Crònica Bombers 2012

L’última prova abans de la tan esperada Carros de Foc, no ens podíem perdre aquest gran prova de 10km, només  l’ambient que hi ha amb 24.000 participants, i per cert també es el punt de partida del nostre club KoR tot just fa un any.

Per desgràcia vem patir les baixes del Kilian  i l’Edu P. per lesió, de l’Eudald per guàrdia laboral, i l’Albert que està desaparegut entre tantes guàrdies i alguna que altre lesió, amb el que no estàvem el team al complert.

Afrontàvem aquesta cursa amb objectius bastants clars, alguns realistes , alguns utòpics, però sobretot amb moltes ganes de gaudir d’una de les millors curses populars de 10km del món.

Preparant-ho tot el dissabte al vespre i un cop al llit, agafo el llibret de la cursa, començo a llegir i veig que et recorden que agafis sobretot la samarreta-dorsal, sense la qual no pots córrer i el xip, i penso, com si algú se’n podes oblidar, doncs si si , hi ha gent que se’n oblida, i per mostra un botó, jo mateix, me’n dono compte que el xip no l’he agafat i encara està al calaix, flipant en colors que m’hagi oblidat d’ell!!  L’agafo, al poso a les bambes i torno al llit.

Curiosament tinc més nervis que a la marató  i em costa més dormir, després de 1 hora i mitja donant voltes, aconsegueixo dormir, a la mitja hora , em desperto,... concert de tos del meu fill, m’aixeco, el tapo i torno a dormir, però segueix el concert de tos, s’aixeca la meva dona , al cap d’una estona sento la frase més temuda per un corredor amb fills a la nit prèvia d’una cursa, “ vull al papa”, i en aquesta vida son prioritats, i ja se sap que les curses son les curses, em giro i torno a dormir, somio….........................................

jajajaja …....evidentment em llevo i vaig a consolar al meu fill, a veure si aconseguim parar la tos, decideixo estirar-me amb ell al seu llit 5 minutets, un cop els  dos estirats al  llit sento una olor tota estranya, ensumo una mica més i descobreixo que es ceba ( I recordo el remei casolà contra la tos.. si la meva dona a tallat una ceba i li ha posat al costat del llit) ,  un cop comença a desaparèixer la tos, gràcies a la ceba o al xarop que li hem donat que crec es més efectiu, ve la meva dona i li preguntà a al meu fill si vol que s’estiri ella, i penso mira tot un detall, ho fa pq així estigui mes descansat per demà a al cursa, ella s’estira i jo m’aixeco per anar al nostre llit, i de cop em pregunta, Marc que fas, i li dic anar al meu llit, i em diu però si em pensava que l’Àlex estava sol i tu al nostre llit dormint, conclusió que no havia anat al llit a substituir-me pq estigues mes descansat, jajaja .....”que ilusos somos los hombres”.

Em llevo, dutxa, em vesteixo, esmorzo la famosa torrada amb nocilla, + suc + café , tot esmorzant medito una mica ( les vistes tot esmorzant provoquen la meditació) sino mireu la foto….

Em poso bambes, agafo bossa i vaig cap al Monestir , a on  he quedat amb l’Eva i unes amigues seves ( per sort cada cop hi han més dones que corren), arribem a l’hora al Monestir, ens saludem i anem a buscar al Edu, tot caminant anem xerrant dels nervis de la cursa, objectius i demés, recollim a l’Edu i anem a agafar els Ferrocarrils, pugem i ja veiem més corredors que van a la cursa, comença el ambient, l’Edu i jo aprofitem l’estona per parlar de Carros, (i es que només falten 2 mesos, i ens hem penjat bastant amb els entrenaments), també parlem del nostre gran objectiu a Bombers que no es cap altre que baixar dels 40 minuts, aprofitant l’estat de forma de la marató creiem que ho podrem aconseguir, però després de la marató ens ha vingut un baixón d’entrenaments (  realment ens hem penjat bastant), jo he tirat radicalment cap a la running muntanyero i l’Edu cap a la bici i l’esqui de muntanya, total que no hem fet res d’alquitrà ni series, i com uns campions ho hem intentat arreglar tot fent un entreno de series alquitraneres aquesta mateixa setmana, jo dimarts, l’Edu el dimecres, i ara al tren ens trobem una mica cansats, i ens preguntem si no ha estat un error apurar tant, però realment crec que aquests dubtes els tenen tots els corredors, hagin fet l’entrenament correcte o no, i el que està fet , fet està.

