així que hi entro i em vaig colant entre la gent fins que aconsegueixo posar-me davant de tot. Faig una mica d'estiraments. Molt ambient i mooooolts nervis.

Les 8:30h: donen la sortida, la gent aplaudeix, la música anima l'ambient, però des d'allà darrera encara no es veu moviment. Segona sortida, crec, i ens comencem a moure. Tenim una cinta i munt de gent de la organització davant nostre perquè no ens adelantem gaire perquè no ens podem ajuntar amb els de davant. Anem avançant, molt a poc a poc, jo ja no sé quantes sortides han donat, estic massa nerviosa. Faig el pensament de passar per sota la cinta i col·lar-me a la sortida del calaix davant meu, però hi ha massa gent mirant-me massa intimidant. És igual penso, ja els agafaré. Ja ha sortit tothom, veig com el globus de les 4h se'n va, només quedem nosaltres. Ens fan avançar a poc a poc fins a la línia de sortida, cridant com a bojos que no ens avancem. De cop surt tota la filera de gent de la organització del davant i... MOMENTAZO: em quedo a primera fila, enmig de la línia de sortida amb tot l'asfalt per davant per mi sola i un càmara a 10 metres fent fotos del gran moment! Quina emoció! Se'm posen els péls de punta i ens donen la sortida, sense ningú per davant, indescriptible! Surto a bon ritme, amb 5 o 6 més que surten emocionats vom jo. Agafem Plaça Espanya i després Tarragona. Objectiu: agafar als de davant el més aviat possible, i en un km, a 4'48'', passo el globus de les 4h i afluixo una mica el ritme. Em poso a 5'15'' que és el que tenia previst i continuo així dos km més, però em trobo molt bé i sense adonar-me'n pujo una mica el ritme em poso a 4'56'' i em torno a dic, Patri, para una mica que són molts km. Anem pel Camp Nou, molt bones sensacions i avançant gent tota l'estona. Torno a agafar el meu ritme però només per un km i se me'n van les cames torno a fer 3km més ràpids i ja hem fet 10km, 50'35'', massa ràpid per les meves previsions així que torno a reflexionar. Estem a carretera de Sants, bastant ambient per l'hora que és, potser on més animació hem trobat en el que va de recorregut. Aconsegueixo agafar més o menys ritme a 5'05''-5'10'', arribem a Plaça Espanya i enfilem Gran Via, veig al meu sogre al km 13, saludo i continuo al meu ritme, arribem a Passeig de Gràcia, aquí tinc algun problema per córrer còmode, massa gent, però vaig mantenint temps i sense adonar-me'n arribem al km 15. Hem passat la Pedrera?¿ Jo ni l'he vista. Continuo a  5'05''-5'15'' amb alguns alts i baixos en funció d'avituallaments, pujades, baixades, aglomeracions, etc i més o menys aconsegueixo manternir-lo. Hem passat Roselló, Passeig de Sant Joan, Industria, Sardenya amb la Sagrada Família (aquesta sí que l'he vist) i ja enfilem el carrer València, on descobreixo que això de mullar-se una mica amb les esponges va de conya i on trobo els meus pares amb uns tiets i l'àvia de l'Eudald, saludo, em fan foto i endavant. Cada km que passa em sembla que hi ha més gent animant i et va pujant l'ànim. Arribem a Meridiana, horrible! Poc espai per córrer i res per veure. Vaig mirant els que baixen a veure si us veig però em sembla que tots aneu bastant més endavant. I a tot això passem la mitja 1h48'38'', continuo per sota del previst, veig el globus de 3h45' a 100m... això em passarà factura! Hem passat primer avituallament amb gel, he tingut tentacions però prefereixo esperar-me a la fruita. Al km 22 començo a notar-me les cames, quina merda! però encara puc més o menys mantenir un ritme decent 5'15''-5'20'' fins arribar a la Diagonal, on comencen els problemes de debò. Començo a tenir mal de panxa, arriba el primer avituallament amb fruita i necessito menjar alguna cosa però amb el mal de panxa... és igual, agafo dos trossos de taronja i continuo. A la Diagonal un ambient brutal però no el puc disfrutar gaire. A partir del km 27 necessito baixar més el ritme però fent un gran esforç per mantenir una temps més o menys decent, 5'30'' fins al km 30, que passo en 2h36'55'' però el globus de les 3h45' s'allunya, el meu mal de panxa millora, passo el mur i les meves cames rebenten, quin mal!!! Començo a preguntar-me si podré aguantar fins al final o si realment el mur existeix i m'acabo de donar de morros... Decideixo baixar el ritme, penso que o faig això o no arribo. Així que enfilo el front marítim a un ritme bananero, 5'45''-6', amb un patiment de cames important. Els meus pensaments ja només estan en anar descomptant km per la meta. Just abans d'arribar a la ciutadella veig un runner molt veterano que no s'aguanta dret, el porten entre dos que intenten convercer-lo per que pari, però ell no vol, quina moral! Continuo al meu ritme de passeig de diumenge, als avituallaments ara ja la gent s'atura, es pren el que s'hagi de prendre amb calma i continua corrent, no com al principi que la gent passava a empentes per no haver perdre ni un segon. Jo afluixo una mica agafo aigua i continuo sense parar, crec que si m'aturo no seré capaç de tornar a posar-me en marxa. Passo la Ciutadella, Arc de Triomf, Ronda St Pere i arribem a Plaça Catalunya, ja hem passat el km 37 i només queda un petit passeig pel centre històric de la ciutat abans d'arribar al Paral·lel i enfilar la recta final. Què llargs se'm fan aquests km!! Però cada un que passa recordo que queda un menys i això m'ajuda a treure forces d'on no n'hi ha. Així que pensant en tot això arribo al Paral·lel i semble que sento el meu nom a tot arreu, et vas girant per veure si és algú que coneixes, però no, és gent completament anònima. Tothom anima un munt i els runners estem tots fent l'últim esforç per arribar a la meta. N'hi ha que caminen, n'hi ha que apreten una mica i d'altres, com jo que mantenint el ritme que portava en els últims km aconsegueixo arribar al km 42, torno a veure el meu sogre, saludo i amb les poques forces que em queden apreto una mica a la recta final i arribo a la línia de meta amb un somriure d'orella a orella, eufòrica i amb una gran satisfacció. Temps: 3h49'18''.