Arribem a plaça Catalunya, teníem que anar caminant fins Arc del triomf, però estem una mica “vagos” i agafem el metro, més corredors, la sortida del metro era impressionant, érem desenes de persones totes vestides de lila ( Camiseta bombers 2012) i equipats amb les seves bambes, veus cares de felicitat, emoció i nervis.

Enfilem cap al punt de trobada del team, hem quedat allà amb el Roger un amic de l’Edu, el Jr i el seu cunyat Cèsar, la Patri i el Kilian que ens ve a animar. Ens trobem tots, en els ulls del Kilian veig enveja sana, ens fa 1ra foto oficial pre –cursa, la Eva i les amigues ja les hem perdut , amb el que no està a la foto. Amb 24.000 persones el més fàcil es perdre’t.

Escalfem la Patri, el Edu, el Roger i jo junts,  a la 1ra tirada d’entrenament, el Roger de cop es para, li pregunta l’Edu que fa,  i li diu que sino compta  per la cursa ell  no corra més, “que grande”... nosaltres,  com som SUPER PROS jajajaja o SUPER MATATS ..aquí no ric... seguim corrents, un cop ben calentetes les cames anem als calaixos, millor dit ens esbarallem per anar als calaixos, pq 24.000 persones movent-se en tan poc espai es una bogeria.

Arribem al calaix sub50, i ens acomiadem i desitgem sort a la Patri, amb l’Edu tenim que seguir lluitant per aconseguir arribar al calaix de sub45, finalment entrem, ens colem per anar endavant, ja que així estem més a prop dels que realment aniran al nostre ritme de sub40, repassem la estratègia amb l’Edu, 1er km “lo que sea” , ja que les sortides son bastant boixes i multitudinàries, 2-3km tranqui ( es lleugera pujada) , 4-6 conservar però començant a anar una mica més ràpid, del 6 al 10 “darlo todo”, al Edu li dic que seguint les pautes intentaré anar una mica més ràpid, ja que tinc un objectiu utòpic, i com a  mínim vull intentar-ho, em diu que ok, que em seguirà però “a su bola”.

Momentazo salida !! i quan dic momentazo es MO MEN TA ZO !!!!! veieu vídeo ( gentilesa del Kilian, avui el nostre reportero)!!!

Charlie tocant al violí amb monjos tocant tambors amb música BREAVHEART!! Penya saltant , aplaudint , els 24.000 corredors emocionants, jo amb pell de gallina, últims nervis abans de la cursa i 10...9...8..7.ens desitjem sort amb l’Edu....6...5...4...3...2..1 SORTIDAaaaaaaaaaaaaaaa!!!!!