Em pengen la medalla de finisher al coll, que et fa tanta il·lusió que et sents com un nen petit, i a recuperar forces. Beure molta aigua, menjar una mica de fruita i a veure si us trobo. Pujar les escales per anar a buscar la bossa al guardaroba és tota una odissea, però hi arribo. A mig camí em trobo el Toni que em diu que estava amb vosaltres però us ha perdut de vista, intercanviem experiències i m'acomiado. Truco a l'Eudald, el localitzo, estirem una mica a la gespa. Però i la resta del team?¿ Truca el Kilian, estan a la sortida del metro per anar cap a casa, i dels altres, ni rastre!! Molt malament, ens hem quedat sense foto post-marató! Doncs res, anem cap a casa, a dinar fideà i al sofà el que queda de tarda.

I després de totes les emocions, sensacions, sentiments, patiments i satisfaccions, i només mitja hora després d'haver acabat la marató ja havia tingut temps, més que de sobres, per posar en una balança els pros i els contres de l'experiència i per adonar-me'n que el pros havien guanyat per golejada. Així que nois, crec que això ho hem de repetir, ni que sigui per poder-nos fer la foto de finishers de TOT el team KoR... ;-) I quan dic tot el team, vull dir tot el team.

Per que puguem viure moltes com aquesta!!!

Edu, Juanra i Albert us animo a que entreneu per un altre any, de debò que val la pena.

Patri






EUDALD: EL TRAUMATOLEG DEL TEAM

Bé, per la meva part, estic content.

Crònica, però no intenta ser una crònica com les del Marc, jo de gràcia no en tinc.