Comencem caminant, parem, tornem a caminar, parem, i ara ja correm, passem per sota línea de sortida, em poso les ulleres “y a por ellos”!! Començo un seguit de “quiebros” a ritme de 3’50” per intentar-me situar en la carrera, em giro i els 100 metros ja no veig al Edu, només 100 metros i ja ens hem perdut, veig a 250 metres al globus de 40’, ja tinc objectiu localitzat, baixem cap a Colon, pujo a la vorera, torno a baixar, vaig a la dreta , vaig a l’esquerra, m’avancen i avanço, a tot això arribem i enfilem Paral·lel, segueixo intentat buscar el lloc, però hi ha molta gent, penso amb els que surten darrera de tot , té que ser una bogeria, tot buscant encara lloc i ritme a la cursa veig que arribem al km 2, i el km 1 me l’he saltat ?? anava tan concentrat  guanyant l’espai que ni me’n he adonat que l’hem passat  ( km 1: 3’49” , km 2 : 3’52”) veig que estic en el temps que volia per inclús la meva marca utòpica,  segueixo buscant espai, arribem al final del Paral·lel ( km 3: 3’53”) , ja hem acabat la teòrica pujadeta, ja puc començar a pujar el ritme, estem al carrer Floridablanca, i girem per Compte Urgell a on estar el km 4 : 3’55”, encara que he dit que no agafaria aigua, l’agafo i bec un glop, veig que vaig més lent per objectiu utòpic, tindria que estar anant a 3’45”, son només 10” , però no us podeu imaginar el que costen aquest 10 segonets, al menys a mi, .....penso ...ja tiraré més a Gran Via, i poso com excusa que el buscar constantment el lloc per córrer m’està penalitzant, pq ja estem al km 4 i encara l’estic buscant,  finalment arribem a Gran Via, i començo a trobar el meu lloc, segueixo avançant poc a poc a corredors, i de tan en quant m’avança algun corredor, el que indica que començo a estar al meu lloc, el globus el veig ara sobre uns 150 metres aprox, decideixo pujar el ritme una mica, arribo al km 5 : 3’56”, no he pogut pujar ritme, i ara ja es massa lent per la meva utopia personal, veig que l’objectiu real comença a prendre el seu protagonisme i la utopia s’allunya finalment, però encara li dono un km més de marge, ( el ambient segueix sent brutal, grups de tambors tocant a tot drap, corrent per el mig de la Gran Via, sensacions que qualsevol de nosaltres pot viure, pq correr 10k no es tan, només t’ho has de plantejar i entrenar una mica, i ja ho tens, podràs sentir-te tot un corredor d’elit i viure tot això que us intento explicar, encara que per moltes paraules que faci servir mai us podré descriure com es, s’ha de viure!! ) Seguim amb les meves anades d’olla, intento apretar per aconseguir la utopia, però al apretar el nostre amic “flato” fa un “amago” d’aparèixer, km 6: 3’57” , bye bye  Utopia , que no era cap altre que batre el record del team KoR dels 10km en possessió del Kilian de 37’57” ( quina gran marca, ara es quan VALORAS realment aquestes marques) , es que com sempre segueixo somiant truites...jajaja.

Ho començo a passar malament, el “amagodeflatopqnotevasdeunavez” no s’en va en cap moment en tot el que queda de cursa, però poc a poc ens anem fent amics i el controlo, i fins i tot el faig servir d’alarma per quant forço massa o deixo de forçar,  igualment comença a ser un patiment de debò i inclús veig en perill el objectiu real de baixar del 40’, i no aconsegueixo apropar-me al globus de sub 40’, com a mínim tampoc s’en va, baixem crec que per Sicilia, arribem al km 7: 3’52”, girem per Ausias Marc, necessito una mica d’aigua, arribem a Ps St. Joan, arribo més motivat pq teòricament hem quedat amb les meves germanes, els meus nebots i el meu cunyat sobre el km 8 per la part de fora, passo buscant a la family que fa molta il·lusió veure’ls , però no veig a ningú ni als meus nebots, ni germanes, ni cunyat, ni inclús el Kilian que havíem quedat al mateix lloc, el petit “bajón” emocional + lo petat que estic em fan pensar que aquests 2 últims kms seran molts durs, segueixo necessiten aigua, no hagués dit mai que necessitaria beure en 10km, passo per km 8: 3’57”, de cop i  curiosament dos punts optimistes, veig el globus de sub40’ bastant més a prop del que el tenia abans, sobre  80-100 mts, i per fi aconsegueixo aigua, bec molt poca i em tiro la resta per sobre, arribem al que crec punt més especial de tot bombers, que no es altre que la cantonada de Rda St. Pere amb Via Laietana, quan gires i veus tota via laietana amb una massa humana lila cobrin tota la via d’esquerra a dreta i d’adalt a abaix es ESPECTACULAR!!!, també ajuda que veus que ara tens prop de 1,5km de BAIXADAAAAAAAAaaaaa!! i sobre aquest any de fons es sentia ACDC a tot drap, us juro que estava molt petat, però amb tots aquests petits al·licients, no saps com et surten forces de dintre i recuperes el ritme, faig km 9: a 3’57”, i a partir d’aquí forço al màxim, dono tot el que tinc, i aconsegueixo fer l’últim km a 3’44”, i arribar tot just darrera del globus de sub40’, a uns 30 metres, creuo la meta i no puc mira ni el crono, paro el rellotge però només vull descansar, em poso les mans als genolls, descanso uns 10 segons amb els ulls tancats, llavors miro el rellotge...passa un segon fins que el meu cervell reacciona 39’19”, i de cop m’enveix un SILENCI DE SATISFACCIO INTERIOR BRUTAAAAAALLLLLLL!!!!! 

Em recupero , espero al Edu, encara que no se si en algun moment m’haurà avançat, penseu que es una bogeria ja que anem tots de lila, espero uns minuts i no el veig, segur que ja ha passat, decideixo esperar una mica més aviam si veig a la Patri, tampoc la veig, decideixo anar corrent al km 8 , aviam si em dona temps i acompanyo a la Eva els 2 últims kms, per el camí ni rastre del Edu ni la Patri, arribo al km8, ara si que veig al Kilian i la family, inclús havent acabat em dona un petit subidón al veure’ls, intento convèncer a la meva germana i al meu cunyat que s’apuntin l’any que ve, crec que ho aconsegueixo, malauradament no veig a l’Eva , em sap greu pq se que li hagués fet molta il·lusió, de cop reflexiono que al buscar la Eva ( Recordeu que tothom porta la mateixa camiseta, i es una bogeria) veig passar gent jove, gent gran, pares empentant cotxets de nens, homes , dones , i com no bombers ( vestits de bomber), tots i cadascun d’ells lluiten  per un objectiu personal, que segur que el creuar l’arribada es complirà tot i el patiment, en aquest moment te’n adones de la importància d’aquesta cursa per cada un dels 24.000 corredors populars.

Decidim anar al nostre punt de trobada, per fer la foto post cursa, que encara no hem aconseguit fer enlloc, com no sempre falta algú, aquest cop son el Jr i el Cèsar, i no la podem fer al complert, però si l’aconseguim fer la resta del Team!! Compartim experiències i sensacions, crec que tothom a aconseguit + o - objectius personals!

Recollim la paradeta i els Santcugatencs tornem al tren, decidim anar caminant fins plaça Catalunya, així estirem una mica les cames, per el camí ens trobem un del avituallaments, faig foto curiosa.

Una vegada més agraïr organització ( Espectacular) i públic Barceloní, que poc a poc comença a ser part de les curses, i que aconsegueix que persones anònimes com cada un dels 24.000 corredors gaudeixin d’un dia tan especial.

Arribem a STQ, tot anant cap a casa amb la Eva i les seves companyes, comencen a arribar missatges de cursa bombers amb el temps, comencen a cridar i a saltar al mig del carrer , celebren els seus grans temps, la Eva ha aconseguit baixar de l’hora i ha fet 56’ i la Carme ( que no ha entrenat casi gens) 1h01’, la alegria els fa brillar el ulls de satisfacció, per això BOMBERS es una GRAN cursa POPULAR!!

Ara enteneu pq CORREM?? PQ sortim a entrenar? Pq intentem baixar un segon el nostre temps?

Comparativa Patri., Edu S. i Marc

Bons kms!!