Nit abans:
Nervis. No vaig fer migdiada per poder anar a dormir d'hora. Dinar pasta i carn. Sopar amanida lleugera. A dormir cap a les 22h antigues, però abans repassant 4 cops les coses (que si dorsal, que si xip, que si quina samarreta faré servir, que si les vambes, que si les plantilles, etc...) Més nervis. Posar a carregar el Garmin amb tota la cura del món que no quedi mal encaixat i al matí següent veure que no s'ha carregat (no seria la primera vegada) I aleshores va arribar el dilema més gran del dia (encara que no em va plantejar tants problemes com a d'altres, que ja explicaran...) les alarmes pel dia després. A veure, el telèfon mòbil canviarà sol l'hora? No la canviarà? Si programo l'alarma ho farà amb l'hora nova o l'antiga? No problema. Ho programo tot havent canviat jo manualment l'hora. El pitjor serà que em soni una hora abans. Mal menor. Igualment, em poso dos despertadors dels que van a piles de tota la vida. A llegir i a dormir, encara que sense son. Primera vegada que em desperto per la nit: la 01h. Lavabo. 2a vegada: les 4:23h. A seguir dormint sense anar al lavabo. Finalment sonen les alarmes a l'hora indicada (gràcies als despertadors a piles, xq el mòbil estava dormint com jo, no va sonar cap alarma).

Dia marató:
Un cop llevats, comprovo que el Garmin ha carregat bé, got d'aigua, lavabo, esmorzar habitual (pa amb tomàquet i formatge, cafè amb llet). Vestir-se. Mirar a l'ordinador una última vegada el recorregut, retortijón de nou, nova visita al Sr.Roca. Ara ja em trobo bé del tot. Sortim de casa cap a Plaça Espanya a les 7h del matí. Encara de nit. Veiem que per l'altra vorera hi ha un tio amb malles i paravent i motxilla acompanyat d'una dona que va amb dues bosses de plàstic amb el que semblen entrepans. Guiri que s'allotja a l'hotel que hi ha davant de casa. L'avancem per la dreta. Al passar davant l'altre hotel que tenim a prop veiem a recepció uns altres tios en malles preparats per la marató. Bé, no estem sols en això. Arribem al metro. Andana amb 3 o 4 penjats vestits de corredors. Tots ens anem mirant les marques de la roba, els rellotges, que si això, que si "lo" altre... Només 1'30'' d'espera al metro. Entrem al metro i allò està ple de maratonians! (o aspirants) que es barrejen amb els qui tornen de festa. La veritat és que no els envejo gens ni mica, i de fet, crec que bastants ens envejen a nosaltres. Metro fins a Plaça Espanya, ben apretadets. Just abans de baixar del vagó, el maquinista ens desitja sort per la megafonia. És d'agrair. La gent no reacciona. Sosa. Marabunta que es baixa del metro. Ens tornem a creuar amb gent que torna de festa. Per primera vegada a la vida, els qui són mirats "raros" no som nosaltres, sinó ells, xq tots els corredors i acompanyants flipen amb les pintes... Sortida a plaça Espanya. Ambientazo. Esperem a l'Arnau (company de triatló des de fa molts anys) i ens trobem al Kilian que ja s'està pixant. Pugem fins als lavabos de la zona d'escalfament. Ens trobem al Marc, l'Edu, el Miquel, el Kilian, la Patri, l'Arnau i jo. Foto oficial amb el mòbil del Miquel, que penjarà al Facebuuuuk del repte. Anem a deixar les motxilles al guarda-roba. Molt ben organitzat. Tràmit ràpid.

Zona d'escalfament: Digueu-me globero, però em sembla que tinc per davant 42 km, que em donen per escalfar de sobres abans de la paella. No ho necessito. Igualment, per no semblar molt globero, dono dues voltes a la zona d'escalfament, més que res per poder estirar més còmode després. Entro al meu calaix de sortida, em poso prou davant de tot, i a esperar. 8 minuts. 5 minuts. Vaig fent estiraments. Volen samarretes pels caps, alguna ampolla, algun gel... Per megafonia ens animen, música... Comença la marató de cadira de rodes. Després els pros, després els no tant pros i 6 minuts després sortim nosaltres. La veritat és que els nervis ja no els tenia, ara era més emoció que cap altra cosa. Arribem a la línia de sortida i endavant. Garmin engegat. Sortida "suau" que són molts km. De moment tot i ser 20.000, puc córrer prou bé. Només començar la gent ja para a pixar. A veure si aguanto gaire jo...

Comencem a pujar Tarragona amunt. Un noi em pregunta pels globus de 3:30h. Li dic que han sortit en la seva sortida (anava amb dorsal groc <3h, i estava en la meva sortida i buscava el temps de 3:30h, així que NOVATO com una casa) i que estan com 5 minuts per davant. Primer Km en 4:52. Temps correcte pel que vull fer. Seguim. Anem fent, Diagonal, no hi ha ningú pels carrers. Camp Nou, Avinguda Madrid, Sants. Ja porto estona pixant-me. Em dic que als propers lavabos em paro, però en els que veig hi ha cua, així que decideixo parar quan i on es pugui a canviar l'aigua a les olives. Grup de tres contàiners a l'esquerra de la carretera de Sants en un carreró, cap allà que hi vaig (jo i nosé quants més...) Pixada meravellosa. I tornem a córrer, però ara més còmode. Km 10: 47'50'' al Garmin, temps oficial ( que ja està a uns 200 metres més enllà del que em marca el Garmin) 48'06''. Anem bé, a aquest ritme crec que puc acabar. Plaça Espanya. Animació. Bon ambient. Hi ha guiris corrent que només fan que motivar el públic xq animi. Jo m'abstinc de gastar més energies de les necessàries.

Enfilem Gran Via. El meu pare ens havia dit que estava al km 13, no recordo a quina banda. Vaig per la dreta, que hi ha menys gent. Avanço gent que deu anar a 6 minuts/km amb el dorsal vermell... Veig al meu pare a l'esquerra (Murphy) el saludo i em veu. Seguim fins Passeig de Gràcia. Molt bon ambient. Al fons veig els globus de les 3h30'. Vaig bé, això vol dir que els podré superar. Seguim avançant. Jo tota l'estona vaig avançant gent. Sagrada Família. Circuit bonic. Qui digui que corrent una marató es pot fer turisme, que s'ho faci mirar. Jo només tinc ulls pel terra, per les bambes del de davant i pel meu rellotge. Carrer València. Aquí sé que hi haurà família esperant. Em poso per la dreta i a l'alçada del carrer Independència em trobo a la meva àvia, els meus sogres i uns tiets de la Patri. Els veig jo abans a ells (no m'extranya, amb la de gent que hi ha...). Meridiana. Què n'és de lletja la mal parida. I a sobre ens creuem amb els que ja estan de tornada... Km 20. On està l'avituallament amb el Gel?¿?¿? Com suposava, primer et donen l'aigua (que me l'ha donada una infermera de Bellvitge que estava de voluntària) i després el gel. Havia decidit que me'n prenia 2, un al 20 i l'altre al 30. A ello vamos. Què dolent que està el de llimona, i què dens! Bé, és el que hi ha, tot sigui per la marató. Aigua per un tubo. Mitja marató. 1h40'54''. Anem bé. Si aguanto a aquest ritme , els últims km els estava fent a 4'40''/km, vaig molt bé.

No tot podia ser tan maco. Comença el maleït mal de cames que m'ha acompanyat les últimes setmanes, però avui ha tingut la deferència d'arribar als 21 km, i no als 6 com al principi. Bé, no passa res, és només dolor. Aguantem. Seguim meridiana, baixem Felip II i a la baixada un dolor bastant gran, pujada del pont, perfecte, i altre cop baixada amb molt dolor. Crec que al final tindré problemes amb els quàdriceps... Afluixo. Baixo cap als 4'55'' aprox. Aguantar. Avanço un yayo que porta dorsal vermell i que s'endú tots els ànims del públic. I jo què? Ell ja n'ha fet moltes de maratons! Diagonal. Pujada. Territori conegut. No penso gaire. Km 27. "només queden 15" penso. Saludo a ma mare a l'esquerra. Torre Agbar. Passadís "a lo etapa de muntanya del Tour". Un corredor davant meu va fent obrir el públic, i jo m'aprofito darrera per avançar més gent, ja que baixar el ritme em feia més mal de cames. Em fa mal també a l'articulació del primer dit pel peu D, probablement tendó extensor llarg del primer dit.  Primera vegada a la vida, i ha de començar avui? Tolerable. Seguim. Km 30. 2:23:52. Millor que a l'entrenament. Només keden 12. Ara tot és territori desconegut. Mai he corregut més de 30, i la primera (i única) vegada només feia 1 mes aprox... Mantinc ritmes sobre 4:50-4:55. Avanço un excompany veterà de triatló (porta una samarreta"De Soto" que deu tenir uns 20 anys d'antiguitat, i no és broma) Front Marítim. Descobreixo que si em tiro aigua fresca per les cames em baixa el dolor. A partir d'aleshores ho faig en tots els avituallaments.

Km 32. Només 10 km. Em dic que per 10 km que queden, crec que puc pujar el ritme, que respiratòriament vaig sobradíssim. Tot es redueix al mal de cames. Començo a apretar. Començo a baixar temps. Km 34. Només 8. Penso que quan faig sèries aquesta és la distància que faig (4x2000) i que per tant, puc mantenir un ritmet alt i sostingut fins al final, com si fos una sèrie llarga. Km 36. L'altre dia vam fer 2x3000 i va anar bé. Avui també ho podré fer. Començo a baixar més temps, ja vaig a 4:40''. Portal de l'Àngel. Baixada. Molt mal de cames. Espero amb ganes el pla i la pujadeta per poder-ho suportar. Ajuntament. Altre cop baixada. Rambles. Només 2 km. Ja no hi ha excuses. A apretar s'ha dit. 4:24, 4:16, 3:58 i 3:46. Paral·lel es fa etern. Avanço un munt de gent. Ara ja sí que estic patint. La gent em comença a animar al veure'm la cara. És d'agrair. El meu pare em veu al km 42. Ja acabo. Entro a Maria Cristina. Molt emocionant. Tot ple de gent cridant. Música a tope. Esprint final. La gent ja no pot més. Temps final 3h19'41''. Bé. Content. 2a mitja marató uns 2 minuts més ràpid que la primera. Molt bé. No només he acabat, que ja suposava que sí, sinó que en un temps correcte per ser la primera. Sincerament, si vas a un ritme correcte, tampoc n'hi ha per tant, amb entrenament i ganes es pot fer perfectament. Si la vols fer bé de debó, això és una altra cosa...

Em posen la medalla de Finisher. M'entra l'emoció, que puc dominar... Menjo sense gana. Bec amb molta set. Estiraments, ja que em fan un mal les cames que no puc amb elles...

Espero a la patri que no trobo. Fins que em truca. Estiraments i cap a casa a la dutxa. Tots contents. Dinar fideuà. Dolor de turmells que no m'havia passat mai!! Els tendons extensors del peu. No puc ni caminar xq no puc aixecar el peu per no entrabancar-me, i he de caminar aixecant genolls.

Bé. Crònica més llarga del que pensava. Si heu arribat fins aquí, té mèrit.

Edu i JoanRa, l'any que ve l'heu de fer. Assequible però si sou estrictes amb l'entrenament abans!

El dolor és temporal, l'orgull és per sempre!!!!

Ah, la patri i jo anirem a gravar la medalla amb el nostre nom i el temps. Adjunto foto un cop arribats a casa.

Ja parlarem del següent objectiu, pendents de l'evolució de les nostres cames...

A reveure!

Eudald